Jeremy Rifkin: “No hi ha cap mena d’excusa perquè demà hi hagi atur aquí”

Jeremy Rifkin en plena conferència. Foto: Localpres

El Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), de naturalesa público-privada, va ser l’encarregat dimecres 21 d’organitzar la conferència de Jeremy Rifkin “sobre el model econòmic d’una Catalunya sostenible”. Un Teatre Auditori ple de gom a gom va donar la benvinguda a un dels especialistes més importants del panorama actual en l’impacte dels canvis científics i tecnològics sobre l’economia, la societat i el medi ambient. La Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sant Cugat també van participar en l’organització.

Aquest cop el públic assistent no es limitava només al món empresarial de la ciutat sinó que també hi assistiren personalitats de la lluita contra el canvi climàtic representatius d’entitats del territori així com del món acadèmic i de la comunicació. L’acte va ser conduït per Tomàs Molina i el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, va ser l’encarregat d’inaugurar-lo. Al final de la conferència va ser el President Puigdemont qui va cloure l’acte, entre d’altres representants polítics.  

Rifkin, reconegut com a orador brillant, va començar fort marcant les condicions de l’acte. Fora mòbils i tauletes, no als fotògrafs i no fer soroll. Per a ell era com una classe universitària. Íntegrament en anglès va recórrer a nombroses anècdotes i exemples per il·lustrar la seva exposició. L’acte comptava amb traducció simultània, recurs que va utilitzar més gent de la que hauríem d’esperar d’una societat que pretén ser capdavantera en internacionalització i economia eficient.

El quid de la qüestió

Rifkin va plantejar com a primera constatació que l’economia s’enfronta a un món disfuncional. Un planeta que pateix una crisi ambiental de magnitud enorme degut al canvi climàtic que, sobretot, “significa un canvi en el cicle de l’aigua”. Segons Rifkin, “si tothom pogués explicar el que suposa el canvi climàtic tindríem més consciència del que significa”. Perquè per cada grau que puja la temperatura del planeta “més actes de naturalesa hídrica imprevisible patim”.

Davant d’aquesta situació, la recepta del sociòleg i economista americà és “el desenvolupament de noves tecnologies de la comunicació, noves fonts d'energia i un model alternatiu de transport”. Aquesta fórmula vaticinà que canviarà la manera de gestionar la vida econòmica. Els dos exemples concrets de la innovació són l’invent del telèfon i el terratrèmol causat el juliol del 2008 amb la pujada del cru a la xifra més alta.

Rifkin és i ha estat assessor de nombrosos governs, com el de Marcel, Zapatero, Sarkozy i la pròpia UE. En aquest sentit plantejà el fet que “som la generació del combustible fòssil i ens trobem en el seu crepuscle”, fet que comporta propostes com les que van fer a dirigents mundials de transició cap una nova economia més productiva. Una economia que ha de pensar en termes d’eficiència agregada, exergia i entropia. Així doncs, cal que els estats incorporin el que per Rifkin és la tercera revolució industrial, títol del seu exitós llibre del 2011, teoria que ha comptat amb el suport d’Hollande, Li Keqiang i la pròpia Marcel. Una nova economia on internet i les energies renovables poden connectar-se amb un transport autosuficient.

Aquest plantejament és el que porta a “la internet de les coses”, que provocarà una societat “més intel·ligent”, on tot està connectat i on cal veure quin model de seguretat en el seu bon ús aconseguim. “Les properes 3 generacions definiran el futur del planeta” i hauran de dedicar molt del seu temps, “de la seva resiliència”, a aquestes qüestions. Vivim un moment en què s’ha democratitzat la informació donat que les dades estan a la disposició de tothom i al mateix temps incrementa l’eficiència amb la digitalització, guanyem en productivitat, “un augment del cost fixe i descens del cost marginal”.

I és aquí on entra, segons Rifkin, el paper de l’economia col·laborativa, donat que el descens dels costos redueix el marge de benefici, principi del capitalisme. “El capitalisme no desapareixerà però tenim una nova llavor filla d'aquest que veurem com acaba, tenim una nova categoria, els "prosumidors"”, afegí. Els petits ja estan produint energia i aquest fet acabarà amb l’ús de l’energia fòssil. Les grans companyies energètiques s’han quedat fora de joc, “els 100 bilions d'actius d’aquestes companyies seran pitjor que les subprime”. Aquesta realitat porta avui ja a l’elaboració de contractes de rendiment entre les grans companyies i les petites productores d’energia renovable. En aquest sentit, alertà que la Xina s’està movent molt ràpid.

En la seva intervenció constata que les noves generacions volen tenir accés a la xarxa i a la mobilitat, “no necessiten propietat” i aquest canvi de paradigma intervindrà en el canvi climàtic de forma positiva, “per cada cotxe compartit, s'eliminen quinze de la producció”. I aquest compartir és el punt fort de l’economia catalana que, segons Rifkin, sap molt de cooperació, “sou els de les cooperatives”. Cal superar la inversió en infraestructures de la segona revolució i anar a la tercera revolució, “a la qual arribarem en 30 anys”. Amb els estalvis energètics podrem finançar el canvi de model, començant perquè les edificacions siguin els nodes d’aquesta nova xarxa. La tecnologia és la clau i els infants d’avui ja pensen en les relacions amb el poder, la llibertat, en altres coordenades, qüestionant el model de societat i les conseqüències que té per la resta d’humans i éssers vius del planeta. El missatge final va ser d’esperança en les regions com Catalunya, “perquè tot poder comença des de la base, el que s’anomena glocalització”. Els estats nació no estan preparats per aquests canvis.

Un cop finalitzada la conferència van intervenir Ferran Rodés i Sergi Ferrer, empresaris catalans que van plantejar diferents dilemes al conferenciant, com ara com superar la situació dels mitjans de comunicació en decadència i la crisi de la immigració. Al respecte Rifkin plantejà que era més fàcil la transició en països en vies de desenvolupament perquè es comença de zero i alhora alertà sobre la necessitat de bons professionals per reconstruir allò avui inhabitable. Sobre Catalunya afirmà que “podeu avançar més ràpid perquè teniu capital cultural, aneu tard però acabareu competint amb Alemanya”. I va concloure amb una idea clau: “No hi ha cap mena d’excusa perquè demà hi hagi atur aquí”.

Les intervencions institucionals

Un cop acabada la conferència van intervenir el director del Diplocat, Albert Royo; l’alcaldessa, Mercè Conesa, i el president, Carles Puigdemont. El tres van aprofundir en el fet que el país està compromès amb els canvis, tant des del món local com des de l’administració catalana que està davant d’una transició nacional i cap a la sostenibilitat.

Notícies relacionades