Publicitat

Mauthausen 75

Fa pocs dies se celebrava el 75è aniversari de l'alliberament del camp de concentració nazi de Mauthausen. La crisi de la covid-19 va impedir nombrosos actes. Però l'era digital va fer que molts de nosaltres ens bolquéssim a les xarxes per commemorar l'aniversari i recordar que la barbàrie no ha de tornar a succeir. Gràcies a un article de La Vanguardia, vaig descobrir un web de la Generalitat, el banc de memòria, on apareix un buscador on es poden buscar els 9.500 espanyols que van ser deportats. Immediatament vaig posar les sigles del meu tiet avi, aquest va ser el resultat: 

Albert Balagué Martí

Camp de concentració de Mauthausen 

Data d'entrada: 19-12-1941 

Número de matrícula: 4504 

Barracó: 3 

Coneixedora de la història, vaig decidir que inclouria la biografia de l'Albert i que, per tant, aquest seria el nostre homenatge. Aquest any, havíem de dur al meu pare a visitar el camp. Però la pandèmia ens ho va impedir. Si la història d'aquest familiar és nostra i conté sovint algunes llacunes, quan ho vaig compartir amb els meus cosins francesos a Facebook, de seguida, em van contestar i em van seguir compartint informació. 

Fa un parell d'estius, amb una amiga, vam anar al sud de França. Allà vaig visitar un dels altres camps de concentració, el d'Argelès Sur le mer. En aquelles platges, plenes de barracons, on els espanyols republicans es tapaven amb la sorra davant el fred de l'hivern, va estar-hi ell. A diferència del nostre país, que avança a poc a poc cap a la memòria històrica cada vegada que la dreta no li impedeix, el país veí té homenatges a les víctimes, museus i els infants visiten constantment els museus, cementiris i camps, per tal de no repetir la història. Quan vaig entrar al museu, aquella historiadora que parlava un xic de català i bastant bé el castellà ens va fer un tour privat i de seguida em va ensenyar els llibres per donar-me més informació. Inscrit en els registres figurava el pas de l'Albert i més enllà, en els registres de Mauthausen estaven escrites les sigles KLM. Què eren? Eren els presos que van formar el Komando de Lliberació de Mauthausen. Ells es van organitzar per prendre el camp. Entre els objectes del petit museu d'aquell poble francès de costa hi havia un tros de tela del que havia estat una bandera republicana. L'Albert va sobreviure dos cops al camp: el primer quan, sent un esquelet i a punt que l'injectessin la mort, van decidir abandonar-lo i que morís sol. Va ser un metge espanyol qui el va salvar. Fent-li transfusions de sang, vena en vena, i alimentant-lo amb les restes que trobaven va sobreviure i va lluitar per alliberar a la resta. Va establir-se a França on va formar una família i va continuar ajudant a persones a travessar la frontera. 

Aquest home tan reconegut a França és un heroi desconegut aquí. Potser passa una mica com els herois i les heroïnes de veritat, que sovint no porten capa, pertanyen a la normalitat i s'enfronten al mal per defensar la bondat i l'ésser humà quan correspon. N'hi ha pocs. Però n'hi ha. Ho hem vist durant aquesta crisi amb el personal sanitari, en els comerços, en el personal de neteja i transport i en tantes altres persones que han fet l'impossible per tirar endavant. 

Avui dissabte 9 de maig és el Dia d'Europa, i es compleixen 70 anys de la Declaració de Schuman, el primer ministre francès d'Afers exteriors que el 9 de maig de 1950 va pronunciar un discurs que va ser el primer pas cap a la creació de l'actual Unió Europea. Ara més que mai ens cal una Europa forta, una Europa unida que recolzi i sustenti els valors de la fraternitat universal entre els pobles.

Elisenda Dalmau, comunicadora

Notícies relacionades