Un cop de pintura al Ple

Fotos: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

CONTRACRÒNICA. Pum! Un cop sec sona al vidre de la recepció de l’Ajuntament en plena Audiència pública. Ens girem i veiem una gran taca de pintura verda cobrint la façana de l’edifici consistorial amb un dibuix d’una guineu transmetent un missatge: “Ens quedem a Volpelleres”. En un Ple accidentat i de retrets, l’impacte de la pintura ha estat potser el fet més rellevant, evidenciant que el consens sobre la ubicació del nou edifici de l’escola la Mirada, trencat amb l’abstenció de Junts, tampoc és un consens social.

Amb la modificació urbanística culminada i pendent del contenciós administratiu anunciat per l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC) i pel col·lectiu SOS Bosc Volpelleres, el Ple ordinari d’aquest juliol ha incorporat l’aprovació del projecte bàsic i executiu. Tot i haver-se presentat públicament el passat dia 2 en una roda de premsa amb el conseller Gonzàlez-Cambray, ha acabat incorporant-se com a punt d’urgència al Ple. I això és determinant perquè suposa que no constava a l’ordre del dia, una evidència negada per l’alcaldessa, que posteriorment ha rectificat arran de la insistència de l’Assemblea pel Clima a l’Audiència pública.

L’alcaldessa, Mireia Ingla, ha rebut Lurdes Marimón, representant de SOS Bosc, i Joan Cuscó, de l’ADENC, preguntant-los si coneixien els autors del llançament de pintura i, en cas afirmatiu, dient que els hi donaria un motxo per netejar-ho: “Tirar pintura no és gaire sostenible ni ecològic”. Marimón ha obviat l’exabrupte i ha anat per feina per demanar una taula de diàleg per estudiar les ubicacions alternatives tenint en compte que les úniques plantejades pel govern eren zones ja qualificades com a equipaments, és a dir, han justificat una modificació urbanística sense plantejar una altra modificació urbanística com a alternativa.

La pintura ha esdevingut l’excusa per a un no encobert quan el tinent d’alcaldia de Desenvolupament Urbà i Habitatge, Francesc Duch, ha dit que l’acció no contribueix al diàleg. Però les entitats ecologistes no estan per a debats de matís i així ho ha evidenciat Cuscó en nom de l’ADENC, dient que no es pot comparar un llançament de pintura amb l’impacte ambiental que tindrà l’escola al bosc tot i les mesures compensatòries proposades. De fet, ha recordat que el desacord ve de lluny, que consideren que s’ha tramitat malament l’aprovació inicial i que per això, entre d’altres coses, demanen mesures cautelars al procés judicial.

Nerea Ruiz, de l’Assemblea pel Clima, ha estat la darrera a intervenir sobre aquest afer a l’Audiència pública. Ha anat més enllà que la resta, acusant el govern de fer greenwashing, de fer un Pla d’Acció d’Emergència Climàtica insuficient i de crear una falsa dicotomia entre bosc i escola, tot i que el tripartit segueix insistint que hi ha un encaix arquitectònic amb el bosc i una actuació de repoblament de l’antiga parcel·la per consolidar la resta de l’àmbit.

El llançament de pintura i les consideracions dels col·lectius ecologistes han eclipsat el punt polític en si, aprovat pocs minuts abans. Mentre els col·lectius ecologistes insisteixen en l’impacte ambiental i demanen una taula de diàleg, el govern té clara la seva decisió política repetint els arguments que porta dient des que van decidir que l’escola es faria al costat de l’actual accés al bosc des del carrer Alfons d’Aragó. Repetir els arguments seria reiterar el que portem explicant i repreguntant –amb alguna resposta que mai ha arribat com ara per què no han plantejat una modificació urbanística com a ubicació alternativa– des que l’afer va aparèixer sobre la taula al març del 2020.

Mentre una part de la ciutadania es mostra molt crítica amb l’emplaçament de la Mirada –és important remarcar que és una part perquè la comunitat educativa i les famílies estan encantades amb la ubicació–, l’Ajuntament tira endavant. Ho fa amb la determinació del govern i amb el suport de Ciutadans, que ja fa temps que va deixar enrere la vacil·lació de novembre del 2020, quan el diputat Martí Parache va demanar “ubicacions adequades”. Ara la regidora Munia Fernández-Jordán parla de projecte de mandat, d’integració al bosc, d’edifici sostenible i de la necessitat d’evitar que l’escola segueixi en “barracons”, com està des del 2016.

Junts ha estat l’únic grup que s’ha despenjat, tot i que per entendre tot el conflicte cal remuntar-se al mandat darrer, quan amb ells al govern, van triar un emplaçament on no es podia fer l’escola per estar inclòs a la franja de protecció de Renfe. Tot i això, el regidor Joan Puigdomènech considera que s’hauria d’haver lluitat més aquesta opció tenint en compte que l’informe de Protecció Civil parlava de soterrament de vies en un període de 15 anys, el que considera que és suficient per aconseguir-ho. De moment això sembla lluny perquè, sempre que aquest diari ha preguntat al govern si ha començat a negociar-ho per protegir la resta d’equipaments i habitatges que queden dins de la franja de protecció, diuen que encara no i que l’Ajuntament no pot assumir una despesa de 500 milions d’euros.

Duch es fa el sorprès amb Puigdomènech quan diu que es podia haver lluitat més el manteniment de l’emplaçament inicial mentre el regidor de Junts va més enllà i demana al tripartit que aprofiti l’aprovació de la proposta legislativa del Congrés per fer intercanviadors ferroviaris a la R8 per demanar el soterrament de les vies al seu pas per Sant Cugat. El tinent d’alcaldia dubta que la proposta serveixi per soterrar les vies però, en qualsevol cas, seria a massa llarg termini. El desencís ha acabat amb abstenció de Junts, no disposats a entorpir que els infants deixin els mòduls prefabricats.

Com sempre que l’alcaldessa vol cloure un debat, ha agafat la paraula i ha fet referència a l’herència rebuda: “És la situació més greu i més complexa que ens vam trobar quan vam entrar al govern”. Això ens obriria el meló del descontent de l’oposició amb Ingla, especialment per part de Junts, que fins i tot ha fet una roda de premsa al final del Ple per demanar que reflexioni per com actua, recriminant especialment la frase “vostè no té la paraula” i les declaracions en què ha dit que el president de l’EMD, Josep Puig, no és un interlocutor vàlid. Però això potser no és el tema més central del Ple d’aquest juliol, com de fet tampoc ho era la pintura sinó que allò rellevant és tot el que simbolitza la taca verda que ha lluït la façana de l’Ajuntament fins que un operari l’ha netejat.

Notícies relacionades