‘Tribut-tour’, IBI i a l’espera del pressupost

Fotos: Jordi Pascual

CONTRACRÒNICA. El tinent d’alcaldia d’Economia, Pere Soler, deu tenir mal als peus de passejar-se la ciutat en el que internament a l’Ajuntament ja anomenen tribut-tour, un tour –no turístic– pels barris de la ciutat per mirar d’explicar què és això del tribut metropolità. Sembla absurd que un representant d’una institució que no és la responsable de la recaptació hagi de fer tombs per la ciutat per explicar-lo però, davant la manca d’informació de l’Àrea Metropolitana (AMB), el portaveu socialista ha pensat que això de patrullar-se la ciutat era bona cosa.

Més absurd sembla encara si es té en compte que ha estat la seva àrea política la que ha decretat un increment del 2,9% de l’IBI de cara a l’any vinent, una mesura aprovada definitivament al Ple ordinari de desembre i que, en canvi, ha generat molt menys rebombori que l’ordenança fiscal de l’AMB. Així que tenim a Soler explicant molt més el que no depèn d’ell que el que sí i, mentrestant, una bona part de la ciutadania amb el nas arrufat davant un increment recaptatori que no comparteixen.

Si la pressió a les institucions ha de venir, sobretot, dels carrers; aquesta vegada el carrer no ha fallat i la Plataforma TM Sant Cugat, que s’oposa al tribut tal com s’ha plantejat, s’ha concentrat a les portes de l’Ajuntament abans de començar la sessió plenària. Allà han recollit signatures i han mostrat el seu desacord amb l’ordenança fiscal de l’AMB. Han restat allà amb una taula –llum a piles inclosa quan s’ha fet fosc– per esperar a dir la seva a l’Audiència pública, com de fet ja va passar el mes passat tot i llavors sense que la plataforma estigués constituïda encara.

Tal com va explicar aquest diari, la plataforma demana saber els increments del tribut durant els propers anys i explicacions per la diferència de càlculs i per la retirada del contenciós. “La ciutadania té un desconeixement absolut de com evolucionarà aquest nou tribut dins dels propers anys i ningú tampoc ha explicat el que passarà després de l’entrada en funcionament de l’anomenada T-Mobilitatˮ, van explicar al comunicat amb què es van presentar.

Però la seva intervenció a l’Audiència pública no ha aconseguit grans respostes. Han demanat que l’Ajuntament assumeixi el pagament dels 4,2 milions que li corresponen a Sant Cugat, que es faci una auditoria sobre l’aplicació dels serveis derivats del tribut i que es presenti un contenciós adminsitratiu en contra del tribut –i no a favor de modificar-lo, com el presentat el govern anterior–. Només la resposta de Ciutadans ha acontentat el públic assistent perquè ni Junts ni el tripartit els ha convençut, especialment el govern, que els ha proposat fer una trobada amb Soler que han rebutjat tot dient que ja saben com funciona el tribut.

A dins de la institució, el tribut també ha esdevingut una bona oportunitat per criticar el govern municipal tot i que aquest no té la competència per alterar-lo. El que sí podria fer era estalviar-se un increment de l’IBI que el tripartit defensa com una forma de “mantenir l’equilibri financer de l’Ajuntamentˮ però que l’oposició, tant Junts per Sant Cugat com Ciutadans, veuen com a innecessari, tot i que els primers demanaven no augmentar-lo i els segons rebaixar-lo. El govern no ha acceptat aquestes peticions presentades en forma d’al·legacions en el període d’exposició pública de les ordenances fiscals com tampoc ha aprovat les 14 al·legacions restants, algunes perquè tècnicament no es podien tramitar i d’altres a l’espera d’estudiar-les més exhaustivament.

Carles Brugarolas, extinent d’alcaldia d’Economia i regidor de Junts, i Sergio Blázquez, representant de Ciutadans, coincideixen a dir que l’increment de l’IBI és inoportú per coincidir amb el primer cobrament del tribut de l’AMB tot i que el primer també adverteix d’una crisi que, segons ell, està per vindre. Davant d’això, creu el regidor de Junts, és molt millor deixar la butxaca de la ciutadania tranquil·la. El govern proposa, però, augmentar ingressos per a, entre d’altres, aprofundir en polítiques socials i d’habitatge. Dues cares d’una mateixa moneda, potser, però, com sempre, un desacord i acusacions creuades.

 

Soler ha criticat que l’oposició s’ha centrat en l’IBI i aquesta li ha respost que el govern ni va parlar abans d’obrir el debat de les ordenances ni ha donat l’oportunitat de presentar gaires al·legacions ja que només es poden acceptar en les ordenances amb ponència oberta –les alterades a proposta del govern– i aquestes eren més bé poques. Blázquez també li ha recriminat el reduccionisme perquè el seu grup sí havia presentat altres propostes, com la de revisar els valors de l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE), que paguen les empreses amb una xifra de negoci superior al milió d’euros.

Però les crítiques al tripartit en les seves primeres ordenances fiscals no queden aquí. Brugarolas i Blázquez li han recriminat haver fet una previsió d’ingressos que no se sustenta en una previsió de despeses concreta –i el regidor de Junts diu que si s’ha de basar en els anuncis fets, no encaixaran els números–. Tot i que Soler no li queda més que erigir-se com a garant que els números quadraran a la perfecció, el cert és que per ara no hi ha una concreció del Pla d’Acció Municipal ni tampoc una proposta pressupostària per a l’any vinent. Això, li agradi més o menys, és motiu o excusa per a rebre crítiques a mars.

I no, no hi ha proposta pressupostària i, segons el tinent d’alcaldia, no n'hi haurà fins al Ple de febrer. Aquest és el calendari amb què treballa el govern tripartit per preparar un pressupost amb cara i ulls progressistes –bé, això està per veure, en qualsevol cas– i que respongui a les necessitats d’habitatge i serveis socials principalment. Això significa que fins al març no es podrà aprovar el pressupost i, per tant, els dos primers mesos del 2020 –i gairebé el tercer complet– l’Ajuntament haurà de tirar amb un pressupost prorrogat elaborat per un altre govern. A canvi, diu Soler, no serà un pressupost de pas, com reconeix que sí ho són les ordenances fiscals fins aplicar més canvis de cara a l’any 2021.

Soler, a més, té motius per estar molest amb Junts perquè no només li han demanat la dimissió sinó que li han plantat una moció a la cara per demanar que els càrrecs electes diguin la veritat ja que consideren que el socialista ha mentit enmig del debat sobre el tribut metropolità. El tinent d’alcaldia havia assegurat que hi havia hagut negociacions amb l’AMB en benefici d’un estalvi per a Sant Cugat en el cobrament del tribut i Junts ho nega en base a unes declaracions del sotspresident de l’AMB, Antoni Balmón, en què diu que no s’ha negociat cap modificació de l’ordenança. La clau és que hi havia un debat entre dos càlculs. Fins a quin punt aquest debat és una negociació o una altra cosa és el que està en disputa.

La moció de Junts era oportuna per a uns i oportunista per als altres; i aquests altres, conscients que són al govern i tenen majoria, han optat per esmenar-la fil per randa. L’òrgan de control sobre la veracitat de les declaracions dels càrrecs electes quedava desdibuixat. De fet, el tripartit proposava acords de resposta tan contundents com: “Crear la comissió ètica prevista al codi ètic aprovat al juny del 2017 i que mai l’equip de govern anterior havia posat en marxaˮ. Així que Junts no ha tingut més remei que retirar la moció, això sí, entre queixes de Brugarolas que l’ha defensat com una proposta propositiva.

Enmig del descontent d’una part de la ciutadania i de tota l’oposició, només queden asseveracions clares. 1- Tot i les manifestacions i el tribut-tour, el període de pagament del tribut ha acabat el mateix dia del Ple de desembre. 2- Malgrat les concentracions i les al·legacions de l’oposició, l’IBI pujarà a Sant Cugat un 2,9%. 3- El pressupost haurà d’esperar al març.

Notícies relacionades