La Unipau debat sobre la superació del capitalisme davant les mancances del sistema durant la COVID-19

Foto: captura del curs d'estiu

La segona de les sessions del curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau), celebrada dimarts a la tarda de forma telemàtica, ha servit per aportar una mirada econòmica sobre l’origen i conseqüències de la COVID-19. Amb la participació d’Itziar Ruiz-Giménez, professora de la Universidad Autónoma de Madrid (UAM); Mónica Vargas, del Transnational Institute, i Jordi Garcia, cooperativista membre de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), la conclusió comú ha estat que la pandèmia només ha evidenciat desigualtats que el capitalisme ja dibuixava anys enrere. Per això, bona part de la jornada ha girat sobre com superar el marc capitalista neoliberal actual.

Ruiz-Gimémez ha explicat que ja fa dècades que hi ha una resistència civil mundial al neoliberalisme i que en aquest marc s’han fet múltiples propostes basades en la solidaritat, l’equitat de gènere, la sostenibilitat ambiental i els drets humans. Sobre la situació actual ha assegurat que “ja vivíem en una emergència que també era una crisi sanitària d’enormes proporcionsperò la COVID-19 ha impactat en cossos blancs i europeus”. Per a ella, els efectes de la COVID-19 se sumen al marc de desigualtats que ja havia assentat el capitalisme, que alhora, en la seua lògica extractivista, que no s’ha aturat amb la pandèmia, ha creat les condicions idònies per a la propagació de pandèmies per l’atac al medi ambient.

“L’ordre neoliberal proposa una doctrina de xoc per tal de respondre a la pandèmia, com si el que estigués en risc no fos el sistema en si”, ha apuntat Ruiz-Giménez, “el feminisme, l’antirracisme, l’ecologisme... són resistències que el sistema ha tractat com a boges i obra de bruixes per fer creure que el sentit comú és tenir un model de democràcia en què ens governen uns pocs i que està molt securititzada”. Però no ha posat cap nom al model alternatiu ja que diu que s’han de tenir en compte les formes de poder de cada moment per poder-lo desafiar.

Vargas, per la seva banda, ha recordat la relació entre la salut humana i l’ambiental que ja es va apuntar en la sessió del dia anterior: “El sistema capitalista ha generat una destrucció ambiental inherent al sistema. Precisament la pandèmia s’ha desenvolupat en els centres en què el poder neoliberal eren especialment intensos”, el que ha exemplificat dient que a Mèxic el 78% de les morts per COVID-19 han estat als corredors industrials.

L’activista també ha denunciat que el poder corporatiu intenta beneficiar-se de la situació, posant l’exemple de Gilead, la farmacèutica estatunidenca que ha patentat el primer dels tractaments per a la COVID-19 i que pretén vendre’l entre 80 i 400$ tot i que la producció no excedeix el dòlar. En la seva intervenció s’ha felicitat per la iniciativa impulsada per laFede.cat i per la Taula pels Drets de Colòmbia de fer un centre català que avaluï impacte exterior en quant a drets humans de les empreses que operen a Catalunya per millorar-ne la regulació: “Ens cal un acord internacional vinculant perquè les empreses respectin els drets humans”.

En aquesta línia de canvi de model, Garcia ha defensat l’economia social solidària com una passa però no la definitiva per superar el sistema. Considera que el canvi de model econòmic ha d’anar acompanyat d’un canvi de concepció, és a dir, que es tinguin en compte els treballs de cures i tots aquells indispensables per al desenvolupament de la vida, d’on haurien de sorgir els llocs de treball que haurien de substituir tots els sectors que han de desaparèixer per ser nocius.

Això també passa, defensa, pel decreixement econòmic ja que hores d’ara ja no és viable mantenir el creixement econòmic en termes capitalistes perquè des d’una perspectiva ambiental és insostenible: “No podem convertir tota la producció en verda perquè no tenim prou recursos per fer la transformació”. En aquest sentit, defensa que qualsevol decisió que no es prengui avui serà una decisió més complicada a prendre durant els anys següents i, apunta, la COVID-19 n’és un exemple ja que es deu a l’atac als hàbitats, a la deslocalització, a la ramaderia intensiva..., pràctiques que s’han respost durant el confinament amb xarxes de solidaritat i cooperació científica.

Al curs d’estiu digital li queda una darrera sessió, que se celebrarà demà a les sis de la tarda i girarà al voltant de la mirada social sobre la pandèmia. Es podrà seguir també al canal de YouTube de la Unipau.

Notícies relacionades