Jeroni de Moragas: “Hi ha mesures COVID-19 diferents per al centre especial de treball, per al centre ocupacional, per a les llars...”

Foto: Cedida pels entrevistats

El proper 18 d’abril a les sis de la tarda el Teatre-Auditori acollirà una nova edició del concert Música per a la solidaritat organitzat pel Rotary Club Sant Cugat, una iniciativa que enguany també es podrà veure en streaming i que ha de servir per recollir fons per al centre ocupacional Jeroni de Moragas. Així ho van presentar els impulsors i beneficiaris el passat 11 de març en roda de premsa. El concert, que compta amb la col·laboració d’aquest mitjà, serà a càrrec de l’Orquestra Diletant de Catalunya i tindrà la participació de la flautista Patricia de No com a solista.

El dia de la presentació, el director de l’orquestra, Gerard Claret, va explicar que han preparat un programa de Mozart. El director tècnic del centre ocupacional, Albert Rubí, va dir que els fons recollits –el 90% de la recaptació ja que un 10% es destinarà a la campanya continuada del Rotary contra la Pòlio– serviran per finançar un projecte de millora de la ventilació d’alguns espais del taller. El president del Rotary, Josep Aymerich, va posar en valor que des que es van començar a fer els concerts solidaris s’han recollit més de 110.000 euros per a entitats de la ciutat.

A la roda de premsa també va participar la tinenta d’alcaldia de Cultura, Esther Madrona, i la sotspresidenta de l’EMD de Valldoreix, Susana Herrada; que van posar en valor la iniciativa del Rotary, sent una aposta clarament local, i van reconèixer les dificultats i esforços del darrer any, marcat per la pandèmia. En aquesta entrevista parlem amb Albert Rubí, director tècnic del centre ocupacional, i Cristina Monteagudo, gerent del taller.

Com heu viscut l’últim any?

– Cristina Monteagudo [CM]: Molt difícil. Som una entitat complexa perquè tenim persones usuàries a les quals atenem i també treballadors amb discapacitat. Hem tingut la vida d’una entitat social i d’una empresa al mateix temps. Durant el 2020 vam fer un ERTO però no com les empreses comercials sinó amb la finalitat de protegir les persones que no eren capaces de seguir la normativa de seguretat i higiene o que tenien patologies que les feien especialment vulnerables. Potser no s’ha entès massa bé perquè la mirada sobre l’ERTO no acostuma a ser la de protegir el treballador.

Les administracions i les empreses a les quals presteu serveis us han cancel·lat contractes?

– CM: A Sant Cugat portem la neteja de contenidors a través del contracte de Valoriza. Es va mantenir el contracte per fer mínims. Ni l’empresa contractista ni nosaltres com a subcontractats hem patit una davallada econòmica. Ara bé, algunes empreses privades sí ens van rescindir contractes. Per part de l’Ajuntament, l’únic servei que no es va seguir prestant és el d’un noi que ajuda a la recepció de l’Ajuntament. Tot el personal treballava des de casa i ell no ho podia fer.

Tot i això, vau fer una campanya per recollir fons per tenir material de protecció, vau fer la marxa solidària...

– CM: Immediatament ens vam bellugar per tots els cantons per finançar la compra d’equips de protecció individuals (EPIs). Com a entitat social tenim un pressupost molt ajustat i, davant d’una situació excepcional, havíem de prendre mesures excepcionals.

En aquestes circumstàncies el Rotary Club es va apropar a nosaltres per proposar-nos ajut. Inicialment ens van portar mascaretes i material de protecció. Ja anys enrere havíem tingut una bona relació amb el club. D’aquí va néixer la proposta de presentar-nos a la terna que havia d’escollir l’entitat beneficiària del concert. I hem tingut sort! Arran d’això vam meditar quin projecte presentar. L’Albert va presentar el projecte aire, que s’orienta a donar resposta a una problemàtica específica del Centre Ocupacional.

Un projecte que neix de la COVID-19.

– Albert Rubí [AR]: Abans ja érem conscients que teníem poques finestres en algunes sales però arran de la COVID-19 hem sigut més conscients perquè havíem de complir els protocols. Estem obligats a ventilar tres cops al dia però teníem el neguit que potser no podíem ventilar prou.

Vam contactar amb l’Escolta Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) per assessorar-nos perquè inicialment vam pensar que el millor seria instal·lar un sistema de ventilació forçada però ens van dir que primer havíem de fer un estudi. Hem instal·lat uns mesuradors de diòxid de carboni, que fan una actualització constant. Ens va molt bé per saber quan hem de ventilar. Amb això hem vist que no hem de patir tant com ens pensàvem.

Opteu per la ventilació industrial?

– AR: Estem encara amb l’estudi previ perquè inicialment pensàvem que caldria instal·lar tubs però hem de veure el resultat per saber les necessitats.

Per tant, els diners del concert potser són suficients o no. Encara no ho sabeu.

– AR: Exacte. En qualsevol cas, tenim clar que els destinarem a millorar la ventilació. De fet, n’haurem de destinar a aquest estudi previ perquè els mesuradors de diòxid de carboni han suposat fer una inversió.

El cartell del concert és obra d’un dels usuaris.

– AR: Des del Rotary ens van oferir l’oportunitat de participar en el disseny. Els monitors i els educadors van treballar-ho en l’activitat d’art que fem habitualment. Estem contents del resultat! L’Anna Quadrada va acabar de donar-li una composició més professional.

El concert també és una oportunitat de tornar a situar el taller Jeroni de Moragas a l’esfera pública després d’un any difícil.

– CM: Sí, però no només per posar-nos en valor com a cooperativa sinó sobretot per les persones ateses. És molt important aconseguir la inclusió, és a dir, veure les persones amb les seves capacitats. En el concert és molt clar. Viuen el concert no només aquell dia, també durant la preparació, amb accions com fer el cartell. Rebre uns diners és important però el més important és treballar plegats per un objectiu comú.

– AR: Les persones que atenem s’han de sentir partícips. També és molt important el treball en xarxa. Això suma!

Al principi de la pandèmia tot era un caos perquè mancaven recursos i les administracions anaven desbordades. Des de llavors hi ha hagut molts canvis de protocols. Com ha estat aquest camí i en quin punt us torbeu ara?

– CM: Certament ha estat caòtic perquè hi ha hagut ordres, contraordres, canvis de protocols... Però s’entén perquè afrontem una situació desconeguda i extraordinària. Ens hem adaptat en tot moment als protocols, també a les llars-residències, que es van haver de convertir en residències sobtadament perquè durant el confinament no es podia sortir al carrer. No les teníem preparades per fer-ho. Això ens va obligar a reorganitzar-nos i desplaçar el personal diürn a les residències. Se sumava la gestió de les por, els neguits, els nervis...

A tota la casa ens hem pogut adaptar bé. Ara tenim la població i el personal majoritàriament vacunats. El personal diürn i del centre ocupacional encara no s’ha pogut vacunar completament. Em preocupa que tenim un centre especial de treball que no està mai inclòs als protocols de curs de la població vulnerable. És a dir, els treballadors del centre especial de treball no han tingut el mateix tractament que els usuaris del centre ocupacional. Són igualment persones amb discapacitat. Alguns amb patologies més greus.

Des d’aquesta perspectiva, sembla que hi ha una manca de coneixement del sector, que és molt complex. Les persones que treballen han de tenir el mateix tractament que les de l’àrea social. Ha estat dur d’assumir. Per exemple, durant la primera etapa no arribaven mascaretes per al centre especial de treball. Vam haver d’implementar la costura de mascaretes al centre de costura.

Ara es trasllada a la vacunació?

– AR: Sí. El sector té una normativa diferent per al centre especial de treball, per al centre ocupacional, per a les llars... És a dir, ens hem hagut d’adaptar a protocols diferents. També cal destacar el moment en què ha irromput el Departament de Salut, ja que anteriorment depeníem d’Afers Socials i Famílies. Quan Salut va prendre les regnes ens vam haver d’adaptar a nous protocols. És complicat però també ens ha anat bé perquè hem tingut suport directe del CAP Sant Cugat.

La situació actual és el reflex de com ha anat fins ara. Fa una setmana i mitja que tenim un nou protocol menys restrictiu per a les llars-residències però s’ha d’adaptar perquè s’ha pensat per a les residències de gent gran. Al centre ocupacional encara ens guiem pel darrer protocol, del setembre. Avui dia a les residències el 100% d’usuaris i treballadors estan vacunats i al centre ocupacional un 80% d’usuaris –que pertanyen a grups de risc–. Estem esperant que el Departament acabi el tràmit perquè ens han demanat dades per vacunar els usuaris restants però encara no s’ha fet efectiu.

Teniu tots els serveis en marxa?

– AR: Només vam haver de tancar el centre ocupacional durant tres mesos. Ara estem en una situació de quasi-normalitat però adaptats a les mesures restrictives, que suposen un canvi important, per exemple pel que fa a la creació de grups bombolla.

– CM: L’únic que no hem pogut reactivar encara és el servei de lleure. La resta de serveis els tenim actius tot i que, en funció del moment, hem hagut d’aturar-los i reactivar-los. El personal ha estat actiu sempre. En qualsevol cas, el que més ens preocupa és com s’ha tractat el centre especial de treball, amb una mirada molt poc atenta a com funcionem. No som una empresa normal i s’ha de tenir molta més cura per les persones que hi treballen.

Notícies relacionades