Volpelleres, de camps de cultiu a barriada residencial

Comparativa entre l'actualitat i els anys 40. Fotos: L'ull del temps i Registre Urbanístic de Catalunya

L’inici de la construcció del nou edifici de l’institut Leonardo da Vinci just al davant de l’estació de Volpelleres ha despertat un ampli debat urbanístic i ecologista per com afecta el centre educatiu al bosc. Amb el col·lectiu Volpelleres Viu reivindicant que no es talin arbres i demanant la requalificació d’una altra pastilla d’equipaments al nord-oest del sector, s’ha posat en dubte l’ordenació territorial del barri per primer cop des que es va aprovar ara fa 15 anys. Els antagonistes d’aquesta reivindicació han defensat que urbanísticament el límit del bosc és clar i, fins i tot, han argumentat que part de la zona residencial on viuen els veïns crítics amb el planejament vigent antigament era bosc. Però, realment què era Volpelleres abans de ser un barri residencial?

Tal com van explicar els historiadors locals Domènec Miquel i José Fernando Mota, en una conferència ara fa més d’un any a la Biblioteca Miquel Batllori, tot l’espai que ara ocupa el barri de Volpelleres i la seva continuació cap a Can Canyameres i La Guinardera eren camps de cultiu. De fet, el nom de la barriada és el que tenia una de les masies, de la qual es té constància per primer cop en un document del 1161. Era, segons els historiadors, un edifici senyorial protegit per una petita muralla on hi van viure, entre d’altres, la família Margenat, impulsora del Celler Coopeatiu, inaugurat al 1921. L’any 1973, però, la casa es va enderrocar per fer el Centre de Rehabilitació del Treball que posteriorment esdevindria el Centre d’Alt Rendiment.

A més, el terme Volpelleres significa alguna cosa semblant a “casa de guineus”. Tot i que el debat del gentilici és un tema de discussió entre la comunitat acadèmica ja que Miquel, entre d’altres historiadors, defensen que el barri s’hauria d’anomenar “Vulpelleres” per mantenir l’arrel llatina de vulpes. De fet, quan es revisa la documentació històrica de la zona es troba tant Volpelleres com Vulpelleres com altres formes com Vullpelleres.

Les afores del Sant Cugat previ al seu creixement exponencial durant el darrer segle estaven marcades per 110 masies

Les afores del Sant Cugat previ al seu creixement exponencial durant el darrer segle estaven marcades per 110 masies que anaven variant de nom i que s’explicaven per ser una zona principalment agrícola, amb preponderància de la vinya. Al segle XI aquests camps van esdevenir propietat del Monestir fent que els camperols esdevinguessin vassalls. Amb la desamortització del 1835 aquests vassalls van passar a ser principalment rabassaires, camperols que treballaven la vinya durant 50 anys pagant un terç de la collita al senyor, segons va explicar Miquel.

Justament els rabassaires són una peça clau per entendre la mobilització social en temps de la república. Ells, amb la Unió de Pagesos, es van lligar a la Primera Internacional i al Partit Republicà Federal, el que els va permetre entrar en contacte amb Lluís Companys i acabar esdevenint part d’ERC durant la república. Van demanar la propietat de la terra, van presentar denúncies i es van mobilitzar en contra dels propietaris. Alguns d’ells van ser empresonats després del fracàs de la proclamació de la República Catalana i van guanyar les eleccions del 1936 amb el Front d’Esquerres. Amb la guerra, van prendre el control de la terra però amb la victòria de Franco van ser represaliats.

Aquest apunt històric demostra que fins fa poques dècades era impensable que Volpelleres i el seu entorn esdevingués una zona residencial. Com es pot veure en l’aplicació L’ull del temps, de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, que permet consultar en vista aèria com era el territori català antigament, tant al 1945 com al 1956 (anys consultables) l’espai que ocupa el barri residencial era totalment agrícola només delimitat pel bosc de Volpelleres a l’est –que llavors era molt més petit i es limitava a seguir el curs de la riera que el travessa– i a l’oest per la riera de Can Cabassa.

Fins al 2003, quan comencen a aplicar-se els plans urbanístics preparats durant els anys anteriors, continua havent una clara preponderància del camp. Tal com es pot veure al Google Earth Engine –al centre del mapa que adjuntem a continuació–, la zona s’ha mantingut gairebé intacta des del 1984 fins a principis del segle XXI alhora que s’hi aprecia un lleuger creixement del bosc de Volpelleres que acaba ben delimitat a l’oest pel carrer d’Alfons d’Aragó a partir de la urbanització del barri.

L’evolució del plantejament

El Pla General Metropolità (PGM) del 1976 preveia un Sant Cugat molt més gran, com una mena d’extensió de Barcelona i travessat a l’est per una altra carretera que creuaria Collserola. Al seu interior s’hi recollien un munt de carrers que, sense tenir en compte els termes municipals, unien el nucli santcugatenc amb el Centre Direccional de Cerdanyola, on s’hi ubicaria una estació de tren aprofitant la línia de Renfe que ja llavors comunicava ambdues poblacions. Les diferents rieres que flueixen de nord a sud per acabar desembocant finalment a la Riera de Sant Cugat quedaven encotillades pel sòl urbanitzable programat.

D’aquesta manera, a l’àmbit concret de Volpelleres es respectava part del bosc amb la qualificació de parcs i jardins, amb una gran pastilla que creuaria la línia dels ferrocarrils fins arribar a l’actual avinguda de la Clota. Tot i així, l’espai reservat per a la natura era molt menor ja que s’hi contemplaven dues pastilles urbanitzables força més grans que les actuals que afectarien directament al bosc, que ja estava condicionat a l’est per l’actual Centre d’Alt Rendiment. Tant Volpelleres com Can Canyameres eren en previsió un cúmul d’espais urbanitzables i d’equipaments dispersos només partits per la línia de ferrocarrils i per una avinguda de la Clota força més recta i amb una continuïtat més enllà de la B30 ja que transformava en avinguda l’actual camí de Can Graells. Al següent mapa es pot contemplar en detall (més clara la zona compresa entre l’actual avinguda de la Clota i el límit del bosc amb el Centre d’Alt Rendiment):

Entrada la primera dècada dels 2000, es va iniciar un procés de redefinició de l’espai amb la voluntat de desenvolupar un barri residencial. Per això al 2001 es va aprovar una modificació del PGM que comprenia els àmbits de Volpelleres-oest, Can Bellet, Can Canyameres, La Guinardera i Sant Mamet. Es va dibuixar, llavors, la via Augusta i l’avinguda de la Clota. Alhora, es va definir l’entorn de la zona empresarial i comercial de La Guinardera canviant la quadrícula corbada de la zona residencial per pastilles més àmplies a l’oest de la C16. L’operació es va aprovar definitivament el 19 de març del 2002 per la comissió d’urbanisme de la Generalitat.

Posteriorment es va definir l’ús concret de cada espai i dels vials amb la tramitació conjunta del Programa d’Actuació Urbanística (PAU) i el Pla Parcial d’Ordenació (PPO) que havien de definir la zona que queda delimitada per l’avinguda de la Clota i el Centre d’Alt Rendiment. L’empresa Josel SL, del grup Núñez i Navarro –habitual en el conflicte urbanístic de Torre Negra com a propietari majoritari–, va arribar a presentar un contenciós acceptat parcialment que va allargar lleugerament el tràmit.

El PAU contemplava la zona tal com s’ha acabat desenvolupant a excepció del carrer d’Alfons d’Aragó que, en arribar a l’extrem nord, feia una corba per deixar una pastilla de zona terciària entre la via dels ferrocarrils i l’avinguda, que alhora passaria a delimitar directament amb el bosc de Volpelleres. Al sud s’hi preveia una altra zona d’ús terciari i un equipament tot i que sense seguir els límits de les pastilles d’equipaments actuals. En aquell moment es marcava la preexistència del Monestir de la Mare de Déu dels Àngels i la via dels ferrocarrils.

Amb l’aprovació definitiva del PPO, el 17 d’abril del 2002, es va marcar que es farien construccions aïllades al tocar de la B30, zona residencial plurifamiliar a l’oest de la via de ferrocarrils i zona amb volumetria d’edificació específica on ara es farà el Mercat de Volpelleres, just al davant de l’estació. Mentre, a l’est de la via, s’alterava el carrer d’Alfons d’Aragó per deixar-lo paral·lel als ferrocarrils i reservant les dues pastilles d’equipaments actuals, la del nou Leonardo i l’escola i la del nord que no té cap ús de moment. També s’hi recollien equipaments per sobre del túnel de la ronda nord on actualment hi ha el camp de futbol.

Allò marcat en el Pla Parcial del 2002 ha estat la base de tot el desenvolupament que hi ha hagut a Volpelleres fins a dia d’avui. En algun cas s’han aprovat algunes petites modificacions o estudis de detall per definir punts concrets però sense alterar la previsió de vials i usos que es van marcar a principis de segle. De l’est de la via de ferrocarrils només queda per edificar la pastilla nord d’equipaments i l’escola mentre de l’oest encara hi resten força parcel·les sense construir.

Categoria: 

Notícies relacionades