Joan Bel: “El Club Muntanyenc ha de ser a tot arreu on es parli i es facin activitats de medi ambient i sostenibilitat”

Fotos: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Després de sis anys de mandat de Silvano Bendinelli, Joan Bel pren el relleu com a president del Club Muntanyenc, una de les grans entitats de la ciutat, amb prop de 1.900 socis i una vessant esportiva, cultural i ambientalista. El passat 15 de novembre l’assemblea va escollir la nova junta formada també per Alba Martínez i Fernando Cortizo a la sotspresidència, Amàlia Roig a la secretaria, Joaquim Hernández a la tresoreria i Francesc Mullerat, Oliver Giralt, Eulàlia Camps i Jaidy Baringo a les vocalies. Bel atén elCugatenc després del seu nomenament per explicar els reptes de l’entitat.

La primera acció de la junta ha estat nomenar Jaume Llugany com a gerent del club.

– Jaume Pujol porta molts anys de gerent. A partir de l’1 de desembre el canviem perquè es jubila. Vam fer una convocatòria interna entre els socis i el perfil que més ens va agradar és el de Jaume Llugany. Fa molts anys que està implicat a la secció de marxa nòrdica, 25 anys que és al club.

El president formalment està per sobre però el gerent, que és un treballador de la casa, fa una gestió més propera. Ha de fer d’enllaç entre totes les seccions, representacions en temes econòmics i legals... El president, en canvi, té una funció més institucional. Ens complementem perfectament.

Substitueixes Silvano Bendinelli a la presidència.

– Portava sis anys al càrrec i ja havia participat a les juntes anteriors. Va decidir que ja tenia prou de la presidència. Ha estat una transició molt bona perquè quatre dels nou membres de la junta ja participaven a la junta anterior. De vegades les transicions als clubs poden ser complicades però en aquest cas no ho ha estat gens.

Per tant, satisfets amb la tasca de la junta anterior?

– Sí. El club ha viscut una etapa dura amb la COVID-19, que s’ha pogut resoldre força bé. La junta anterior ha fet molta feina durant els sis anys però especialment durant els dos darrers perquè les activitats han caigut en picat.

Heu tingut moltes baixes?

– Sempre tenim fluctuacions en funció de l’època de l’any, dels cursos i de les activitats. Hores d’ara tenim més de 1.900 socis, més o menys igual que abans de la COVID-19. Per tant, ens trobem bé a nivell de massa social, tot i que sempre volem créixer més. Volem treballar molt per dinamitzar el club després de l’aturada de la COVID-19.

Teniu moltes seccions i amb les restriccions de la COVID-19 s’han vist afectades de forma diferent. No és el mateix la rítmica, que es fa a un recinte tancat, que l’activitat de muntanya...

– Exacte. L’activitat a l’exterior ha estat més fàcil de recuperar. Les activitats culturals, en canvi, són les que més s’han ressentit perquè la seu és un espai tancat. És important reivindicar que el Club Muntanyenc va néixer com un club de muntanya quan aquest tipus d’entitats eren pràcticament l’única institució on es podien fer coses socials. Avui dia el Club Muntanyenc és molt més que un club de muntanya: atletisme, rítmica, cultura... I durant el darrer any hem activat la vessant social a través de la Fundació.

Heu creat una plataforma que permet fer micromecenatges per recollir fons per a altres entitats de la ciutat aprofitant que, com a Fundació, podeu aconseguir una desgravació a la declaració de la renda dels donants. Com està funcionant?

– Fa sis mesos que ha començat i ja tenim alguns projectes. Encara hem de potenciar i dinamitzar més la iniciativa. La idea és incorporar més projectes interns i externs. La Fundació ens permet establir relacions molt interessants amb altres entitats de la ciutat, podent potenciar-nos els uns als altres. Per ara estem molt satisfets de com està funcionant.

Un dels vostres potencials és la seu.

– El patrimoni més important són els socis, que són més o menys un 50% dones i un 50% homes. Però la seu també és un patrimoni molt destacable, que ens permet tenir tranquil·litat, fer moltes activitats i reunions. Ara deu fer gairebé 7 anys que som a la seu.

El canvi de seu va ser un moment dur, ja està superat?

– Sí, va ser la pitjor etapa del club a nivell econòmic. Ho vam poder resoldre i tants anys després ja estem recuperats i molt ben posicionats.

Com a nova junta proposeu impulsar l’àrea de medi ambient.

– Sempre hem estat actius en aquest tema però en aquest moment he volgut que la vicepresidenta primera del club sigui la coordinadora de l’àrea de natura i medi ambient per donar-li més activitat i presència. Això no vol dir que no haguem fet coses. Hem de trobar sinergies amb les activitats de l’Ajuntament i de la resta d’entitats. També he impulsat la creació d’una petita coordinadora de medi ambient per estar a tot arreu on es parli i es facin activitats de medi ambient i sostenibilitat.

Nosaltres també hem d’impulsar accions en aquesta línia. Per exemple, fem moltes grans activitats com la Marxa Tres Monestir, la Marxa Infantil... i hem de treballar per minimitzar l’impacte sobre el medi ambient. El club té clar el camí a seguir però volem potenciar-ho encara més.

El Consorci del Parc Natural de Collserola ha advertit de l’impacte de grans activitats com la Marxa Infantil. Potenciar aquesta branca suposa redefinir aquest tipus d’esdeveniments?

– L’impacte de la Marxa Infantil és limitat perquè és un matí a l’any. L’impacte sobre el parc realment és el camí de Can Borrell els dissabtes i diumenges al matí. Aquest és el gran problema a afrontar. En canvi, grans activitats com la Marxa Infantil tenen un altre tipus d’impacte: els residus. Hem d’aconseguir minimitzar-los.

La Comissió Pi d’en Xandri +20 ha nascut del club, s’ha fet el Premi Torre Negra... Heu fet força coses sobre medi ambient durant els darrers anys!

– Sí, ara es tracta de continuar amb la tasca.

També han sorgit nous espais de reivindicació ecologista com l’Assemblea de la Bici, que naix del Club, o Fridays for Future o l’Assemblea pel Clima. Quina relació hi voleu tenir?

– Com bé dius, l’Assemblea de la Bici neix del club i per això a la comissió tindrem una persona molt vinculada a aquest col·lectiu. Es tracta de torbar espais de coordinació amb totes aquestes entitats que treballen per una consciència col·lectiva sobre el medi ambient. Alhora, en grans esdeveniments esportius hem d’aconseguir aplicar la mirada ecologista.

Al pla de treball us proposeu fer grups generacionals. Què significa?

– Ja n’hem creat dos i properament crearem el tercer. Tenim poca presència de la gent d’entre 30 i escaig i 50 i escaig perquè és una edat complicada: et cases, tens fills, pressió laboral... Un dels grups que hem creat és de famílies per fer jornades d’esbarjo entre mares, pares, fills, avis, nets... A Sant Cugat pot interessar molt.

El segon grup, pendent de crear, és de jovent. Ara tenim molts monitors que col·laboren a l’Escola d’Excursionisme i a l’Esplai Sarau però, quan pleguen, els hi costa incorporar-se a grups ja formats del club perquè la gent és més gran. Per això hem de creat un grup de persones d’entre 20 i escaig i 30 i escaig per a aquest perfil.

El tercer grup, ja constituït, és de sèniors, la segona joventut que comença des de la jubilació. Al gener començarem les activitats amb l’objectiu de fer una trobada matinal a la setmana per fer activitats culturals, de lleure o senderisme suau.

Quins altres reptes us marqueu?

– La comunicació, per a la qual també hem creat un grup de treball. Hem de millorar i protocol·litzar-la així com potenciar la nostra presència a les xarxes i renovar la web. El mandat és de quatre anys però el pla de treball és més breu, per poder anar revisant-lo i fer noves accions.

Notícies relacionades