Sant Cugat s’uneix a 73 municipis per avançar cap a l’energia pública i neta

Foto: Localpres

Aquest migdia 74 municipis catalans, entre els quals el de Sant Cugat, i quatre entitats han constituït l’Associació de Municipis per l’Energia Pública (AMEP); una entitat que pretén difondre i promoure la titularitat, la propietat i la gestió públiques de les xarxes de distribució d’energia i fer suport als municipis que vulguin assolir aquest objectiu. Ho fan amb una mirada social i ambiental per aconseguir un model energètic més just, democràtic i sostenible.

L’Ajuntament de Sant Cugat va donar el primer pas al Ple del setembre passat, quan, amb els vots favorables de Junts per Sant Cugat, ERC-MES, PSC i CUP-PC, es va sumar com un dels municipis promotors de l’AMEP, suposant per a l’erari santcugatenc una despesa de 6.556,62 euros anuals. L’AMEP disposarà d’un pressupost de prop de 81.000 euros anuals gràcies a les aportacions municipals. Amb l’acte d’aquest migdia a Terrassa, es formalitza la constitució de l’entitat amb la participació de municipis d’arreu de Catalunya que representen una població total de 2,9 milions d’habitants.

A més dels ajuntaments, també hi participen l’Asociación Nacional de Autoconsumidores, l’Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres, l’Associació de Micropobles de Catalunya i la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, aquesta darrera com a col·laboradora. L’òrgan suprem de l’entitat és una assemblea general mentre que la junta està constituïda per: el regidor egarenc Carles Caballero a la presidència, l’alcaldessa de Tàrrega Alba Pijuan a la sotspresidència, el regidor barceloní Eloi Badia a la secretaria i la regidora vilanovina Marta Jofra a la tresoreria. Sant Cugat està representant a través de la comissionada per l’Emergència Climàtica, Alba Gordó, que ha acudit a l’acte de fundació de l’AMEP.

“Iniciem una transició cap a un model més just, democràtic i assequible”, ha defensat Caballero, “si no canviem la dinàmica, anem cap a un escenari de producció centralitzada en benefici dels oligopolis”. Els membres de la junta han coincidit a dir que un dels reptes de l’AMEP és fer front als oligopolis, amb un esment especial a Endesa, per avançar cap a la sobirania energètica. Per aconseguir-ho, defensa Pijuan, cal un model que tingui en compte els costos ambientals, socials i de salut amb un camí cap a una energia totalment renovable i amb participació ciutadana: “Els oligopolis tenen abandonades les nostres ciutats i comarques”.

Badia defineix l’AMEP com una declaració d’intencions a favor de la governança territorial en contraposició al model de subhasta energètica. D’aquesta manera, l’entitat ha de fer pressió política però també ser un espai d’assessorament per als municipis que avancin cap a la sobirania energètica: “Amb la constitució de l’AMEP es demostra que hi havia un buit i que el món local no se sentia partícip en el disseny del model energètic”. Jofra, per la seva banda, ha parlat de crisi sistèmica i ha reconegut que amb l’entitat es posa sobre la taula una proposta ambiciosa que ja s’ha començat a aconseguir en l’àmbit de l’aigua “trencant l’oligopoli d’Agbar i Sorea”.

Irene González, representant d’Enginyeria sense Fronteres, recorda que els talls de subministrament del mes passat van suposar deixar sense abastament elèctric prop d’un 5% de la ciutadania del país. Tot reconeixent que la legislació dificulta la implicació dels municipis en el model energètic de Catalunya, considera que els ajuntaments han de ser part activa per aconseguir una transició energètica arrelada al territori i socialment justa.

Els reptes de la distribució

L’AMEP neix amb voluntat de canviar el model energètic tant pel que fa a la producció –amb més autoproducció i energies renovables– com per la distribució, hores d’ara majoritàriament en mans d’Endesa. Ja hi ha municipis que han fet contractes d’energia neta i fins i tot Barcelona Energia es postula com una elèctrica pública metropolitana però això és insuficient per a un canvi global del model.

“Des dels municipis podem fer polítiques públiques que afavoreixin l’autoconsum”, ha defensat Badia, defensor dels models publicocooperatius i publicocomunitaris amb una gran xarxa de petits productors amb consum compartit. Però reconeix que la incidència en la distribució i en la consecució d’una energia no lucrativa ha d’anar molt més enllà del món local ja que ha de passar per canvis legislatius al Congrés dels Diputats.

Posa d’exemple Alemanya com un país que ha fet referèndums sobre la nacionalització de la xarxa d’abastament elèctric i insta altres administracions com la Generalitat a sumar-se a aquesta lògica. Mantenir la xarxa en mans privades, denuncien des de l’AMEP, suposa que els municipis no coneixen l’estat ni l’abast de la xarxa de subministrament, “una opacitat traduïda en impunitat”. Amb l’entitat tot just acaba de constituir, ara és el moment de preparar el pla de treball.

Democratització de l’energia

“En contraposició al model actual, la transició ens porta un escenari on quedi garantit el dret social a l’accés a l’energia, on no hi hagi pobresa energètica, on la ciutadania i les empreses puguin, lliure i fàcilment, generar la seva pròpia energia verda i compartir-la amb els seus veïns, on les xarxes de distribució de l’energia no estiguin exclusivament en mans de les multinacionals, i la ciutadania pugui participar en la seva regulació i modernització”, explica l’AMEP en un comunicat de premsa.

L’AMEP es fixa com a objectiu desenvolupar les següents activitats:

– Promoure l’intercanvi de coneixements i experiències.

– Promoure la col·laboració entre municipis, ajudar-los.

– Interactuar conjuntament amb administracions i altres organitzacions.

– Crear un marc de treball, de col·laboració i debat amb els municipis.

– Organitzar jornades, seminaris i cursos.

– Promoure iniciatives de debat tècnic, investigació i recerca.

– Participar en xarxes nacionals, estatals i internacionals.

– Incidir en polítiques públiques relatives a l’energia.

– Crear una base documental.

– Facilitar assessorament tècnic i d’assistència jurídica i administrativa.

Notícies relacionades