730 dies

Seré breu. Segurament hagi de tractar un tema específic sobre Valldoreix i Sant Cugat i no sé exactament de què parlar, perquè personalment, estic tan agraïda en aquest municipi des de fa un temps que només em surten paraules bones. Tot i que no soc cap naïf i sé que hi ha molts problemes a solucionar. Així que començo donant les gràcies, perquè ja deu fer dos anys que estic instal·lada aquí i en aquest temps tot ha anat a millor.

Aquest cap de setmana mentre caminava amb els gossos cap a Can Badal, vaig veure una casa, que antigament havia estat força abandonada i que a poc a poc els seus nous propietaris havien anat reconstruint. Una parella jove, a qui no conec, però que de passar-hi sovint per anar a fer esport, veia els canvis que la casa oferia des de fora. Aquell dia, al jardí, un home jove engronxava un nadó en braços. Ja estaven començant a pintar la façana i aquella casa en la qual abans no t'hi fixaves, ara lluïa finestres noves, roba estesa, una llum càlida i inevitablement vaig pensar en la meva transformació personal i professional.

Vaig escriure un article molt personal el dia que vaig començar a escriure a elCugatenc, on explicava que havia arribat aquí després d'una estança a la capital del Regne Unit. I va ser aquí on vaig créixer personalment i professionalment en un entorn nou. Si no era la primera vegada que em tocava començar de zero, tots els qui hem començat sabem com de durs que són els inicis. Però com es diu en maçoneria, devastar la pedra per a ser un millor ésser humà és un tret distintiu dels qui creiem en la frase.

La vida et fa canviar i si aprofites el canvi per millorar, el resultat sempre és millor. No tot sempre és un camí de roses però la capacitat adaptativa de l'ésser humà, ens fa amollar-nos a les noves situacions. Recordem que el cervell és plàstic i que, per tant, el canvi sempre es dona nosequantesmilvegades en nosaltres cada dia.

 

Així que com que fa 730 dies i portem 120 dies de nou govern, com que soc una persona a qui li agrada trepitjar el carrer, sovint veig zones que s'han de millorar, a vegades, em sorprenc que amb tants anys de govern anterior, no s'hagin arreglat diferents zones obreres i parcs industrials plens de bonys i forats on la gent que baixa de la Renfe travessa travessant carreteres, rotondes i camins de fang per arribar als seus llocs de treball. Però ara hi ha noves oportunitats de millora, ganes de fer coses noves i més polítiques socials. Hem de seguir apostant per aquestes polítiques i millorar la qualitat de vida de les persones que hi viuen o hi treballen. Fer que el teixit urbà esdevingui més humà, més sostenible, més equilibrat.

Elisenda Dalmau, comunicadora

Notícies relacionades