Margarida Cleris: "Sembla que els joves no acaben de veure que l'Ateneu sigui el seu lloc"

Fotografies: Anna Poquet

Margarida Cleris, presidenta de l’Ateneu, i Toni Ramon, director de projectes, ens expliquen els canvis i novetats que ha comportat el canvi de seu i que s’inaugurarà el pròxim 30 de setembre.

– Aquest curs inaugureu nova seu, coincidint amb el 60è aniversari, però no és casualitat...

– Margarida Cleris: Des de gairebé els seus inicis i fins ara, la seu de l’Ateneu estava a la Plaça Pep Ventura. Els primers anys, van estar una temporada als baixos d’una altra sala i més tard es van traslladar a la plaça Pep Ventura.

Vam començar ocupant la planta baixa i poc a poc anàvem ocupant plantes fins fer ús de tota la casa. Estàvem amb règim de lloguer i aquest va anar augmentant a mida que ocupàvem més espai fins arribar al lloguer total de la casa.

Va donar la casualitat que fa un any i mig acabava el contracte que ja s’havia prorrogat amb la propietat i s’havien establert noves condicions, vam estar molt temps negociant amb la propietat perquè volíem assumir unes millores. Per fora la façana és preciosa però per dins calien moltes millores i això ens estava fent negociar.

Però al final no vam arribar a cap acord que poguéssim assumir i molt bruscament teníem la necessitat de canviar de seu. Això va coincidir amb que hi havia un edifici aquí a Jaumandreu que l’Ajuntament volia oferir a les entitats i ho vam tirar endavant.

– Quin és el conveni que heu pactat amb l’Ajuntament?

– Toni Ramon: El conveni que l’Ajuntament va aprovar en el Ple municipal és d’un període de temps de 10 anys. Per la seva part, valoraven menys i per la nostra més, així que un punt entremig eren aquests 10 anys, tot i que hi han una sèrie de clàusules en el conveni per tal que no hi ha cap inconvenient en renovar-lo d’aquí 10 anys i tornar a negociar les clàusules de renovacions que hi han en aquests moments.

Aquest conveni també diu que en el cas que l’Ajuntament necessités aquesta casa per qualsevol altre equipament que fos més urgent en un moment determinat, reubicarien l’Ateneu en un espai cèntric per poder realitzar les seves activitats.

– Esteu contents amb la seu a nivell d’espai i ubicació?

– M.C: Aparentment estem apartats del nucli, de fet he pensat en fer un vídeo en el que es veiés una persona sortint de la plaça Pep Ventura fins aquí en càmera ràpida, perquè la gent veiés que és cèntric.

El canvi de seu de l’Ateneu coincideix en un moment en què Sant Cugat està creixent tant que està passant a tenir diferents centres. Una cosa és el casc històric, que és on estàvem nosaltres i l’altra els diferents punts on s’està centralitzant activitat. Sí que és veritat que a primera vista la gent pot pensar que estem una mica apartats, però per això cal conscienciar que en temps i passes no és tant.

Amb aquesta nova seu guanyem espai de trobada amb el jardí i el pati, quan abans, un cop acabades les classes, semblava com si el mateix Ateneu t’empenyés a marxar perquè no hi havia un espai on quedar-te. Precisament no complia del tot una funció principal d'un ateneu, fer relació.

És cert que hem perdut classes, les hem hagut de retallar i reestructurar i amb el temps es veurà com ho fem. El més important ara és adaptar-nos a aquest nou espai, fer-lo nostre i veure si les previsions que hem fet en quant a usuaris, activitats i programes funcionen.

 Parles d’una pèrdua de classes, això significa una programació amb menys activitats?

– T.R: A Pep Ventura teníem dues sales grans, una cuina i 10 aules. Aquí tenim, dues sales grans, una cuina i 5 aules, per tant, és perd espai en quant a classes però les aules són millors, tenen un altre aire, més lluminoses i amb finestres a l’exterior. És més fàcil de circular per l’edifici. Hem guanyat en qualitat.

Al fer la graella de programació no ens hem permès el luxe que hi hagin mitges hores mortes, això ha fet que alguns grups hagin vist afectats els seus horaris per poder quadrar la graella i perdre el mínim d’activitat possible. A més, per donar sortida a tot i més, aprofitarem el pati per a algunes activitats com jardineria per a infants o jardineria urbana, però a més, fem monogràfics, creixerem en aquell nombre d’activitats que no tenen la durada de tot un trimestre, sinó que només duren tres o quatre sessions i això ens permet tenir més ventall d’activitats en menys espai.

Entre aquestes activitats trobarem la fotografia, la cuina i altres disciplines que funcionaran en format de poques sessions. Es donarà l’oportunitat a la gent de fer-se una programació a mida al llarg de tot un trimestre i no tant fixa com podrien ser els cursos habituals de tres mesos als que estem acostumats.

 

 En general, quina opinió i ha en general per part dels socis i usuaris que s’apunten als cursos?

M.C: No hem tingut encara la oportunitat de fer una trobada formal amb els socis, però indirectament sí que hem rebut opinions de la gent que participa en el consell i en principi tots respiren amb il·lusió el canvi de seu.

L’aportació de tots els socis suposo que la rebrem a partir de la inauguració. Quan els usuaris comencin a participar a les activitats i amb el feedback entre professors i alumnes, suposo que aniran expressant la seva opinió i quan acabi el trimestre es recolliran totes per veure què consideren de l’espai i el curs.

– Heu aprofitat per posar-vos algun objectiu aprofitant el canvi?

T.R: A curt termini ens hem proposat poder inaugurar el dia 30, que sembla poc però ha estat un contrarellotge important i si ho aconseguim és perquè se’ns va posar entre cella i cella que amb un estiu s’havia de fer i arribarem a temps. Treiem una mica el fetge per la boca però ho aconseguirem gràcies a tots els que ens estan ajudant.

Tenim moltes ganes d’arrencar, poder arrencar bé, i perdre el mínim de gent pel camí. Som conscients que en general els canvis fan por però hem de convèncer a tothom que la casa funcionarà bé i que aquesta nova seu és molt agradable. Mirant inscripcions anem molt bé, igual que els altres anys, per tant, ens ha servit per veure que la gent està sent fidel a la nostra programació i a més, la gent del barri ens està rebent amb alegria. Hi ha molts veïns que venen, s’interessen, entren i pregunten.

Per tant, l’objectiu a curt termini és començar, i començar bé, i després ser capaços de dinamitzar el pati. Volem que sigui un espai de trobada i de relació, que la gent abans d’entrar o després d’una activitat es quedi a fer petar la xerrada i que després puguem dinamitzar activitats culturals al pati, tant en forma d’un concert com de recitals i tallers que es puguin fer a l’aire lliure, aprofitant la oportunitat que ens dóna el pati i que fins ara no teníem.

– M.C: Un altre dels objectius que va sortir a la junta va ser la necessitat d'enfortir l’associació, el canvi de seu comporta, sense voler, la reflexió i veure de quina manera els socis no només s'impliquin pagant una quota sinó que s’impliquin més.

Un exemple d’enfortiment de l’associació és que hem presentat projecte pel concurs d’horts i nosaltres ho fem des de la vessant que volem enfortir l’associació i, per tant, la gent associada pot arribar més lluny. Demanarem un hort de socis de l’Ateneu, qui no sigui soci però vulgui participar d’aquest projecte que vingui, que puguin decidir si el projecte els interessa més enllà de l’activitat en si.

– La nova programació està compensada en quan a grups d’edats o us centreu en algun grup en concret?

– M.C: Els grups no estan predeterminats, l’Ateneu no predetermina perquè precisament el que volem és que hi hagi una relació intergeneracional. En les classes de cuina, per exemple, s’havia donat que en una mateixa classe hi havia una nena de 17 anys i una dona de 70.

Però tot i que no predeterminem, Sant Cugat és molt variat i molt ampli, per tant, sense donar-nos compte hi ha gent que és mes freqüent. En concret estic pensant en gent a partir dels 40-50 anys, perquè sembla que els joves no acaben de veure que aquí siguem el seu lloc i potser és un aspecte que hem de revisar, o no.

L’Ateneu, aquí a Sant Cugat, és entès com un espai viu que en comparació amb altres pobles. L’Ateneu és esbart, teatre i centre cívic i cultural. Aquí, en canvi, tenim l’esbart, teatres, etc. per separat, és a dir, que a vegades la pròpia ciutat va definint els espais depenent de les seves necessitats.

Nosaltres estem oberts a tothom però el jovent a vegades té la necessitat d’anar a un lloc on no hi hagin grans, no som nosaltres que els hi tanquem la porta. Si ve algun jove amb ganes de canviar això, benvingut serà. Tenir l'oportunitat de relacionar-nos gent de diferents edats ho veig necessari i potser pot ajudar a fer canvis.

– Valoreu positivament la nova imatge de l’Ateneu?

M.C: Sí, en tots els aspectes. Volem que l’activitat que es fa a l’Ateneu sigui un paraigües on la gent vingui perquè es troba a gust i, per tant, vulgui associar-se. 

Notícies relacionades