Racisme a Sant Cugat

Comencem amb la primera columna del 2020, i aprofito per desitjar un feliç any nou i un bon dia de Reis –els Reis bons com dirien al Quinto– a totes aquelles que estigueu llegint això. Desgraciadament, hi ha hagut gent a Sant Cugat que va tenir una entrada d’any que va ser de tot menys feliç. La nit de Cap d’Any, un jove de Sabadell va anar a les Carpes Lemon de Sant Cugat per celebrar l’arribada del 2020, però a l’arribar a la discoteca es va trobar que no el deixaven entrar. Les excuses que li van donar, cada una més ridícula, és que no duia la roba adequada i no era un client habitual. Estic més que convençut que la gent de Lemon coneixen a tots i cada un dels centenars de joves que van a les seves festes, com si fossin una gran família. El motiu real s’apropa més a un nou cas de racisme a Sant Cugat, ja que tant el jove que denuncia, negre, com alguns dels seus amics que eren magrebins se’ls hi va prohibir l’entrada. En canvi, cap dels blancs que els acompanyaven va tenir problemes a l’hora de gaudir de la festa.

La mala notícia no és només aquesta, sinó que tristament no és l’únic cas racista que hem viscut a Sant Cugat, ja que tot i haver-hi qui segueix defensant la idea de Sant Cugat com a lloc idíl·lic en el qual mai passa res, darrere d’aquesta imatge de ciutat-aparador s’amaguen moltes misèries. Fa ben poc assistíem a l’esperpèntica operació de “seguretat” que Mossos d’Esquadra i Policia Local presentaven per a aquestes festes. Un dels temes que volien atacar era el del Top Manta, criminalitzant novament un col·lectiu com els manters que l’únic que vol és guanyar-se la vida. Realment hi ha algú que creu que la venda ambulant és un dels principals problemes de seguretat de Sant Cugat? I per si no fos suficient, els cossos de policia van decidir batejar aquest operatiu com a “Operació Banús”, nom més propi d’un acudit ranci i de mal gust.

I si hem de parlar de racisme al món de la nit santcugatenca, no ens podem oblidar del The Police, local que en el passat també ha sigut acusat de prohibir l’entrada a gent pel seu color de pell. A dia d’avui, els responsables no han fet la més mínima autocrítica i segueixen negant totalment els fets

Vist el panorama, és evident que cal denunciar aquesta situació, així com qualsevol actitud racista que veiem al nostre entorn. Però també cal que fem reflexió i autocrítica sobre el model d’oci que consumim, i sobre per què seguim anant a llocs on sabem que altres persones tenen vetada l’entrada. I cal fer-ho tenint en compte els nostres privilegis com a blancs, pensant per què el color de la nostra pell mai ha suposat un problema a l’hora d’entrar a una discoteca o d’aconseguir feina. I sobretot, cal que escoltem les persones que pateixen aquesta discriminació cada dia de la seva vida, per saber com podem contribuir a una societat lliure de racisme començant per nosaltres mateixos. És per això que soc conscient que mentre escric aquesta columna estic entrant en més d’una contradicció, ja que hi ha qui podria argumentar que a la vegada que dic que cal escoltar a les persones racialitzades i reflexionar sobre els nostres privilegis, jo m’estic servint d’aquests mateixos per ocupar aquest espai i donar aquest missatge, quan hi ha persones molt més indicades per a fer-ho. I tindria raó, el problema és que no sempre és fàcil trobar aquesta gent, i no precisament perquè no es vulguin involucrar o perquè a Sant Cugat no hi hagi gent que pateix el racisme, perquè ja hem vist que sí que existeix. El problema del fet que costi trobar persones racialitzades entre el moviment popular de Sant Cugat és probable que sigui degut al fet que no sempre tenim en compte els privilegis i la desigualtat estructural que esmentava abans, i per tant ni el que fem ni el que diem mostren els nostres espais com a quelcom interessant o còmode per a la gent racialitzada. En conclusió, cal que seguim denunciant tots i cadascun dels actes de racisme amb els que ens puguem trobar, però també cal treballar des de l’autocrítica tant col·lectiva com personal alhora que renunciem als nostres privilegis en benefici d’aquelles que pateixen la opressió, per aconseguir que els nostres espais siguin llocs on es doni una resposta a tota persona que es vegi oprimida, sigui a causa de la seva raça, classe, gènere o condició sexual.

Enric López, militant d'Arran Sant Cugat

Notícies relacionades