Els pressupostos del consens

Ple extraordinari de pressupostos. Fotos: Jordi Pascual

El govern ja ho tenia fet amb la renovació de l'acord d'estabilitat pressupostària amb ERC-MES. Amb tot el peix venut, tal com va dir Sergio Blázquez, regidor de Ciutadans, en l'aprovació inicial dels pressupostos del 2017, només li quedava rebre al·legacions i fer tot el possible per acontentar la resta de grups sense renunciar als seus ideals econòmics. El PSC i Dimitri Defranc han estat els beneficiats. No tenen cap al·legació acceptada sobre el paper però sí el compromís d'impulsar-les; els socialistes amb un document marc fet públic in extremis i el regidor no adscrit amb l'acord verbal d'aprofundir en temes relacionats amb els animals principalment. Així l'habemus pressupost ha acabat sense sorpreses: convergents, republicans, socialistes i Defranc a favor i la resta en contra. Una mica més complicada ha estat la part d'ingressos recollida en les ordenances fiscals amb Ciutadans abstenint-se després que els hagin acceptat dues al·legacions i ICV-EUiA demanant el vot separat de dues de les ordenances per poder donar suport a les al·legacions que el govern els ha acceptat.

Així, Damià Calvet, tinent d'alcalde d'Economia i Hisenda, celebra els seus primers pressupostos com una forma de consens, “les millors ordenances i pressupostos possibles”. Comparant amb l'any passat, quan només ERC-MES i el govern hi van donar suport, és cert, són dos vots més. Alhora, hi ha hagut més vots negatius també ja que la CUP-PC s'ha desmarcat de la seva opció d'abstenir-se “per ser millors que els de l'any passat” a votar en contra pel model de ciutat i el possible augment de recaptació no aprofitat, tot reconeixent que els números del 2017 són millors que el del 2016, que alhora eren millors que els del 2015 al seu parer. De fet, tan clar ho tenia el cupaire Ignasi Bea que ha tingut temps a recriminar al govern que hagi negociat amb Dimitri Defranc per ser no adscrit. Defranc, en resposta a la CUP-PC, ha agraït al govern el pacte “no sectari” per haver parlat amb tothom que “per llei pot estar al Ple”.

On van els diners?

El pressupost del 2017 és, per tant, de 132 milions d'euros seguint la tendència a l'alça dels darrers anys tot i la rebaixa de l'IBI, principal impost en recaptació al món local, aprovada enguany i que es manté de cara al nou exercici. El govern defensa el seu pressupost amb un augment d'inversions d'un 13% fins arribar als 20,7 milions, 4,7 dels quals aniran destinats a expropiar zones verdes. Just per darrere es troben inversions de 2,6 per a la reforma de La Unió, 2,2 per a instal·lacions esportives –amb el pavelló de La Guinardera a banda amb 0,4–, 2,1 per a la millora de carrers i jardineria i d'1,4 per a mobilitat i via pública, entre d'altres. També hi ha altres partides recollides a l'acord amb ERC-MES com el milió d'euros per a la sala de concerts, els 300.000 per al projecte de la nova biblioteca central urbana, els 900.000 per a la connexió d'aigua de Can Barata, el milió per a la millora del barri del Monestir, un altre milió per al Complex Esportiu de Mira-sol o els 100.000 euros per al Centre d'Acollida d'Animals, clau en el vot favorable de Defranc, entre d'altres.

Els nous comptes mantenen els 200.000 euros per a diners de lliure disposició dels barris i el milió d'euros d'inversió que correspon als pressupostos participatius de l'any vinent. Tot plegat amb un augment de gairebé un milió d'euros en despesa de personal i de 800.000 euros en concepte de compra de béns i serveis respecte a l'any anterior. Es manté un bon ritme d'ingressos que permet seguir baixant l'endeutament, que en el darrer pressupost liquidat (el del 2015) es va situar en un 45,48% de deute viu sobre els ingressos corrents després de quatre anys consecutius de baixada i 26 punts per sota que una dècada abans. Enguany, però, s'ha aprovat un endeutament de 15 milions per fer front a les sentències de Can Mates i Adif alhora que en el darrer Ple ordinari es va refinançar el deute amb entitats bancàries acollint-se a tipus d'interès més favorables, el que ha permès un estalvi de 358.000 euros a vuit anys.

A més, en base a l'acord signat entre el govern i el PSC es pren el compromís d'aprovar mitjançant modificacions pressupostàries algunes accions i inversions com ara estudiar un pla d'ascensors per a edificis que els necessiten, invertir en l'Escola d'Art, redefinir els usos de Can Quitèria mantenint el projecte del govern de fer un museu de l'art tèxtil, estudiar una parada central d'autobusos a Coll Favà, fer espais de socialització per a gossos o millorar els accessos a estacions, entre d'altres. Ara per ara, però, aquestes accions no tenen cap partida pressupostària reservada i s'hauran d'aprovar durant l'any vinent amb una avaluació d'aquí a sis mesos.

En el Ple extraordinari de pressupostos cada grup que queda fora dels acords ha mostrat el seu neguit respecte a les despeses. Bea, per exemple, considera que s'ha de fer una aposta més clara per l'habitatge públic de lloguer, tot i que el pacte del govern i ERC-MES ja preveu que les properes promocions de Promusa seran de lloguer. Blázquez considera que cal retallar despeses de comunicació i les que fan referència a la construcció d'una república catalana com la quota de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). També considera que els 9 milions que costarà la nova biblioteca es podrien utilitzar per a altres usos “més prioritaris” així com augmentar la despesa en seguretat, tot i que ja ha augmentat en un 7%. Álvaro Benejam, del PP, considera que cal augmentar els ajuts a l'emprenedoria i aconseguir un equilibri entre el que es paga i la qualitat del que s'ofereix.

D'on venen els diners?

Pel que fa a la vessant dels ingressos no hi ha gaire novetats i, de fet, Calvet defensa que el gran titular és l'“increment zero” de les ordenances fiscals. Això, seguint al marge dels grups que hi han donat suport, genera debat entre els partits que aposten per augmentar els ingressos municipals de forma que els més rics paguin més (CUP-PC i ICV-EUiA) i els que defensen que la reactivació econòmica ha de passar per una reducció de la càrrega fiscal sobre els ciutadans (Ciutadans i PP). Tot i això, el govern defensa que hi ha certa reducció fiscal amb el manteniment del tipus impositiu de l'IBI al 0,513, acompanyat també d'una línia d'ajuts; la baixada d'un punt en el tipus de les plusvàlues i la rebaixa del cost de la zona blava per a cotxes ECO (50%) i d'emissió zero (100%).

A més, el govern ha acceptat cinc al·legacions respecte a les ordenances fiscals. Dues d'elles són de Ciutadans amb una rebaixa del 6% de la taxa de recollida de residus per a petits comerços i la bonificació del 40% els dos primers anys i del 20% els dos següents de l'Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) per a empreses que utilitzin energia renovable, fins ara era del 20% durant els dos primers anys. A ICV-EUiA els ha acceptat la bonificació d'un 30% de la taxa per la recollida de residus als establiments que utilitzin bosses de paper o reutilitzables i venguin productes amb envasos de vidre renovables i bonificar en un 90% l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) per incorporar elements de construcció sostenible, fina ara era del 60%. Finalment també han acceptat una al·legació del PP referent al IAE que planteja una bonificació del 50% per a empreses que hagin incrementat en un 10% la plantilla, fins ara era del 30%.

Calvet defensa que s'han acceptat cinc al·legacions però que hi ha altres que es té el compromís de treballar durant l'any, com les noves multes que planteja Defranc per l'abandonament d'animals o deixar runa a la via pública, entre d'altres. També s'inclourien les bonificacions per al servei de clavegueram, la segregació de la taxa d'escombraries de l'IBI o adequar els preus públics del Patronat Municipal d'Educació, entre d'altres, pactats pel govern amb el PSC. La gran novetat de l'any vinent serà l'aprofundiment de la tarifació social prenent com a referència la prova pilot d'enguany i amb la creació d'una targeta ciutadana on es reculli la renda perquè sigui més fàcil acollir-se a beneficis fiscals en preus públics. Del total de 62 al·legacions rebudes hi ha 15 que ja estaven recollides d'alguna manera, 16 que no s'ajustaven a llei, 11 que no es podien aplicar perquè no feien referència a ordenances fiscals i 15 que s'han desestimat.

Bea i Ramon Gutiérrez, d'ICV-EUiA, defensen que la tarifació social ha de passar perquè les rendes altes paguin més del que paguen ara perquè sinó el consistori perd ingressos. El cupaire celebra la creació del carnet de renda però creu que l'Ajuntament encara té més capacitat de generar recursos. L'ecosocialista lamenta que el govern no hagi acceptat la seva al·legació per no fer bonificacions del IAE de cap tipus a les empreses que hagin destruït ocupació i defensa, un cop més, que cal un estudi de rendes abans d'aplicar la tarifació social.

Ciutadans i el PP han defensat la rebaixa de la pressió fiscal. Els taronja valoren que encara s'hauria de rebaixar més l'IBI i agraeix el compromís del govern de treballat en la revisió de l'Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM) –conegut popularment com a impost de circulació– per reduir les emissions i premiar els cotxes menys contaminants. Així mateix, els populars defensen una rebaixa de l'IBI des del tipus impositiu, eliminar la taxa de clavegueram i tenir les famílies com a nucli de les polítiques i bonificacions.

Tot i les discrepàncies existents entre els grups, tots ells han coincidit en valorar que els pressupostos del 2017 són millors que els d'anys anteriors. Això els ha convertit en els comptes amb més consens del que va de mandat amb, fins i tot, algun elogi des del “no”. Un cop aprovats els pressupostos arriba una aturada política que es reprendrà després de Nadal ara amb el govern lligat per dos compromisos signats, amb ERC-MES i el PSC, i d'altres verbals, sobretot amb Defranc, però també amb altres grups de l'oposició. No hi ha hagut sorpreses però a Calvet se li ha girat feina.

Notícies relacionades