Joan Fraquesa: "No volem que Sant Cugat deixi de ser industrial"

Foto: Patricia Cirera

A elCugatenc hem entrevistat a en Joan Franquesa, president de Sant Cugat Empresarial, perquè ens expliqui els nous reptes de la nova junta constituïda al juny. Amb ell parlem de les empreses de la ciutat, de la seva situació, del Centre Direccional i dels tractats de comerç com el TTIP i el TiSA. També ens diu que a la ciutat hi ha aproximadament la meitat de les empreses que en teoria estan comptabilitzades. Dediquem unes preguntes a les dones empresàries i a la contractació de dones.

Com a nou president, quines serien les noves línies de treball que té aquest nou mandat?

Aquest nou mandat, de fet, neix sense haver acabat l’anterior per tant té una línia de continuisme el que ha estat fins ara la posició nostra, si bé amb algunes apostes reforçades. Volem continuar apostant pel lobbisme a favor del territori de Sant Cugat i el món econòmic, que és l’aposta de ser de la nostre entitat. Volem ser més escoltats i tenir més veu fora de la ciutat. A Sant Cugat som una organització bastant consolidada, sempre podem créixer més, però en aquest context comarcal i de món econòmic evidentment Sant Cugat té un gran recorregut de futur i som una regió jove, hem de tenir unes propostes més diferencials que les patronals més tradicionals de la comarca o del país.

Quins serien els reptes, per tant?

Sant Cugat, que ja porta uns anys de creixement econòmic, té com a repte que el seu pes es correspongui amb la seva presència a les institucions econòmiques que hi ha. Durant molts anys Sant Cugat formava part d’un extrem de la comarca en la qual les capitalitats històriques eren Terrassa i Sabadell. Crec que hem de potenciar Sant Cugat com un gran pol, com una gran capitalitat de l’economia que va a més. En la reivindicació d’aquest territori com un lloc important d’inversió, d’instal·lació, de viure i que té una aposta de futur i de país important.

Quines oportunitats pot aportar el Catalonia Innovation Triangle?

Va ser una aposta interessant per reivindicar el que estic dient, hi ha un Vallès - Barcelona, que conforma el Sant Cugat - Cerdanyola - Rubí, que és el Vallès més metropolità, que històricament, per circumstàncies administratives, ha estat trossejat entre el Terrassa - Sabadell i li ha mancat a vegades una identitat més pròpia. Hem de continuar reivindicat el CIT com un terreny d’excel·lència, en pocs llocs del món en pocs quilòmetres quadrats es reuneixen una universitat com la de Bellaterra, un Parc Alba d’investigació i recerca, ESADE, o simplement grans empreses que hi ha aquí, seus corporatives o simplement indústries com hi ha a Rubí o petites iniciatives que apareixen en els tres municipis. Aquest conglomerat que és propi d’aquí, més les comunicacions, el fan un lloc que té una singularitat que s’ha de reivindicar.

És efectiu el CIT?

Si s’entén el CIT com un territori comú, amb interessos comuns i que superem les divisions administratives i polítiques, sí. El problema és que a nivell administratiu formem part de tres municipis diferents, amb partits judicials diferents i càmeres de comerç diferents. Si superem la divisió formal que existeix i apostem per la realitat social i econòmica, és molt potent.

Com conviuen en el Sant Cugat Empresarial les PiMES?

La nostra aposta és incrementar el gruix de la petita i mitjana empresa, de fet és la part important de l’empresariat català. Sant Cugat també és una realitat. De vegades es cau en l’estereotip que si hi ha la Hewlett Packard, Boehringuer o Catalana Occident, que és veritat però no és menys cert que a Sant Cugat hi ha unes 1.500 empreses petites, micro o start-ups. La nostra vocació és englobar-ho tot, no som una associació dels mal anomenats “els grans”, sinó del món econòmic que abarca tot. Fins i tot, a la nostra junta no només tenim representants del comerç sinó la mateixa ESADE Creápolis que són del món de la innovació.

Consideres que a Sant Cugat s’hi està perdent el sector industrial en favor del sector serveis?

És veritat que Sant Cugat està evolucionant molt cap el món terciari, el món dels serveis o de la representació corporativa, malgrat que Sant Cugat és un gran centre industrial, és el gran centre industrial tecnològic en el sector de les farmacèutiques o la informàtica. No volem que Sant Cugat deixi de ser industrial tot i la tendència de la terciarització del que és el territori. No ens agradaria perdre els espais i les àrees industrials que ja hi ha. Si hi ha una empresa o una àrea industrial volem que continuï sent-hi justament perquè la mixtura d’usos en el món econòmic és molt important per configurar un ecosistema econòmic eficient.

Fins a quin punt està absorbint el sector serveis?

En moments de crisi, tampoc hem accelerat l’increment del sector terciari a Sant Cugat. Sant Cugat té uns terciaris molt identificats però a la vegada són un terciaris molt industrials. Podem posar d’exemple la Boehringuer que és una farmacèutica amb seu corporativa però també és una instal·lació de recerca i producció. No volem una política de canvi d’usos que obviés o anul·lés l’ús industrial, que és poc, però hi és. En el CIT, si anem a l’especialització, Sant Cugat té més vocació logística, de comunicació i terciària, segurament Cerdanyola té més una vocació de recerca universitària i Rubí té una concentració més industrial. Si sabem veure el territori com un global, també t’ajuda a entendre aquesta aposta inicial en globalitat no només de Sant Cugat.

Quin sector està creixent més, el sector industrial o de serveis?

El sector industrial a Sant Cugat té uns polígons històrics que estan consolidats, per tant, el creixement dels darrers anys ha estat més d’oficines terciàries. Els usos industrials busquen polígons industrials més específics que Sant Cugat no els té pensats així. Ara bé, moltes vegades el concepte terciari o industrial té matisos. Recentment s’ha anunciat la instal·lació d’un gran centre logístic i de disseny de les empreses Zara i Stradivarius al Centre Direccional, un gran centre logístic i de disseny és terciari, però no deixaria de tenir un aspecte industrial.

Creus que hi hauria d’haver més iniciativa pública en el camp de la promoció econòmica en el sentit dels equipaments o llocs de treball?

La iniciativa pública és important per arribar allà on la iniciativa privada no hi arriba, per garantir la igualtat d’oportunitats. La iniciativa pública ha d’ajudar, per exemple, els joves que vulguin ser emprenedors i que tenen restringit el crèdit bancari o simplement no poden manifestar la seva creativitat en un marc de mercat lliure. També a la gent no tant jove o que s’ha quedat sense feina, la gent no es pot sentir exclosa i hem de vetllar perquè associacions com la nostra apretin l’administració per garantir aquestes oportunitats. De fet, tant nosaltres com altres entitats com el Trade Center o ESADECREAPOLIS aposten per l’ajut a l’emprenedoria.

Hi ha sinèrgies entre les entitats que has mencionat?

Volem crear aquests ecosistemes, perquè al final és molt important compartir experiències i informació. Nosaltres vam ser una de les entitats fundadores d’ESADECREAPOLIS, són membres de la nostra junta i tenim la seu allà. No es pot entendre el progrés si no és a través de compartir experiències i sumar esforços i informació.

I amb el Trade Center?

També, moltes empreses del Trade Center i el mateix Trade Center són membres de l’associació.

Ara que es vol apostar per una nova economia d’I+D, és representatiu que una persona que representa una empresa immobiliària presideixi Sant Cugat Empresarial?

Depèn, tot el món econòmic suma. A la nostra junta directiva hi ha representació de tots els sectors, però el que més prima no és a les empreses que representen sinó les persones. El tarannà personal, l’aposta per participar en la comunitat i l’esforç particular per vetllar per objectius comuns i públics és important. Estic molt content de ser el president i de la gent que m’acompanya perquè són persones abans que representants d’empresa.

Quina diferència hi ha entre Sant Cugat Empresarial i la Cambra de Comerç de Terrassa i Comarca?

La cambra és una realitat institucional que existeix històricament que va tenir una defensa d’interessos i de prestacions de serveis. Sant Cugat Empresarial no té una vocació tant prestadora de serveis. Tenim una vocació més d’apostolat o de defensa del territori dels associats o del món econòmic en general. La cambra, si un senyor té un problema fiscal o laboral o vol fer una missió empresarial té a la cambra les eines i els serveis adients, nosaltres som complementaris a una cambra.

El Centre Direccional pot generar feina i llocs de treball?

Sí, és un dels territoris més valuosos de l’àrea metropolitana per la seva posició. Crec que hem patit aquests darrers anys de situació de crisi que ha frenat el que hauria d’haver estat un gran pol d’atracció d’empreses, que evidentment generarà, no només molts llocs de treball, sinó també molta empresa auxiliar a Sant Cugat. Malgrat ser Cerdanyola, està al costat de Sant Cugat i forma part de l’espai del que parlàvem abans, el CIT i més interessats que nosaltres en que funcioni en positiu és el món econòmic de Sant Cugat.

Crearà llocs de feina en curt, mitjà o llarg termini?

La conjuntura ho dirà. La noticia d’obertura del centre de Stradivarius generà una ocupació més de qualitat, perquè és un centre de disseny. També hi ha el centre de càlcul de La Caixa i si la política de captació d’empreses és la correcta jo crec que, ho diré d’altra manera, pitjor no anirà. Penso que estem en un camí de millora, per tant, de mica en mica la recuperació i la instal·lació d’empreses serà una realitat.

Com pot afectar el tractat de TTIP a Sant Cugat?

Et refereixes al d’Estats Units i Europa?

Sí.

Això és una tesi doctoral, eh? Per concepte, les no-traves al comerç són importants. La generació de riquesa dels països es genera quan hi ha flux comercial, i per tant hi ha llibertat de venda i evidentment de persones, per tant es facilita l’intercanvi de béns. Si això va en paral·lel d’una creació d’una indústria europea competitiva i de qualitat no ens ha de fer por. La por seria quan a efectes de la paritat dòlar-euro o per efectes de feblesa d’Europa és converteix només en una oportunitat de negoci per Amèrica. Si Europa aposta realment per l’excel·lència industrial i econòmica penso que pot anar molt bé. M’ho miro en positiu.

No peca de poca transparència aquest tractat?

La pràctica ho dirà. El tractat de lliure comerç no és diferent a altres que hi ha. Té unes pautes bastant comunes. És millor que hi sigui i que el corregim, que no n’hi hagi. Ara la no existència dificulta l’exportació o hi posa més traves. La seva existència facilita l’exportació. El més important de tot això és que Europa actuï com un bloc de mercat, cosa que no està succeint ara.

I el TiSA com pot afectar a Sant Cugat?

Si ens anem a l’anell de Sant Cugat, té una alta taxa d’exportacions i més tenint alguna empresa multinacional la matriu als Estats Units important. Els mercats que té l’empresa a Sant Cugat a nivell internacional no conec els destinataris finals, per tant no m’atreveixo a dir quina incidència pot tenir directament a Sant Cugat. Però evidentment, si hi ha alguna empresa santcugatenca que té un producte de qualitat i és competitiu li pot facilitar les vendes a Estats Units. El més important és que nosaltres puguem col·locar productes a Amèrica, no que els americans col·loquin productes aquí, que és el que més ha passat últimament. Jo el miro des del punt de vista, no de la gran empresa, que té els seus camins, sinó de la petita i mitjana empresa que té productes que s’han de poder comercialitzar als mercats internacionals, si a Sant Cugat en tenim, que en tenim algunes, això és el més important.

Aquests tractats són més adients per a les PiMES o les grans empreses?

És evident que el primer que guanyarà amb això serà la gran empresa perquè té uns mercats consolidats i té una xarxa d’internacionalització. Però és una oportunitat per les PiMES perquè se’ls hi obre la porta de la internacionalització més fàcilment. Les petites i les mitjanes tenen o poden tenir l’ajuda de l’administració, les cambres i les entitats per acabar de fer aquest camí. Depèn molt de l’habilitat de la PiME.

Si el tractat afecta les empreses, a les empreses hi treballa gent, per tant en última instància també els afecta.

El que és important és anar creant empresa i creant riquesa. A Sant Cugat tenim una petita empresa multinacional que és Eurofragance, que surt a tot el món i aquestes indústries generen indústria auxiliar. Això genera treball, un treball de qualitat. Sant Cugat també té un alt nivell de formació de la gent jove, i és important que la gent jove de Sant Cugat tingui treball a la mateixa ciutat malgrat que sóc dels que opino que també és bo tenir experiències internacionals.

Es calcula que a Sant Cugat hi ha unes 3.000 empreses.

Ho estem mirant bé, una cosa són els NIF, i una altra cosa són les empreses reals, perquè poden haver grups d’empreses que poden tenir-ne diferents per diversos motius. El que és important és saber la realitat i si sumem autònoms, micros, petites, mitjanes i grans estaríem, nosaltres calculem, en la meitat del que dius.

La intenció és captar empreses d’un sector concret o d’un cert tipus?

Les empreses, depenent a què es dediquin, ja busquen les seves ubicacions. Una caricatura seria que una empresa ramadera no vindrà a Sant Cugat, però sí potser una de biotecnologia. També atrau molt a Sant Cugat la petita empresa de serveis, la prova és que tenim diversos models de trade centers, edificis en els que hi ha petites empreses molt especialitzades i la tendència es que n’hi hagi moltes més. Si ve una gran empresa que genera molts llocs de treball és bo. Si ets una empresa petita pots ser gran, i les grans generen petites i mitjanes.  

Ara mateix en la junta sou 15 persones, de les quals només quatre són dones, menys d’un terç. Teniu previst canviar la situació?

S’ha actualitzat, ara hi ha cinc més la gerent, n’hi ha 6. Fa onze anys quasi arribem a la paritat. Intento que la junta sigui representativa del món econòmic i social. Gent jove i gent gran, petita i gran empresa. Però potser ens faltaria fer correccions en dones i en joves, ens falta alguna persona jove.  

No es comptabilitza el nombre d’empreses dirigides per homes i dones.

Són dades que es podrien fer fàcilment. Potser no és tant important el nombre de directius i directives, que ho és, com el nombre d’empleats  d’homes i dones, això és interessant. Inclús tenir dades de nombre d’empleats homes i dones per sectors.

Notícies relacionades