Sant Cugat sí ha tingut un benefici específic al tribut metropolità i ara altres municipis intenten acollir-s’hi

Fotos (per ordre): Jordi Pascual, Ajuntament, cedida, J.P., Plataforma TM Sant Cugat i ATM

Els 4,2 milions d’euros que la ciutadania santcugatenca pagarà en concepte del nou tribut metropolità aplicat als 18 municipis que s’han sumat a la tarifa plana de transport sí suposen un tracte diferencial per a Sant Cugat. Aquesta quantitat neix d’un treball d’aplicació del càlcul sobre el valor cadastral del 2005 per part dels equips tècnics de l’Ajuntament, descomptant l’evolució del valor cadastral en aquells immobles construïts a posterioritat ja que el càlcul té en compte el valor d’ara fa 14 anys.

Arran d’una instrucció de gerència de l’Àrea Metropolitana (AMB), l’ens supramunicipal va instar el consistori a fer un nou càlcul amb la voluntat d’ajustar-se més a la previsió recaptatòria inicial, explica el tinent d’alcaldia d’Economia, Pere Soler. Va ser així com va sortir, encara al mandat passat, el càlcul de 6,9 milions d’euros d’aportació. A partir d’aquest càlcul i comprovant el que el regidor d’Economia del moment, Carles Brugarolas, considerava una mostra d’inequitat entre municipis i entre la ciutadania de la ciutat, el govern de PDECAT-Demòcrates va presentar un contenciós-administratiu.

L’arribada del govern tripartit va portar lligat l’anunci de retirada d’aquest contenciós, un tràmit que segons Soler encara no s’ha acabat ja que el recurs ara es troba en suspensió provisional i al febrer hauran de decidir si demanen una nova pròrroga, presenten la demanda o no diuen res per arxivar definitivament el cas, opció per la qual aposta el govern municipal. Segons el tinent d’alcaldia, la retirada del contenciós va servir per establir negociacions amb l’AMB per defensar el primer dels càlculs entregats, tot i que els dos estaven avalats pels serveis tècnics de la casa.

Aquestes converses, que el director dels serveis general de l’AMB, Antoni Novel, va reconèixer en la roda de premsa de presentació del tribut (com es pot veure al minut 2 d’aquest vídeo de Televisió de Sant Cugat), va tenir un caire eminentment tècnic. Posteriorment, el sotspresident de l’AMB, Antoni Balmón, en resposta a la regidora santcugatenca de Junts i consellera a l’AMB, Cristina Paraira, va dir: “L’únic que puc confirmar és que el consell ha aprovat una ordenança fiscal d’aplicació a tots els municipis i que cap òrgan ha aprovat cap acord que modifiqui cap ordenança. Suposo que amb això ja li he respost.ˮ

Aquesta resposta va ser utilitzada per Junts per Sant Cugat per dir que Soler menteix i demanar-li la dimissió. “Balmón ha negat que l’Ajuntament hagi aconseguit una rebaixa del 40 % en el recàrrec del tribut metropolità fruit d’una negociació política tal com ha afirmat Pere Soler i el govern de la nostra ciutat en declaracions a diferents mitjans de comunicació locals i nacionalsˮ, deien en un comunicat. L’AMB, a data de publicació d’aquest article, no ha respost elCugatenc ni ha explicat la contradicció dels seus representants si s’interpreta la resposta com ho ha fet Junts.

Però, més enllà del desacord, queda demostrat que la possibilitat de debatre’s entre dos càlculs només l’ha tingut Sant Cugat perquè l’Ajuntament va fer una proposta prèvia a la instrucció de gerència (encara al mandat anterior). Haver-se acollit al càlcul tècnic que suposava menys recàrrec sobre la ciutadania és una oportunitat que no han tingut la resta de municipis i de facto Sant Cugat té un tracte diferencial tot i que basat en una anàlisi tècnica.

“La clau de la decisió és que sí hi ha voluntat política perquè sense haver retirat el contenciós ara ens cobrarien els 6,9 milions de l’altre càlculˮ, defensa Soler. Aquest és el gran desacord entre el govern i Junts ja que segons Brugarolas decidir-se tècnicament entre dos càlculs no pot ser qualificat de negociació i no considera que la retirada del contenciós hagi tingut influència sobre la la decisió. Junts també defensa que el contenciós hauria permès una defensa col·lectiva, és a dir, que en lloc de recursos individuals de cada propietat fos l’Ajuntament el que capitanegés el descontent ciutadà amb la voluntat d’obrir un debat ampli sobre el tribut.

Altres municipis demanen presentar un altre càlcul com va fer Sant Cugat

Ajuntaments d’altres municipis confirmen que no han tingut el mateix tracte que Sant Cugat. És el cas de Cerdanyola, on, segons fonts institucionals, es va presentar un únic càlcul a partir de la instrucció de gerència tot i que inicialment els equips tècnics ja havien detectat deficiències vinculades al valor cadastral. Després de la pressió ciutadana a través d’una plataforma, el govern cerdanyolenc s’ha reunit amb l’AMB per demanar una revisió en el càlcul, que podria suposa un estalvi d’un 33% en l’aportació de la ciutadania cerdanyolenca de cara al proper rebut. L’alcalde, Carlos Cordón, defensa que de moment es pagui el tribut mentre la plataforma proposa no fer-ho i recórrer el cobrament. Finalment, l’AMB accepta el càlcul proposat per l’Ajuntament de cara als rebuts del 2020.

Segons fonts institucionals de l’ajuntament del municipi veí, la trobada amb l’AMB també ha servit perquè aquesta doni a conèixer una previsió d’inversions de 43 milions d’euros a la ciutat durant aquest mandat, afectant primer a la mobilitat i posteriorment a altres afers. A més, en el darrer Ple es van aprovar dues mocions al respecte. La primera, instada per la plataforma, demana retirar els rebuts emesos i tornar els cobraments si es constata l’error de càlcul alhora que demana a l’Ajuntament “esgotar les fórmules legals possibles” per aconseguir “aquestes justes reclamacions de la ciutadania”. La segona, d’ERC i En Comú Podem, demana “que es procedeixi a la revisió i rectificació si cal dels rebuts que resulti de la mateixa sota el principi d'unitat de criteris en el càlcul”.

elCugatenc també ha contactat amb els ajuntaments de Barberà i de Molins, que per ara no han respost a la petició d’aquest diari. Tot i així, el Ple de Barberà va aprovar un text per demanar que els serveis que es deriven de l’aplicació d’aquest tribut arribin el més aviat possible a la ciutat, que s’apliquin tarifes socials, que hi hagi un pla d’inversions i que es realitzin accions legals per defensar els interessos de la ciutadania. El debat entre partits segueix obert.

A Molins, per la seva banda, el Ple també ha aprovat una moció de Molins en Comú per criticar la manca de comunicació, rectificar els rebuts, incorporar criteris per bonificar el comerç de proximitat i establir criteris de càlcul objectius i justos. L’Ajuntament també ha anunciat una línia d’ajuts per pagar el tribut a famílies amb dificultats.

El debat de la inequitat

Paral·lelament als intents dels municipis d’aconseguir un import més ajustat i amb menys impacte sobre la ciutadania, el tribut metropolità planteja una doble problemàtica. D’una banda, la diferència entre municipis en funció del seu valor cadastral. D’altra, les diferències en el cost en funció de la revisió cadastral que en alguns casos genera inequituds entre la ciutadania ja que hi ha habitatges unifamiliars grans que poden pagar el mateix que pisos petits del nucli.

Aquest és un dels motius pels quals el govern anterior va presentar el contenciós. Brugarolas diu que abans de presentar el recurs van intentar resoldre la problemàtica a través de la negociació però que no va ser possible. L’exregidor d’economia recorda que l’oposició municipal al tribut va venir marcada per les deficiències tècniques detectades pels serveis tècnics municipals i, en no haver-se resolt, considera que s’ha retirat el contenciós “a canvi de resˮ.

Alhora, valora que la instrucció de la gerència no fa més que donar viabilitat a una ordenança amb deficiències tècniques: “La decisió política del tripartit ha estat renunciar a les objeccions tècniquesˮ. Junts presenta al·legacions a les ordenances com un intent de fer un pedaç a la inequitat mentre no es reformuli el càlcul de base. També demanen una revisió dels valors cadastrals simultània a tota l’àrea metropolitana per desdibuixar les inequitats en base a l’any de revisió.

Soler, per la seva banda, també reconeix la deficiència denunciada per Brugarolas i diu que s’ha de treballar per corregir-ho a través de la presentació d’al·legacions a les ordenances fiscals de l’AMB de cara a l’any vinent: “Treballarem per modificar-les amb més bonificacions, ja que ara només se’n recull una per a famílies nombrosesˮ. A més, avui dia el tribut té una reducció del 60% per a l’ús residencial que està previst mantenir i el govern demanarà fórmules per buscar una rebaixa o algun tipus de bonificació que beneficiï els comerços.

 

Ha fallat la comunicació

L’únic punt d’acord entre govern i oposició és que, més enllà de si s’està d’acord amb el tribut i la forma d’aplicació, la comunicació ha fallat. No haver explicat correctament des de l’AMB en què consistia, quins beneficis aportaria i com es cobraria ha provocat, al parer dels polítics, una onada d’incertesa a la ciutadania. Per això, denuncia Soler, els ajuntaments i els grups polítics han hagut de mostrar-se proactius per desmentir imprecissions com que es tracta d’un augment de l’IBI o que s’ha entrat a la primera corona tarifària del transport metropolità.

Una plataforma ciutadana en rebuig del tribut

Paral·lelament part de la ciutadania ja ha mostrat el seu desacord amb el nou tribut amb diverses concentracions i la presència a la darrera Audiència pública. Ara s’ha constituït la Plataforma TM Sant Cugat per mantenir el rebuig i demanar explicacions. Volen saber els increments del tribut durant els propers anys i com pot afectar l’augment d’un 5% sobre la base –d’aquí cal descomptar la reducció residencial i altres possibles reduccions i bonificacions, posteriorment– de cara al 2020.

La plataforma demana explicacions per la diferència de càlculs i per la retirada del contenciós. També insta a una fórmula i base de càlcul transversals i progressives a mesura que s’incorporin serveis a la ciutat. Denuncien que vincular l’aplicació de la tarifa plana de transport a un tribut que té en compte el valor cadastral no té sentit ja que aquest valor varia molt en funció de la ciutat.

“La ciutadania té un desconeixement absolut de com evolucionarà aquest nou tribut dins dels propers anys i ningú tampoc ha explicat el que passarà després de l’entrada en funcionament de l’anomenada T-Mobilitatˮ, denuncia el nou col·lectiu, que demana informació per analitzar els pros i contres i fer una consulta ciutadana posterior. Mentre no es resolguin aquestes peticions, emprendran accions per intentar paralitzar el tribut.

Com funciona el tribut metropolità?

El tribut es calcula en base al valor cadastral, fixat pel Ministeri d’Hisenda, que es multiplica pel tipus impositiu fixat per l’AMB. Així mateix hi ha reduccions i l’exempció de pagament a les primeres residències d’un valor cadastral inferior a 45,389,47 euros (72.033,78 euros si la darrera revisió cadastral és posterior al 2012). El principal avantatge és que els usuaris del transport públic tindran un estalvi en el canvi de zona que deixaran de pagar d’un 49% en les T.-10, d’un 26% en la T-Trimestre i d’un 26% en la T-Jove.

El tribut, segons explica l’AMB, serveix per “fer possible un transport públic de qualitat i una mobilitat més sostenible, que respongui a les necessitats de desplaçament dels habitants metropolitansˮ. Això passa perquè l’AMB passi a ser competent en matèria de transport urbà dels municipis de la segona corona, el que afecta a Sant Cugat en el venciment del contracte amb Moventis. També serveix per finançar mesures als espais naturals. El manteniment d’espais com la Serra de Collserola, els rius Besòs i Llobregat, les patges i la xarxa de 51 parcs metropolitans.

Canvis de preus al sistema tarifari integrat

Mentre el debat segueix obert als municipis, l’Autoritat del Transport Metropolità ha anunciat una revisió dels preus del sistema tarifari integrat que tenen com a símbol el canvi de nom de la T-10, que passa a anomenar-se T-casual, i la T-Mes, que passa a anomenar-se T-usual. El canvi de nom porta lligat un canvi de preu. La T-casual d’una zona passa a ser 1,15 euros més cara, la de dos zones 2,3 euros i la de tres zones 3,1 euros. L’increment es manté en totes les zones i, a més, la nova targeta passa a ser unipersonal.

La T-usual, per la seva banda, també unipersonal, passa a ser més barata que la T-mes: 14€ menys en els títols d’una zona, 18,5€ en la de dos i 24,6€. El propòsit anunciat per les autoritats és que una T-usual surti més a compte que quatre T-casuals, de tal manera que aquelles persones que fan un ús diari del transport públic paguin proporcionalment menys que les que en fan un ús esporàdic. Per això també s’abarateix la T-jove i s’han eliminat la T-50/30, la T-70/30 i la T-trimestre en benefici d’una T-gtup de 79,45 euros amb 70 viatges per a grups. També s’encareixen la T-dia i el bitllet senzill.

Aquestes són les tarifes que entraran en vigor a partir de l’1 de gener:

La nova aplicació de tarifes té el vist i plau de la plataforma per la Promoció del Transport Públic (PTP) perquè afavoreix l’usuari freqüent, especialment per a aquelles persones que feien servir la T-mes o aquells que no els hi sortia a compte i optaven per la T-10. Tot i així, la plataforma també demana modificacions com ara la integració tarifària del bitllet senzill, que la T-casual sigui multipersonal i/o que hi hagi un títol de transport grup integrat amb un cost equivalent a dos bitllets senzills d’anada i tornada que permeti viatjar simultàniament fins a cinc persones d’un mateix grup. Finalment, recorden que encara resta pendent unificar la reducció tarifària social a tota l’ATM.

Una mirada similar aporta la plataforma #StopPujadesTransport, que demana més rebaixa a les zones 2-6, lamenta que només una part dels usuaris de T-10 poden migrar a la T-usual perquè perquè surti a compte suposa fer més de 36 viatges setmanals i proposa una reunió amb l’ATM per veure la previsió de recaptació: “Ens felicitem perquè d’una vegada per totes hi ha una intenció clara de canviar el sistema tarifari de l'ATM, si bé, ens sembla poc valent. Creiem inclús que pot comportar una pujada en general de la recaptació de bitllets, especialment si les usuàries no migren cap a T-usualˮ.

La mirada global topa amb la realitat d’una part de les persones que fan ús del transport públic amb la T-10 i que ara veuran incrementat el preu del seu bitllet i, a més, a limitar el seu ús a una única persona. Així ha nascut la plataforma veïnal contra la T-casual i, alhora, s’ha engegat una recollida de signatures a través de la plataforma Change.org per demanar el manteniment de la T-10.

Notícies relacionades