El govern posa fil a l’estratègia de reactivació econòmica i impulsa la mediació del lloguer

Foto: Jordi Pascual

L’Ajuntament ha tancat el curs polític amb la presentació de noves mesures relacionades amb els efectes econòmics i socials de la COVID-19. D’una banda, la presentació del Pla de Reactivació Econòmica, anunciat des de fa setmanes per la tinença d’alcaldia de Promoció Econòmica i que finalment ha estat concretat amb un document de 10 eixos i 88 mesures. D’altra, la posada en marxa de la mediació del lloguer que ja s’havia aplicat per a locals comercials i que ara s’amplia a particulars.

Es tracta de mesures incloses en la previsió de 15 milions d’euros entre despeses i no ingressos que ha previst –i ja ha començat a gastar– el govern municipal en resposta a l’emergència sanitària, econòmica i social. En el darrer Ple municipal el vot favorable del govern en bloc va servir per aprovar la modificació pressupostària que incloïa, entre d’altres afers, les alteracions de partides que pretenien crear els fons de contingència i les noves partides COVID-19. També es van aprovar les conclusions de les comissions informatives especials creades per aquest motiu.

Un pla amb propostes de la Taula d’Emergència Econòmica

Per la quantitat de mesures que inclou, el pla Reactivem la ciutat és l’anunci més rellevant del fi de curs. Aquest document recull propostes del tripartit, de l’oposició en el marc de les comissions informatives especials i del teixit empresarial i comercial de la ciutat en el marc de la Taula d’Emergència Econòmica Local creada a instàncies de Sant Cugat Empresarial i Sant Cugat Comerç.

En la presentació feta la setmana passada, la tinenta d’alcaldia de Promoció Econòmica, Elena Vila, va explicar que es tracta d’un document viu que pot incorporar alteracions i que, de partida, contempla mesures per un valor total de dos milions i mig d’euros. Incorpora les 30 mesures de xoc que es van implementar a principi de l’emergència: “El gran objectiu és construir un acord de ciutat per un Sant Cugat dinàmic i just”.

La directora de Promoció Econòmica, Susana Tintoré, va explicar que en la tasca d’anàlisi, externalitzada per 33.057 euros (sense IVA) a la consultoria Ybarcelona YG Companies Consultores, es va detectar que caldrà fer un suport especial al sector serveis, incloent el comerç i l’hostaleria com els més afectats per l’aturada i restriccions de la COVID-19. Durant aquest temps assegura que s’han rebut més de 750 sol·licituds d’assessorament a l’Oficina d’Atenció a l’Empresa (OAE) i que s’ha apostat per la digitalització del comerç.

Tot i això, l’Ajuntament no preveu amb exactitud la magnitud de l’efecte econòmic ja que tot això dependrà de la tornada al lloc de treball del personal afectat per Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTOs) i de possibles rebrots que aturin totalment o parcial l’economia. El consistori ha apostat per mesures de suport complementàries a les creades per altres administracions però Tintoré assegura que la més substancial, els crèdits ICO, no han beneficiat quasi empreses de la ciutat ja que les que tenen poca facturació tenien més difícil acollir-s’hi.

El pla s’estructura en 10 eixos: Pla consumim a la ciutat, reactivem les nostres empreses, innovació i talent, impulsem l’ocupació, fomentem la digitalització, fiscalitat COVID-19, gestionem els espais, ciutat sostenible i saludable, ciutat solidària i cooperativa i governança i organització (més avall pots veure el document complet). Cadascun d’ells té diverses mesures, unes de xoc –ja implementades– i d’altres amb fer properament.

De les mesures pendents, s’hi recullen algunes com la creació d’un val de compra per gastar al comerç local, fomentar la reactivació de la demanda hotelera, crear un segell lliure de COVID-19, fer enquestes periòdiques per conèixer les necessitats empresarials, acompanyar les PIMEs per fer front a la crisi, crear un hub d’innovació, impulsar programes i cursos de formació professional, reduir els impostos, fer subvencions per a persones aturades, assessorar per fer plans de digitalització de microempreses, exempció d’algunes taxes, estudi de la bonificació de l’IBI i del tribut metropolità, promocionar el lloguer de locals buits, reduir els residus i consums, aplicar un bicing empresarial i impulsar un directori de l’economia social amb el suport de l’Àrea Metropolitana, entre d’altres.

Estudiant els beneficis fiscals

Tot i ser una de les reivindicacions empresarials des del principi, el govern encara no ha perfilat els avantatges fiscals als quals es podran acollir les empreses. Entre les mesures en estudi hi ha l’exempció meritada del percentatge corresponent al període de tancament de la taxa de residus comercials dels comerços. Soler també va anunciar que s’estudia la mateixa mesura en quant a l’ocupació de la via pública i la taxa de mercats (50%), cadascuna amb un percentatge.

Més lluny queda la subvenció a l’IBI i a al tribut metropolità. Tot i que el tinent d’alcaldia en va fer referència, el pla hores d’ara no recull cap esment a l’IBI. Sí ho fa del tribut metropolità, del qual preveu dues mesures: una línia d’ajuts i suport per fer front a la despesa del tribut a empreses, comerços i autònoms que hagin tingut una davallada de la seva activitat i una mediació amb l’Àrea Metropolitana per estudiar-ne possibles exempcions totals o parcials.

Mirada sobre l’economia social i solidària

En l’eix específic sobre economia social i solidària (ESS), incorpora un total de vuit mesures específiques. La primera, potenciar la responsabilitat social corporativa de les empreses i l’economia col·laborativa, una mirada que a ulls d’algunes de les entitats de l’ESS s’allunya de la lògica d’aquest model econòmic però que ja va quedar incorporada al Pla Director d’Economia Social, que el Pla de Reactivació Econòmica preveu renovar.

A banda d’aquestes mesures, també es preveu la creació d’un hub cooperatiu, impulsar un directori de l’economia social, fer una diagnosi de l’ecosistema industrial per fomentar l’economia circular, crear una campanya individualitzada d’iniciatives privades amb impacte públic amb la visibilització de les grans empreses, crear un banc de patrocinis i suport al programa d’idees amb simbiosi industrial.

Aquestes línies de treball es veuen ampliades per un doble anunci del govern. En primer lloc, la convocatòria del nou concurs d’emprenedoria social, que arriba a la cinquena edició. Es poden presentar propostes encara no constituïdes, que ho han fet recentment (com a màxim dos anys) o empreses que presentin nous serveis fins el 17 de setembre. Hi haurà un màxim de vuit projectes finalistes, que rebran assessorament. Es farà una darrera selecció de quatre guanyadors que rebran 5.000 euros.

Paral·lelament, el govern ha tornat a explicar el llançament d’un director d’economia social amb dades d’organitzacions i entitats del municipi. Hores d’ara hi ha 29 organitzacions i entitats. S’hi poden afegir a través d’aquest formulari.

La mirada social: mediació dels lloguers

L’altre gran anunci del fi de curs ha estat la posada en marxa d’un punt d’atenció a la mediació del lloguer amb la Fundació Hàbitat 3, que ja ha rebut 17.100 euros per la prova pilot d’aquest servei. Està destinat a les persones amb risc d’exclusió residencial i a les que hagin patit una davallada d’ingressos per la crisi de la COVID-19. L’objectiu és fer de mitjancers entre propietat i llogaters per tal de negociar una davallada o condonació parcial. En el cas d’acord, s’aplicarà una bonificació del 75% de l’IBI.

El mateix servei servirà per informar els llogaters de les opcions que tenen davant les dificultats per pagar el lloguer com ara tramitar ajuts o demanar assistència jurídica gratuïta. És una mesura acompanyada d’una campanya de comunicació municipal que recull testimonis de casos reals. El servei es presta, ara només de forma telefònica o virtual, a l’Oficina Local d’Habitatge (carrer d'Elies Rogent, 10 / 935 878 910 / olh@promusa.cat).

Notícies relacionades