2019, l’any en què es va trencar la tendència a l’alça dels ingressos municipals per construcció

Foto i gràfics: Jordi Pascual

La recaptació municipal relacionada amb l’habitatge s’ha estancat de cop al 2019. La liquidació pressupostària aprovada l’abril passat dibuixa dos canvis de tendència que caldrà veure si són puntuals o un punt d’inflexió. D’una banda, l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) ha caigut milió i mig respecte al 2018 situant-se per sota de la recaptació dels darrers tres anys però lluny de la davallada de la crisi del 2008, que es va sostenir fins al 2015. D’altra, l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) va registrar la primera baixada de recaptació no relacionada amb una rebaixa del tipus impositiu des del 2013 tot i que dibuixant un escenari d’estabilitat en passar de 46 milions a 45,9.

L’ICIO va suposar un total de 4,7 milions d’ingrés per a l’erari públic municipal al 2019, no gaire lluny de la previsió de 4,5 milions que s’havia fet a principis de l’exercici. Encara que es pugui semblar un increment inesperat, l’anterior govern sempre feia previsions conservadores i la diferència entre la previsió i la recaptació real els darrers anys era molt més gran (al 2017 es van pressupostar 2,9 milions i se’n van ingressar 5,1 i al 2018 se’n van pressupostar 4,4 i se’n van ingressar 6,2).

La proposta pressupostària del tripartit, aprovada inicialment al Ple extraordinari del 8 de juny, preveu un ingrés per ICIO de 4,7 milions, la mateixa xifra que la recaptació real del 2019 un cop liquidat el pressupost. Paral·lelament les llicències urbanístiques van seguir la tendència a l’alça fins superar per primera vegada els dos milions d’euros.

Mentre els ingressos per construcció mostren indicadors contradictoris però una davallada en termes globals, els provinents d’herències i compravendes mantenen la tendència a la baixa que va començar al 2017. L’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU o plusvàlua), que grava el canvi de valor del terreny en el moment del canvi de propietat, es va situar al 2019 per sota dels nivells del 2012 després de dos anys de baixada. El pic màxim va ser el 2015 (24,3 milions), any en què es va aprovar una rebaixa que tindria un efecte clar al 2016. Tot i la tendència, la proposta pressupostària del tripartit es mostra optimista mantenint els 16,2 milions pressupostats l’any passat tot i que no es van arribar a recaptar.

Paral·lelament, l’IBI s’ha estancat deixant enrere els anys de pujada exponencial que es va registrar fins al 2015. Aquell any es va aprovar una rebaixa que afectava tant a aquest impost com a les plusvàlues, el que va suposar una davallada de recaptació al 2016, de la qual hi va haver una recuperació durant els dos anys següents. Si bé, al 2018 es va registrar el pic màxim de recaptació des de la rebaixa (46 milions) i el 2019 ha restat a prop amb 45,9 –tot i que s’havia pressupostat 46,5.

De cara al 2020 el tripartit ha previst arribar als 48,7 milions, el que seria el segon màxim històric només per darrere del 2015. Això és possible perquè s’ha aprovat un increment de l’impost del 2%. Però davant la crisi econòmica i social deixada per la COVID-19, caldrà revisar el percentatge de recaptació, és a dir, si tots els contribuents paguen o si n’hi ha molts que no ho poden fer. Tot i que de manera subtil, arran de l’esclat de la crisi del 2008 es va registrar una davallada en el percentatge de recaptació d’IBI. Durant els exercicis posteriors, l’Ajuntament manté la previsió de cobrar els imports pendents però a cada exercici s’aprova el reconeixement de deutes que no es cobraran, és a dir, un percentatge d’ingressos pendents que mai s’ingressaran a l’erari públic.

Tot i la davallada d’ICIO i IIVTNU i l’estancament de l’IBI, hi ha altres ingressos que mantenen la tendència a l’alça. És el cas de l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE), que paguen les empreses amb més d’un milió d’euros de xifra de negocis. Per segon any consecutiu s’aconsegueix el màxim històric de la darrera dècada fins arribar als 4,6 milions –se n’havien pressupostat 4,57–. En el marc de la crisi actual, també caldrà veure si aquesta tendència es manté. Per ara el tripartit es mostra optimista i ha previst una recaptació de 4,82 milions.

Deute estable però a reorganitzar

Pel que fa a l’endeutament municipal, l’Ajuntament només va tancar una línia d’endeutament amb la Diputació al 2019. Es tracta d’una línia de 175.000 euros que es contreu anualment i sense cap tipus d’interès. Paral·lelament, es va acabar d’amortitzar un crèdit de 2,3 milions d’euros que es va signar al 2009 amb el banc BBVA. A diferència de l’anàlisi del 2018, aquesta vegada tots els Programes de Crèdit Local de la Diputació figuren com a deutes amb el Banc Sabadell –en l’anterior anàlisi els dels darrers tres anys no indicava quin era el banc amb què es contreia el deute– i per això al 2019 és aquesta entitat la que apareix en el primer lloc del llistat d’endeutament municipal.

Al 2018 el govern municipal de PDECAT-Demòcrates va començar unes operacions per reorganitzar el deute amb què pretenia renegociar alguns dels crèdits per ampliar el període de carència i evitar trobar-se amb un cúmul de pagaments durant els propers anys. Aquest propòsit ha estat aprofitat pel govern tripartit per amortitzar deute pressupostant una amortització anticipada de 4 milions d’euros que es farà entre els exercicis 2020 i 2023. Al tancament de l’exercici del 2019 l’Ajuntament mantenir un deute de 73,9 milions. Segons l’informe de la liquidació del pressupost, es complien tots els límits legals pel que fa a endeutament, estabilitat pressupostària i regla de la despesa.

Notícies relacionades