Enric López

Tornen temps de carrer

Van passant les setmanes i, a mesura que anem guanyant la partida a la COVID, la vida va tornant als carrers. Els nens ja fa temps que surten a jugar després de mesos en els quals no se’ls ha tingut en compte, fa dies que cada tarda a partir de les 20h Sant Cugat s’omple de corredors i a partir d’avui —Per fi!— podem tornar a trobar-nos amb la nostra gent a casa o fent una cervesa a les enyorades terrasses.

Creix la delinqüència a Sant Cugat

Sí, pot ser que a més d’un el sorprengui el titular. Tot i el confinament, la delinqüència a Sant Cugat ha augmentat en les últimes setmanes. O, com a mínim, podem confirmar l’existència d’una banda criminal que ha estat operant a Sant Cugat durant més de trenta anys. Però alerta! Aquesta no és una banda normal i corrent. Es tracta de lladres de guant blanc, d’aquells que duen corbata, mostren un somriure encantador i es fan dir honorables o excel·lentíssims mentre s’emporten botins enormes.

Un Sant Jordi de Resistència

Un any més, ha arribat la diada de Sant Jordi. Però com ja sabeu, aquest any ha sigut diferent. Aquest any les roses no han tenyit els carrers de Sant Cugat, ni les parades a vessar de llibres han omplert la plaça d'Octavià. En circumstàncies normals ens hauríem deixat portar de parada en parada i de llibreria en llibreria, xafardejant per trobar l'última novetat, la peça que fa temps que volem incorporar a la nostra biblioteca particular o aquell llibre sabem que li encantarà a alguna persona estimada.

On no hi arriba l'estat, hi arribem nosaltres

En un moment d’aquests on deixo volar la ment, m’imagino explicant-li al meu jo de fa un mes i mig tot el que estava per venir. Recordo haver comentat, rient amb els companys, què passaria amb tot això del coronavirus en dues setmanes, quan aparegués el següent titular. Crec que parlo per bona part de la gent si dic que ni en el pitjor dels escenaris ens imaginàvem acabar vivint en una distòpia com l’actual. I tot just acabava de començar.

Quants drets estàs disposada a perdre?

Avui comencem la tercera setmana de confinament i, amb ella, la tercera setmana convivint amb l’estat d’alarma. Amb la pròrroga que li ha donat l’ajuntament, tenim com a mínim quinze dies més fins al 12 abril en què la nostra situació no té pinta de canviar gaire. I dic com a mínim, perquè les previsions dels experts no són gaire optimistes respecte a la idea que amb aquestes dues setmanes més en tinguem prou per superar aquesta crisi sanitària, i ens quedin unes quantes més de confinament.

Dies de lluita

Ja ho dèiem fa unes setmanes: les coses estan començant a canviar a Sant Cugat. Fa un mes, un grup de joves anunciaven l’okupació d’un bloc sencer que portava una dècada buit per convertir-lo en un bloc juvenil. Amb aquest anunci s’impugnava el model sobre el qual s’ha construït Sant Cugat des de fa dècades i es denunciava com n’és d’absurda  la situació de la vivenda ja no a nivell local, sinó de tot l’estat.

Arriba Carnaval!

Aquesta setmana arriba un dels esdeveniments més importants de l'any. La gent ja treu les seves disfresses, fa els últims assajos del ball de Gitanes i comença a preparar la rua del cap de setmana. En definitiva, arriba el Carnaval.

Okupa per viure

Les coses estan començant a canviar a Sant Cugat. Com la majoria sabreu, el passat dissabte 25 de gener es va anunciar l'alliberament per part d'un grup de joves d'un edifici que feia més d' una dècada que estava abandonat pel seu propietari, la SAREB, més coneguda com "el banc dolent". Es tracta d'un exemple més de l'absurd que vivim avui en dia arreu del país, on se segueix fent fora a la gent de casa seva cada dia per no poder pagar el lloguer o la hipoteca.

Ciutadans, o la por a la irrellevància

Fa unes setmanes vaig parlar sobre la intervenció al ple del regidor de Ciutadans Aldo Ciprian. En aquesta es queixava que un esdeveniment com el Quinto estigués organitzat per Arran i la CUP, i exigia a l’Ajuntament que s’apoderés d’una festa que sempre ha estat del poble de Sant Cugat. En el seu moment ja vaig dir que no tenia clar si el que hi havia darrere d’aquesta afirmació era simple ignorància sobre el teixit associatiu de Sant Cugat, o directament malícia.

Racisme a Sant Cugat

Comencem amb la primera columna del 2020, i aprofito per desitjar un feliç any nou i un bon dia de Reis –els Reis bons com dirien al Quinto– a totes aquelles que estigueu llegint això. Desgraciadament, hi ha hagut gent a Sant Cugat que va tenir una entrada d’any que va ser de tot menys feliç. La nit de Cap d’Any, un jove de Sabadell va anar a les Carpes Lemon de Sant Cugat per celebrar l’arribada del 2020, però a l’arribar a la discoteca es va trobar que no el deixaven entrar.

Pàgines

Subscribe to Enric López