Una liquidació del pressupost amb (massa) superàvit

Carles Brugarolas, tinent d'alcalde d'Economia. Foto: Jordi Pascual

El Ple de març incloïa la dació de compte de la liquidació del pressupost del 2015, és a dir, la informació i aprovació sense votació de com ha acabat l'exercici. L'equip de govern treu pit del resultat amb el rati d'endeutament a la baixa i un estalvi nét de més de 12 milions d'euros. És un exercici que ha estat marcat per l'augment d'ingressos respecte a les primeres previsions que han permès lleugeres pujades en despesa. Però, el que per al que l'equip de govern és una bona notícia, per als partits d'esquerra és una oportunitat perduda d'haver aprofitat el superàvit o fins i tot haver augmentat lleugerament l'endeutament (ara en el 46%, per sota del màxim legal del 75%) per fer més polítiques socials i redistributives.

El tinent d'alcalde d'Economia, Carles Brugarolas, fa una lectura triomfalista amb l'augment d'ingressos per l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) i les plusvàlues respecte a la previsió que permetrà guardar diners per a expropiacions de zones verdes, la renegociació amb Adif i la reordenació urbanística amb possibles indemnitzacions al Turó de Can Mates. Tot i que el benefici no és suficient, pot prestar per demanar un crèdit i cobrir la part d'aquestes despeses que no arriba amb l'estalvi.

Les esquerres van criticar la falta de polítiques socials. Foto: Jordi Pascual

En el Ple únicament Ciutadans no va dir res. Pere Soler, regidor socialista, va criticar que només s'hagin executat el 54% de les inversions i va dir que encara es podia baixar més el temps de pagament als proveïdors (ara en 47 dies). Davant l'alt estalvi, proposa tenir “la màniga més ampla” i destinar-ho a polítiques socials. En el mateix sentit apunta el regidor d'ICV-EUiA Ramon Gutiérrez.

Ferran Villaseñor, d'ERC-MES, va reconèixer la facilitat de la ciutat per pagar impostos i va assegurar que l'Ajuntament ha passat la crisi d'ingressos. Ara bé, lamenta que no s'hagi executat el Fons Català de Cooperació ni tots els diners de lliure disposició. Ignasi Bea, de la CUP-PC, va lamentar que les bones xifres del pressupost no es transformin en accions contra la pobresa energètica i l'emergència social que recull l'Observatori Sociològic Municipal. També va demanar un canvi de model de l'habitatge social. Si bé, tots els partits es van emplaçar al debat del Compte General per entrar en detalls.

Els ingressos a l'alça

A principi del mandat del 2015, l'equip de govern havia previst ingressar 118.812.755'13€ i finalment van ser 123.241.727'09€, una xifra semblant a la del 2014 (123.325.801'78€) i lleugerament per sobre de la prevista en el pressupost del 2016 (121.191.626'52€).

Amb dades de la liquidació de pressupost del 2015. Gràfic: Jordi Pascual

Els impostos directes, especialment IBI i plusvàlues, són la principal font d'ingressos per al consistori. L'IBI ha significat 47.509.127'90€, un milió per sobre de la previsió i un milió per sota de l'any anterior. El pressupost del 2016 és molt curós i situa els ingressos per IBI en 45 milions i mig. Cal considerar que el Ple ha aprovat aplicar el coeficient reductor que afectarà als ingressos d'aquest impost i les plusvàlues.

Justament les plusvàlues són la gran sorpresa, tant pel que fa a la previsió com a l'exercici del 2014. S'han recollit 23.797.871'71€ en aquest concepte, 7 milions més que l'any anterior i 9 més que en la previsió. El pressupost vigent manté la previsió al voltant dels 16 milions ja que Brugarolas explica l'augment com l'efecte d'una regularització cadastral que té un efecte puntual.

Pel que fa a impostos indirectes, taxes i preus públics; la taxa de clavegueram és la gallina dels ous d'or amb més de 2 milions d'euros de recaptació, similar a la resta d'anys i la previsió per al 2016. L'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) ha representat un milió, molt per sobre dels poc més de 200.000€ del 2014 i per al 2016 es preveu que encara augmenti mig milió mes. Les llicències urbanístiques també han tingut un creixement exponencial, gairebé duplicant els ingressos del 2014 i quedant-se a prop del milió.

Amb dades de la liquidació del pressupost del 2015. Gràfic: Jordi Pascual

Pel que fa a altres fonts d'ingressos la gran sorpresa ve amb la diferència que hi ha entre la previsió inicial de transferències de la Generalitat i el que finalment va rebre l'Ajuntament. En any d'eleccions, el consistori havia previst obtenir més de 2 milions d'euros de l'administració autonòmica però finalment no ha arribat al milió. Al 2014 la previsió era semblant i es va complir. La del 2016 és semblant.

Amb la Diputació i Consell Comarcal passa gairebé el mateix. Tot i que inicialment es va preveure una quantitat similar a la rebuda (1.000.322'20€), es van fer revisions a l'alça que no es van complir. Al 2014 l'Ajuntament va rebre mig milió d'euros per aquesta via, és a dir, representa un augment de gairebé el doble.

Despeses gairebé complides

L'Ajuntament havia previst gastar 118.812.755'13€ durant el 2015 i finalment en van ser 118.786.579'16, 7 milions més que al 2014 i 7 menys que el que s'ha previst per al 2016. Tot i el lleuger estalvi en despeses, no totes les partides s'han mantingut segons les previsions. Per exemple, les inversions d'ús general estaven previstes en 5 milions i n'han acabant sent gairebé 10, 8 més que al 2014, mentre que el deute públic estava previst en 10 milions i mig i no ha arribat als 10.

El subministrament ha sigut el clar exemple d'estalvi. S'havien previst 2.605.214'27€ en aquesta partida i no s'ha arribat als 2 milions i mig. Al 2014 es van superar els 3 i mig. La despesa de personal, tant fix com d'altres categories, ha representat un augment respecte a les previsions. El fix ha representat 5.362.274'16€, una mica per sobre de la previsió i mig milió per sobre que al 2014. Tots dos anys la previsió minsa d'hores extres va fer variar el resultat respecte al pressupost original.

Carles Brugarolas en la presentació dels pressupostos del 2016 davant la ciutadania. Foto: Jordi Pascual

Justament, l'augment d'ingressos però el manteniment de les despeses és el que han criticat les esquerres en el Ple. Consideren que es podrien destinar més diners a serveis públics. La majoria d'àrees van augmentar despesa respecte a la previsió inicial. Només benestar comunitari va gastar menys del previst. El transport públic també tenia una lleugera baixada.

A qui déu diners l'Ajuntament?

La liquidació del pressupost del 2015 també permet veure a qui déu diners el consistori. Tot i que al 2014 l'Ajuntament es va comprometre a treballar amb la banca ètica, des de llavors ha demanat dos crèdits al Banc Sabadell, un a La Caixa i un al BBVA, a més del deute amb la Diputació. Durant el 2015 s'han amortitzat dos crèdits amb el BBVA i el BSCH.

Amb dades de la liquidació del pressupost del 2015. Gràfic: Jordi Pascual

Notícies relacionades