Les clàusules sòl arriben al Ple

Fotos: Jordi Pascual

A l’Estat es calcula que hi ha més de tres milions d’hipoteques amb clàusules sòl, és a dir, aquelles en què els deutors tenen estipular un pagament mínim que sempre hauran d’abonar malgrat que els interessos pactats amb el banc baixen per sota d’aquest nivell. Al 2013 el Tribunal Suprem va dictar sentència considerant que aquestes clàusules eren abusives davant de la manca d’informació en la signatura de la hipoteca. Si bé, només tenia efecte de cara al futur. Al desembre, però, el Tribunal de Justícia de la Unió Europa (TJUE) anava més enllà i deia que la nul·litat també havia d’afectar a les ja signades i no només a les clàusules sòl sinó també a altres possibles despeses adjacents que no haguessin estat correctament comunicades als clients.

L’interès per aquest assumpte és evident. En una conferència feta dimarts per la tarda a la Casa de Cultura per l’advocat Eduard Torres desenes de persones van acudir per assabentar-se i poder preguntar pels seus casos. La regidora de Comerç, Mayte Pérez, va assistir com a presentadora convidada i va dir que l’Ajuntament està a disposició de totes les persones que tinguin dubtes o consultes que el consistori pugui resoldre.

Per a Torres la manca d’informació ha estat clau i després de la sentència espera una allau de reclamacions. Considera que aquesta resolució marca jurisprudència i és clau en la resolució favorable als hipotecats per via judicial. Si bé, recorda que el govern espanyol busca una solució raonada perquè es pugui fer de manera ordenada però, afegeix, “hi ha hagut dos consells de ministres des de llavors i encara no s’ha tancat res en ferm”. El que li sembla clar, en base a les declaracions del ministre d’Hisenda, és que el retorn dels diners haurà de significar pagar a les arques públiques ja que en el seu moment aquests diners es van desgravar a la declaració de la renda per part dels clients.

L’advocat creu que el gran error rau en el Banc d’Espanya que, al seu parer, va ser incapaç de controlar la venda massiva de productes tòxics durant la bombolla immobiliària. En aquest paquet no només es trobarien les clàusules sòl sinó també altres clàusules i productes bancaris abusius com ara les hipoteques multidivisa, que prenien com a referència una altra moneda de tal manera que si aquesta queia en valor el client acabava pagant molt més del que inicialment s’havia estipular, o les preferents, un problema que no es va detectar fins que el sistema va col·lapsar.

Aquest assumpte arribarà a la propera sessió plenària a l’Ajuntament de mans del grup municipal d’ERC-MES. La moció dels republicans inclou una àmplia explicació de les sentències que han marcat jurisprudència i que esdevenen referents per a futurs litigis. Com no és un tema de competència local, l’escrit planteja instar al govern espanyol a establir un procediment perquè les entitats financeres compleixin la sentència del TJUE, al Banc d’Espanya a determinar mecanismes perquè els bancs compleixin la sentència i informin els clients així com per sancionar les entitats que no acatin la resolució, a la Generalitat a impulsar mecanismes de mediació en cas d’haver-se de retornar els diners i a l’Agència Catalana de Consum a fer una campanya de difusió dels drets de les persones afectades per clàusules sòl. Així mateix, els republicans demanen al govern espanyol i a la Generalitat “articular mecanismes per tal que les associacions de persones consumidores i usuàries supervisin que el procés de retorn es desenvolupa de manera efectiva i immediata”.

Tot i que la sentència és ferma, l’assumpte de les clàusules sòl continua portant cua a l’espera de veure com es faran els recursos. Per exemple, segons l’Asociación de usuarios de bancos, cajas y seguros de España (ADICAE), la millor solució és ser col·lectiva i extrajudicial. Així ho han determinat en una Gran Assemblea Estatal de clàusula sòl celebrada dilluns amb més de 10.000 persones. La col·lectivitat ha de permetre, al seu parer, fer que els bancs no els tornin a enganyar amb nous acords. Torres, en canvi, no comparteix la visió ja que considera que acudint de un en un a la justícia es pot treballar molt millor cada cas.

Una altra de les noves amenaces per als afectats per clàusules sòl, segons ha denunciat Facua aquesta mateixa setmana, és que alguns gabinets d’advocats estableixen “condicions desproporcionades per als usuaris”. Alerten que hi ha bufets que s’arriben a quedar tots els diners recuperats i les costes judicials si la sentència acaba condemnant el banc. Segons expliquen a Público, alguns advocats es queden les costes judicials i una elevada comissió que en molts casos és el total del recuperat si l’import no supera els 1.800 euros.

Notícies relacionades