Als pressupostos participatius els surten veus crítiques

Foto: Premsa Ajuntament de Sant Cugat

A partir del 17 d'octubre els ciutadans hauran de triar quines propostes dels pressupostos participatius s'aplicaran a la ciutat. Les idees han passat per un seguit de fases que han servit per fer un triatge i passar de 955 rebudes a 500 acceptades i finalment a les 25 que arriben a votació. En aquest procés, però, han sorgit veus crítiques que consideren que els seus plantejaments inicials s'han desvirtuat. Tot i que els encarregats de gestionar els pressupostos participatius defensen el procés i diuen anotar les crítiques per millorar de cara a anys següents, les veus discordants apunten a un control del govern.

Abans d'arribar a la votació, els pressupostos participatius han tingut 4 fases. La primera, la 0, és la determinació del reglament, prevista només el primer any. La segona és la presentació de propostes per part de la ciutadania. La tercera és la valoració de les propostes amb taules formades per membres del Consell de Ciutat, com òrgan encarregat del procés, i els proposants. Finalment, la quarta és l'estudi tècnic i la reunió del Consell de Ciutat per destriar les 24 propostes, finalment 25, que es porten a votació. En aquest primer any, a més, es trien projectes corresponents a l'exercici del 2016 i del 2017, amb 1 milió d'euros per any, el 10% de la partida d'inversions del pressupost municipal.

“S'han fet les etapes tal com estava previst”, considera el regidor de Participació Ciutadana, Joan Puigdomènech. Al seu parer hi ha hagut molta interacció amb els veïns que havien fet propostes i per això “s'han pogut canviar i ajustar idees”. Ara només falta que la informació dels 25 projectes que es porten a votació arribi a les cases dels ciutadans –també és consultable a la xarxa– i s'iniciï la votació, que s'allargarà entre el 17 d'octubre i el 6 de novembre. Després d'això, se sabran quins projectes es desenvoluparan i hauria de començar l'execució. Es pot votar presencialment a diversos equipaments de la ciutat, a través de la web Amb tu decidim i a l'aplicació mòbil Sant Cugat decideix.

El debat de partits

Ara bé, l'optimisme de Puigdomènech no és compartit per alguns dels participants. Els primers en alçar la veu van ser els socialistes quan van veure que les seves propostes no passaven les fases de triatge. Això va provocar un enfrontament entre ERC-MES i el PSC ja que els primers deien que els partits no haurien de participar perquè les entitats són les protagonistes i els segons consideraven que els republicans els blocaven les idees pel pacte d'estabilitat pressupostària amb Convergència.

De fet, enlloc està escrit que els partits no puguin presentar propostes als pressupostos participatius. És per això que Puigdomènech diu que les crítiques del PSC haurien de servir per desfer ambigüitats de cara a anys següent revisant, si cal tot i que no estava previst, el reglament. “Les crítiques ens van bé”, assegura, “al final del procés es reunirà el Consell de Ciutat per fer una anàlisi de cara a la següent tanda”.

En una entrevista a elCugatenc, Pere Soler, portaveu dels socialistes, va dir que molts participants del Consell de Ciutat no sabien que el seu partit havia fet propostes i que aquestes “no eren polititzades sinó que emanaven de la ciutadania i del programa electoral”. Soler va qualificar el procés de “propagandístic i electoralista” i, davant dels esdeveniments, va anunciar que els socialistes es desvinculaven dels pressupostos participatius.

El debat va néixer al Consell de Ciutat del maig i va créixer quan ERC-MES va fer un comunicat en què mostrava disconformitat amb el PSC i Ciutadans per haver fet propostes. Van demanar als partits que s'abstinguessin de fer aportacions de cara a futures convocatòries perquè poden incidir en els pressupostos generals a través d'al·legacions. “Lamentem que aquesta partida pressupostària de dos milions pugui convertir-se en l’eina per desenvolupar els projectes d’alguns partits”, va dir Èric Gómez, regidor republicà.

El triatge i manteniment de l'essència dels projectes

Més enllà de si els partits poden o no poden presentar propostes, hi ha hagut altres crítiques al voltant dels pressupostos participatius. La següent va arribar a meitat de setembre, quan s'estaven definint les propostes finals, de la mà de l'Aplec Jove a través de Twitter. El col·lectiu juvenil havia proposat la creació d'un Espai Polivalent Autogestionat pel i per al Jovent. Volien que fos un espai cèntric i obert a altres col·lectius però amb especial importància de la gestió portada pels mateixos joves.

Al juliol, a través d'un comunicat, es felicitaven perquè la proposta havia superat les primeres fases de selecció però al setembre van veure que alguna cosa havia passat. Ho van dir clar: “Ens sentim estafats. La nostra proposta inicial als pressupostos participatius ha sigut absolutament manipulada”. El missatge anava acompanyat d'una fotografia on es llegia com estava el projecte en plena fase d'elaboració de les propostes finals. L'espai polivalent autogestionat es convertia en “un espai polivalent de grans dimensions per acollir diferents tipus de demandes com musicals, firals, culturals”.

En la descripció del projecte, l'espai esdevenia desmuntable, com una mena de carpa de 50 metres de llarg, 20 d'ample i 4 d'alt recoberta per “un compost exterior de poliester”. D'aquesta manera, la ubicació passava de ser cèntrica a “tot el municipi”. A més, amb aquest format, es perdia l'autogestió com a forma de funcionament de l'espai i, encara que no s'especifica, passaria a implicar la petició de permisos per a l'ocupació de l'espai públic.

Si bé, en les propostes finals que es votaran, el projecte ha canviat i ha esdevingut un “pavelló insonoritzat de grans dimensions capaç d'acollir diferents tipus de demandes, com musicals, firals, culturals i socials”. Es planteja de 1.000 m2 i podria acollir bucs d'assaig, espai social, sala de reunions, magatzem i aules d'estudi. Marco Simarro, de l'Aplec Jove, explica que arran d'aquell document es van reunir amb la tècnica encarregada dels pressupostos participatius, Marina Casals. Ella mateixa els va explicar que el primer plantejament tractava d'aproximar la idea a un projecte tangible que es pogués entendre com una inversió però que en cap cas era definitiva. De fet, en la trobada van poder canviar de nou el redactat.

Així i tot, en l'actual proposta, ha desaparegut l'autogestió que l'Aplec havia situat des de bon inici i també en la reunió amb Casals com a part del projecte. Segons Simarro, l'argumentari de l'Ajuntament és que el tipus de gestió es tractarà després i ara només s'aprovarà la inversió. “Si bé, nosaltres entenem el projecte en el seu conjunt, l'autogestió li dóna pes”, argumenta. El representant del col·lectiu explica que, davant d'això, faran pública la situació i explicaran el posicionament reforçat perquè el projecte entès com a autogestió ha superat totes les fases de triatge. “S'estan estrenant en fer participar de veritat la gent i potser de moment els hi surt d'aquella manera”, clou.

Dilluns va haver una reunió amb els proposants per conèixer les propostes que es portaran a votació i defensar-les davant de la resta. Segons Simarro, el seu no és l'únic col·lectiu que va notar que les propostes havien estat alterades. Això va provocar un debat entre les entitats i els tècnics de l'Ajuntament. L'Aplec Jove explicarà, diuen, d'ara endavant com era la proposta inicial i demanen al consistori que respecti la idea mare, que ha superat les diferents fases.

L'Associació de Veïns del Centre Estació, per la seva banda, va decidir no acudir a la reunió de dilluns com a queixa per una situació similar a la de l'Aplec Jove. L'entitat havia proposat remodelar l'antic Ajuntament a la plaça Barcelona per tal de fer un Hotel d'entitats al Centre-Oest. De fet, aquesta és una proposta habitual al Consell de Barri i que va quedar en l'aire quan es va anunciar que la Casa Jaumeandreu o Villa Felisa acolliria l'Ateneu i Can Quitèria, el Centre Grau-Garriga d'Art Textil ja que eren possibles espais on ubicar-hi entitats que necessiten espais.

L'antic Ajuntament està en ús parcialment. L'accés des de plaça Barcelona té ús habitual i la primera planta acull entitats com ara Sant Cugat Comerç, a més de dues sales on reunir-se. Si bé, la resta de l'edifici està infrautilitzat perquè no acull cap activitat. L'accés des del carrer Francesc de Moragas només serveix per accedir a les plantes habilitades i, si es continua pujant, les escales porten a habitacions abandonades.

Entre les 25 propostes que es votaran a partir del 17 d'octubre s'inclou la idea de fer un hotel d'entitats al centre a través de l'acondicionament “d'un edifici o un equipament municipal existent com a hotel d'entitats per a ús de les associacions de la ciutat”. A la descripció de la proposta s'explica que es desestima l'antic Ajuntament per les “dificultats tècniques”.

Vicenç Santfrancisco, de l'Associació de Veïns del Centre Estació, diu que ara la proposta està poc concretada i potser, en cas de sortir elegida, ni es faria al Centre-Oest. Considera que el problema tècnic que al·lega el govern es podria haver detectat abans. A més, el projecte es va treballar conjuntament amb la Coordinadora d'Entremesos de Cultura Popular perquè aprofitessin la planta baixa com a magatzem i el que es planteja ara no recull l'acord entre totes dues entitats. “El que es va aprovar al Consell de Ciutat no té res a veure amb el que hi ha ara”, assegura.

L'agrupació veïnal demana saber quines són les qüestions tècniques que han tombat el projecte i lamenta que el funcionament dels pressupostos participatius es van gestionar malament des de l'inici. “Al principi es va fer una reunió que semblava més coaching que preparar-nos per al que s'havia de fet”, exemplifica Sanfrancisco. A més, diu que té la sensació que en la decisió de variar la proposta de la seva associació ha estat cosa del govern perquè considera que “l'Ajuntament vol tenir controlat el que es presenta”.

Una altra associació veïnal, la de Volpelleres, ha vist com de les seves 4 propostes només una ha arribat a la fase de votació. Proposaven recuperar el bosc de Volpelleres com a parc urbà, fer un circuit d'educació vial, fer noves pistes i zones esportives al barri i millorar l'estany de La Guinardera, l'única que ha arribat a la darrera fase. “De les 4, 3 tenen clarament visió de ciutat”, valoren.

La proposta sobre el bosc de Volpelleres va arribar a la darrera fase de selecció però va caure. Els representants de l'associació expliquen que, arribats a aquell punt, no van poder intervenir per defensar el projecte i, per tant, no saben què va passar. El teníen valorat com el principal projecte. De moment, però, no es mullen gaire perquè no han pogut fer valoracions; tot i que adverteixen que “el procediment és millorable”. Apunten com a possible problema que la gent que decidia en les fases de triatge era principalment del centre i, per tant, els projectes dels barris perifèrics ho tenien més difícil.

Els pressupostos participatius es troben, llavors, amb dues grans crítiques. D'una banda, la falta de definició de qui pot fer propostes i qui no. D'altra, millor el procés de triatge amb més diàleg amb els proposants i representació territorial per dissipar els dubtes sobre el paper que juga el govern en tot el procés. Són millores que Puidomènech apunta de cara a edicions futures després d'una anàlisi de la primera convocatòria. Si bé, almenys de moment, han generat desconfiança fins al nivell que PSC i l'Associació de Veïns del Centre Estació s'han desvinculat del procés.

Notícies relacionades