Cal Temerari, ara sí, comença a caminar

Poc a poc s’atansa la gent al nou casal del barri. Cal Temerari, que en el seu moment va ser una de les moltes cases de pagès de Sant Cugat, és a partir d’ahir un nou equipament públic amb tots els “ets i uts”.

Un equipament públic que no és municipal, en el sentit que depengui de l’administració, sinó que és genuïnament del i pel poble, nascut des de baix i fet en bona part amb les seves mans. Les mans de molta gent que amb la seva il·lusió i intel·ligència ha creat un espai que ha d’acollir entitats, empreses, debats, festes, etc. No és de l’administració i, a més, planteja en tots els àmbits d’intervenció la transformació social de forma alternativa a la posició predominant capitalista. Potser per això no s’hi va veure a cap representant del govern.

El grup Pubilles Ninja actuant a la inauguració. Foto: Xavier Boix

Les persones que van assistir a l’acte d’inauguració de Cal Temerari – no les vaig comptar perquè amb la quantitat d’espais que hi ha es feia molt difícil fer-ho però era ple de gom a gom – s’ho va passar molt bé, tot i començar l’acte més tard del compte. Música en directe a càrrec de les Pubilles Ninja (folk rock amb humor, una delícia!), la barra de la Taverna funcionant a tot drap, la canalla pintant-se les cares i la gent en general retrobant-se després de l’estiu i apuntant-se a l’agenda l’atapeït calendari del Casal tant pel que fa a actes com a tallers. I una curiositat per qui no hi va anar: tot i ser l’origen l’entitat Acció Cultural i La Guitza, s’hi va poder veure gent de diferents edats, orígens, conviccions i dedicacions. Només és una dada objectiva.

Els parlaments

Com en tota inauguració, encara que es tracti d’una espai alternatiu, es van seguir esquemes tradicionals però amb canvi de protagonistes o, almenys, dels protagonistes que es podrien esperar quan s’inaugura un espai a la nostra ciutat. Hi va haver tall de cinta però aquest va anar a càrrec del Manel Sánchez, president de la Federació d’Associacions de Veïns, un gest de Cal Temerari cap a la base associativa santcugatenca. Deu ser la primera vegada en 30 anys que una cinta és tallada per algú que no és de CiU.

Després d’aquest emotiu moment es va passar als parlaments dels protagonistes i els convidats a l’acte i, com que la gent “temerària” són generosos i participatius doncs també ho fan tot una mica més lent però també s’agraeix. Hi participaren des de l’arquitecte de la cooperativa Cel Obert, Diego Carrillo, que va ressaltar “la participació d’empreses cooperatives en aquest projecte i la priorització de materials i la construcció amb criteris d’eficiència energètica”, fins a Fidel Lora, responsable del projecte de construcció que va destacar el fet que “aquest havia estat el més obert i participatiu dels que havia fet mai” i també que qui havia rehabilitat el Casal era “gent treballadora, catalans de Cuba, d’Aragó, del Sàhara, etc, que ens sentim molt catalans i ens agradaria que quan sigueu aquí penseu que darrera les rajoles i la fusta hi ha molta solidaritat i internacionalisme”.

Un dels moments dels parlaments amb nombrós públic. Foto: Xavier Boix

També va intervenir el Narcís Sánchez, representant a LabCoop “des de la perspectiva de santcugatenc i com a persona vinculada a l’economia social es un projecte valent que ha arrossegat a molta gent amb molts nassos i capacitat de tirar endavant molt extraordinària. El veig com a punt de trobada per a moltes coses, culturals, d’economia, d’activisme social, amb la característica comú que es volen fer d’una altra manera, per transformar el que avui és predominant. La potencialitat és el punt de trobada i la gent que comparteix els mateixos valors, la capacitat de transformar el poble i l’economia social és una oportunitat des del món del cooperativisme i associacionisme i aquí es posaran en valor”. Un dels socis de la cooperativa que gestiona la Taverna de Cal Temari, l’Oriol Sánchez, va confessar en la seva intervenció que “l’experiència personal que m’aporta Cal Temerari com a membre del projecte és que la vida és molt dura però m’ha permès una oportunitat perquè com a jove precari he pogut muntar una cooperativa en la qual decidim com treballem i de quina forma ho fem, difícilment ho podríem haver aconseguit de no existir aquest projecte. Com a santcugatenc d’esquerres és el millor que li ha passat a Sant Cugat en molts anys, li feia falta a la ciutat un punt de trobada com aquest, en el que col·lectius de persones inquietes s’autogestionin”.

Des del Casal Popular de Sabadell Can Capablanca,  Xavier Pellicer va donar la benvinguda a Cal Temerari, posant en valor el treball de base arreu dels Països Catalans “explicant que es vol fer al país”. Des de l’Ortiga, Aitana Martín-Aragón, sòcia també de Cal Temerari, va agrair “la valentia de la gent que ha tirat endavant el somni del Casal i va animar a tothom a que a partir d’ara es cregui que el casal és la gent que en forma part”.

Xavi Manyoses, dels grups de consum ecològic i un dels impulsors del projecte, va assumir una de les intervencions més reivindicatives “la Núria Gibert m’explicava fa més d’un any, gairebé en secret, que una colla de nois volien muntar una història grossa i avui és un dia feliç, és un somni, tot i això hi ha punts agre dolços, em fa una mica de pena que l’ajuntament, a projectes com aquests, els boicotegi de la forma que ho ha fet durant tots aquests mesos i fins ara, amb la vergonya que la terrassa del bar encara no estigui oberta. Cal Temerari arriba fins on no arriben altres equipaments municipals, perquè aquests no s’arrisquen, no es comprometen i, personalment, em sento molt bé perquè és el primer equipament que té un posicionament clar a favor de no tolerar cap actitud discriminatòria cap al col·lectiu LGTB”

Noemí Palou, presidenta d’Acció Cultural, “impulsora de Cal Temerari i mai havia pensat que hauríem de fer tanta paperassa però val la pena perquè crec que Sant Cugat necessita un espai com aquest per trencar la ciutat aparador. Però ara cal més suport i això es tradueix amb més socis. Fa un any sortíem amb les claus després de signar el contracte de lloguer”. Anna Coromines de la comissió impulsora del projecte va ressaltar la feinada que ha suposat, les hores de treball psíquic i físic, les bones i males notícies, reunions, les accions que han hagut de fer per recaptar diners. En Julià Mestieri, impulsor del projecte també, va afirmar, com feia en l’article de divendres, que era “un dia històric, d’aquí 10 anys la gent es preguntarà com es feia això abans de que hi hagués Cal Temerari, és un projecte que canviarà el paradigma de pensar Sant Cugat de molta gent perquè és un projecte molt obert i serà molt útil a molta gent. Ha passat una cosa màgica aquí, la gent que hem estat impulsant i implicada hem estat en un procés de transformació personal molt important també. La gent ha deixat de fer coses en la seva vida i ha tingut una voluntat de sacrifici molt grans perquè coses com aquesta no són mai gratuïtes. Quan la gent vegi això retrospectivament pensaran segur que hi havia bojos pel mig”.

Per acabar, el Manel Sánchez va afirmar que “per mi sou el millor que té Sant Cugat, si està viva és per gent com vosaltres, sinó seria el que alguns volen, una ciutat dormitori. Cal Temerari ha de ser una casa d’unió d’ànima, aquella ànima que teniu vosaltres i que podeu aportar a la ciutat”. Després dels parlaments la gent va seguir fruint de la música, la taverna i visitant les sales del local que ben aviat seran plenes d’activitat cultural, lúdica, associativa i econòmica. 

Notícies relacionades