Ocupació, com passar de la quantitat a la qualitat

Visita institucional a Eurofragance l'any 2013. Fotos: Ajuntament, Arran i Consell Comarcal

Sant Cugat és, avui dia, el principal generador d’ocupació de tot el Vallès Occidental. Concentra més assalariats i empreses que cap altre municipi de la comarca tot i ser el tercer pel que fa a població. Al termini del primer trimestre del 2017, tenia una població activa de 39.393 persones amb 63.000 llocs de feina dins de els seus límits administratius, segons dades de l’Ajuntament. L’atur, que se situa en un 6,7%, és més baix també en nombre absolut que el que es va registrar el 2009, el primer any purament dins de la crisi econòmica. Des de llavors la ciutat ha crescut, segons dades de l’Idescat i del Padró Municipal, en 10.000 habitants. La capitalitat econòmica que acostuma a reivindicar el tinent d’alcalde d’Economia, Damià Calvet, per demanar més serveis com uns jutjats s’ha vist traduïda en xifres i, ara per ara, Sant Cugat pot treure pit de tenir més potencial econòmic que les cocapitals Sabadell i Terrassa, que més que li dupliquen el pes poblacional.

Però les xifres amaguen realitats crues. Mentre la ciutat atreu milers de persones per treballar, exporta també milers de santcugatencs que marxen als seus llocs de feina a Barcelona, Sabadell, Terrassa i altres municipis més o menys propers. És a dir, el potencial econòmic santcugatenc no necessàriament beneficia els residents de la ciutat. No és una casuística endèmica del nostre municipi però s’ha de tenir en compte perquè significa que no tots els nostres conciutadans treballen amb les condicions laborals que ofereixen les empreses instal·lades a casa nostra.

La bona xifra d’atur i d’ocupació no significa que Sant Cugat tingui la capacitat de generar llocs de feina de qualitat. No hi ha cap dada que mostri quants assalariats estan sotmesos a contractes precaris pel que fa a drets o salari, tot i que al febrer del 2016 es va aprovar per unanimitat l’elaboració d’un estudi que permeti analitzar l’ocupació amb criteris qualitatius. Pel que fa al tipus de contracte, l’Observatori del Vallès Occidental, amb dades comarcals, evidencia que un 84,3% dels contractes tancats durant el primer trimestre de l’any han estat temporals, un total de 63.000, la majoria dels quals són inferiors a un mes (38,8%) o de durada indeterminada (35,2%).

Alhora, una crítica habitual dels partits de l’oposició és com el model de ciutat que s’ha desenvolupat durant les darreres dècades ha fomentat un efecte centrípet de classes mitjanes i benestants i centrífug de les classes populars, fent que les persones més precàries o sense feina hagin de marxar a municipis propers davant la impossibilitat fer front al nivell de vida de la ciutat, especialment hipoteques i lloguers. Això explica que a la darrera onada de l’Observatori Sociològic Municipal (febrer del 2017) l’oferta pública d’habitatge aconseguís un aprovat just de la ciutadania i que a la de novembre del 2015 –la darrera amb aquest tipus de dades– un 17% dels enquestats digués que té problemes per fer front a la hipoteca o el lloguer i a les despeses de la llar.

Un intent de tomb

Quan Pere Soler va accedir a la tinença d’alcaldia d’Ocupació i Polítiques Comarcals després del pacte de govern del PDECAT, Demòcrates i el PSC, va anunciar que treballaria per millorar l’ocupació a la ciutat, intentant reduir encara més l’atur i, sobretot, les condicions laborals. Sobre el paper es va traduir amb un seguit d’accions socials i d’ocupació com un Programa municipal d’emancipació per als joves, un Pacte per la feina dels joves, un Pacte Local per a l’Ocupació i plans d’ocupació específics pensant en les necessitats de les empreses, entre d’altres. Cap dels punts s’ha aplicat en la seva totalitat, de moment.

Si bé, almenys de paraula, l’incompliment deixarà de ser-ho en breu. El govern ha presentat el Pla Estratègic per l’Ocupació a Sant Cugat 2017-2019 a mode de prova pilot d’un seguit d’accions que han de permetre començar a desenvolupar un Pla definitiu. Durant aquests dos anys, es pretenen desenvolupar nous plans d’ocupació per als col·lectius més vulnerables i fomentar la nova contractació. Pel que fa als plans, es volen fer contractes anuals a entre 50 i 65 persones –fins ara eren de sis mesos– i ajustant-se al salari de referència –fins ara era un sou fix de 1.000 euros mensuals– entre el 2017 i el 2018, 28 persones amb subvenció de la Diputació i entre 25 i 35 del Servei d’Ocupació de Catalunya. Han de permetre donar experiència i generar dret a la prestació per atur.

De fet, coincidint amb la presentació del Pla, també s’han anunciat els primers contractes dels nous plans d’ocupació, que prioritzen els perfils d’oficis per a majors de 45 anys i aturats de llarga durada. S’han tret 10 places d’agents cívics, tres paletes oficials, sis peons i un perfil tècnic. El govern també ha avançat la futura contractació de vuit noves persones, tres de les quals hauran de donar compliment a l’acord del pacte de govern d’adaptar els plans a les necessitats empresarials en base a una prospecció i visites a les empreses del municipi. Durant el que va demandat, s’han contractat 215 persones mitjançant plans d’ocupació, amb un 45% d’inserció laboral, 66 a l’Ajuntament.

Pel que fa al foment de l’ocupació, el consistori enceta per segon any consecutiu una convocatòria de subvencions per la contractació de persones aturades. Es fa una reserva de 150.000 euros per bonificar amb fins a un 50% dels costos de cada nova contractació de més de 12 mesos a les empreses que fitxin persones amb aquestes característiques. Aquesta és una mesura que, tal com va explicar l’alcaldessa i presidenta de la Diputació, Mercè Conesa, després del darrer Consell d’alcaldes del Vallès Occidental, es desenvolupa gràcies a un programa provincial al qual es poden acollir tots els ajuntaments. Se’n poden beneficiar tant empreses com entitats del tercer sector sempre i que tinguin un centre de treball a la ciutat. En la primera edició d’aquesta línia d’ajuts, segons les dades facilitades pel consistori, es va subvencionar la contractació de 19 persones.

No satisfets amb el marge de maniobra de l’administració local, l’agrupació del tinent d’alcalde d’Ocupació ha emès un comunicat demanant al govern de la Generalitat la millora del control de les contractacions i les condicions laborals. Els socialistes consideren que amb la reforma laboral de l’any 2012 es va donar llibertat a les grans empreses per precaritzar els llocs de treball i devaluar els salaris, permetent també que les empreses multiservei estableixin convenis d’empresa per sota dels convenis col·lectius.

El PSC considera que l’Ajuntament ha actuat bé amb “mesures escaients, com ara clàusules socials incorporades als plecs de condicions que reconeixen el conveni sectorial de referència segons l’activitat de la persona treballadora” però és conscient que des de l’administració local no es pot controlar el mercat laboral. Per això el seu portaveu, Jose Maria Gallardo, demana més inspectors de treball i la creació d’un òrgan que persegueixi el frau encobert a la seguretat social. Proposa que el Parlament creï una mesa de negociació que estableixi els criteris per regular les subcontractacions.

Acord contra la precarietat en clau comarcal

Dijous passat el Consell d’alcaldes del Vallès Occidental va aprovar un Acord per un canvi de model en la lluita contra la pobresa i la desigualtat. La principal mesura és l’aplicació d’un salari mínim comarcal de 15.000 euros bruts anuals (1.071 euros mensuals en 14 pagues). D’aquesta manera, tant els ajuntaments com el Consell Comarcal han de garantir aquest llindar retributiu als seus treballadors i als d’empreses subcontractades. Si bé, tal com es va comprometre Conesa, la Diputació elaborarà un dictamen per garantir que els ajuntament posin el topall a les bases de contractació sense problemes legals.

L’acord mama d’un estudi de l’Observatori Comarcal en què es demostra que el 22% de la població vallesana viu en situació de pobresa i que el 27% de les persones tenen ingressos inferiors a 12.000 euros anuals. Així mateix, el 46% de les persones que són a l’atur al Vallès Occidental fa més d’un any que no tenen feina i un 43% no reben cap prestació. A més, segons va explicar en la presentació de l’acord el president del Consell Comarcal i alcalde de Castellar del Vallès, Ignasi Giménez, un 30% dels treballadors de la comarca són pobres malgrat tenir feina.

L’acord també contempla establir un preu màxim de lloguer a cada municipi d’acord amb les característiques de cadascun d’ells i seguint les orientacions de l’Observatori d’Habitatge de la Diputació i el que determini el govern de la Generalitat, que també treballa en aquest sentit. “Entenem que hi hagi propietaris que vulguin el preu de mercat però des de l’administració mirarem d’estudiar quins ajuts i mesures podem oferir als propietaris perquè s’ajustin als preus de referència”, valora Conesa.

Així mateix, es treballarà en la configuració d’un acord marc dels municipis per establir els criteris d’accessibilitat als ajuts d’urgència social per tenir una baremació comuna i en l’elaboració d’un informe dels costos, impactes i beneficis de l’aplicació d’una renda bàsica garantida als municipis de la comarca. Són mesures paral·leles al Pacte per a la segona reindustrialització del Vallès Occidental, en què també participen sindicats, que ha de permetre, segons Conesa, “fugir d’equiparar productivitat amb precarietat salarial”.

Notícies relacionades