Nou entitats i moltes idees per un projecte ampli

Foto: Jordi Pascual.

L'edifici de Cal Temerari encara està en obres. L'estructura està feta, els elements arquitectònics històrics ja es veuen, hi ha sales gairebé acabes però fins meitat de juliol, segons explica Julià Mestieri, un dels socis impulsors del projecte, l'obra no estarà acabada. Que l'edifici no tingui tots els detalls acabats no significa que el projecte no els tingui.

En aquest sentit, Cal Temerari celebrarà dissabte a les 6 de la tarda una assemblea de socis i una pre-inauguració exclusiva per a ells on es podran degustar alguns dels plats de l'espai gastronòmic. Ahir, 18 de juny, ja es va fer el primer acte a la sala que albergarà l'espai de coworking, la més acabada fins el moment.

Cal Temerari és una casa de poble que es rehabilita per fer un gran espai destinat a la transformació social i l'economia social. L'edifici portava anys deshabitat des que el seu propietari, conegut popularment com el temerari, va morir. Recuperar el nom i l'espai és una mostra de la sensibilitat i arrelament dels impulsors.

Ahir, al primer acte realitzat a l'espai, es van presentar els sis eixos de treball sobre els quals pivotaran les accions de Cal Temerari: igualtat de gènere, cultura popular i contracultura, intervenció comunitària i polític, teixit associatiu i suport mutu, economia social i solidària i sostenibilitat per a la diversitat. Hi van participar Hora Bruixa, Dissidència Sònica, el Senglar Cultural, L'Ortiga, Noestasola, la PAH, Assadega'm, LabCoop i El Musol com a entitats coneixedores dels àmbits.

Senglar Cultural

Només Julià Mestieri va acabar de presentar l'acte reivindicant Cal Temerari com una associació amb voluntat política de transformació però amb la idea d'incorporar tot tipus de sensibilitats dins d'aquest marc ideològic, van començar les entitats a explicar el seu projecte. El Senglar Cultural va explicar el seu funcionament a mode de coordinadora d'entitats i persones amb interès de fer activitats culturals a La Floresta.

El Senglar Cultura té en comú amb Cal Temerari la voluntat de fer cultura amb participació activa de la gent per fomentar la vitalitat i la cohesió social. Expliquen que els va servir molt la Trobada de Cultura Popular com a moment per tenir contacte amb més entitats més enllà de La Floresta. Tot i no ser l'únic col·lectiu cultural del barri, han esdevingut un motor d'activitat i inclús l'Ajuntament, inicialment reticent segons expliquen, els pren com un interlocutor vàlid. “Tampoc es pot dir que siguem els millors amics però...”

Dissidència sònica

Aquest és l'altre col·lectiu de l'eix cultural. L'autodenominat sindicat de músics de Collserola recorda que va néixer el 2001 demanant un espai de música públic que mai s'ha arribat a fer. “El 2004 es va aprovar una moció per fer aquesta sala però les esmenes de CiU i ICV van fer que no hi hagués una data fixada”. Continuen reivindicant la sala de concerts d'accés universal que també hauria de tenir zones d'assaig i una escola taller.

Hora Bruixa

L'acte no va seguir l'ordre del cartell i just després del Senglar va ser el torn d'Hora Bruixa, un col·lectiu de dones feministes i revolucionàries; un espai, expliquen, no mixt per lluitar contra l'opressió de gènere. Creuen que cal la supressió del patriarcat i el capitalisme perquè el feminisme vagi a l'arrel del principal problema en aquest àmbit, la desigualtat. És per això que col·laboren i participen a altres col·lectius com Cal Temerari, el qual consideren que defensa a la perfecció els valors que planteja la seva organització.

Noestasola

 

Acceptant que fan una feina no gaire visibilitzada però molt constant, aquest és l'altre col·lectiu de l'eix del feminisme que va participar a l'acte de Cal Temerari. Expliquen el naixement de Noestasola al 2009 com una unió de dones que havien sofrit violència de gènere i expliquen que aquesta violència amb un alt caràcter sentimental no entén de condició social. Per evitar-la cal treballar en xarxa, entendre que inclús qui no sofreix la violència hauria d'estar afectat per una pràctica social condemnable i que cal fer tot el que sigui possible per evitar normalitzar qualsevol tipus de violència.

L'Ortiga

La cooperativa que cultiva tot tipus de productes agrícoles a Can Montmany (Valldoreix), els comercialitza juntament amb altres vegetals quilòmetre 0 i educa i forma persones en l'àmbit de l'agricultura, era l'encarregada d'explicar l'eix d'intervenció comunitària i política. Reivindiquen la dignificació de la feina del pagès i el necessari apropament del camp a la gent. Fan tot tipus de formació i programes d'inserció laboral o de serveis socials, alguns d'ells en col·laboració amb l'Ajuntament, i anuncien la situació d'horts urbans al tocar de l'estació d'FGC de Sant Cugat.

LabCoop

Sense LabCoop, la cooperativa de segon gran situada a Barcelona i que assessora altres empreses d'economia social, Cal Temerari no podria plantejar un espai com el viver de cooperatives o l'espai de coworking. LabCoop té dos espais de cotreball, fa acompanyament personalitzat, formació i fomenta la dinamització territorial perquè, segons creuen, el futur de l'economia ha de ser social, arrelat al món local i amb voluntat de transformació. Expliquen que ajuden a Cal Temerari després que l'Ajuntament els proposés un altre projecte “molt més llunyà a les idees de LabCoop que Cal Temerari”.

El Mussol

També centrada a La Floresta va ser l'entitat encarregada d'explicar l'eix mediambiental. Expliquen que van néixer el 2002 després que dos anys abans es generés un gran debat al voltant d'un Pla Urbanístic, finalment aprovat, que afectaria directament al barri. Reivindiquen els trets diferencials de La Floresta i el necessari respecte al medi natural, especialment Collserola. Recorden que El Mussol fa moltes activitats com el Projecte Rius (seguiment de l'estat de la riera de Vallvidrera) o el Programa de Medi Ambient que presenten abans de les eleccions municipals així com activitats pel dia de l'arbre, un intercanvi de plantes semestral i el seguiment de nous projectes urbanístics com el Pla de Millora.

Assadega'm

És l'entitat amb més experiència de totes les que van acudir a Cal Temerari, 20 anys. Encarregada d'explicar l'eix d'ajut mutu, es va reivindicar com una entitat que no solament ajuda persones amb ansietat, depressió i tot tipus de problemes psicològics amb l'ajuda de professionals, sinó també com un projecte d'inserció laboral i d'ensenyament a escoles, CAPs i universitats.

PAH

Coneguda per les seves accions arreu de l'estat la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Sant Cugat va ser la darrera de les entitats en parlar. Fundada l'estiu del 2012 accepta tenir un sistema molt més assembleari que altres PAHs més grans. A poc a poc ha evolucionat cap a un col·lectiu en defensa de l'habitatge, la dació en pagament i el lloguer social amb més o menys visibilitat segons les accions realitzades.

L'acte que Cal Temerari va celebrar el dijous 18 a la tarda va esdevindre alguna cosa més que un acte d'autoafirmació. Va ser un acte de reivindicació de la transformació social amb l'exemple de nou entitats que, entre moltes altres, aporten el seu gra de sorra pel canvi social.

Notícies relacionades