Sant Cugat davant la transició energètica

Fotos: Mané Espisona i Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

L’any 2018 Sant Cugat va consumir 1,3 milions de megawatts/hora (MWh) tot i només produir-ne 18.125. La balança està especialment descompensada, segons les dades recollides a l’anàlisi del Pla d’Acció d’Emergència Climàtica. De tota aquesta energia, un 35% correspon a combustibles fòssils, un 34% a gas natural i un 31% a l’electricitat, de la qual només un 20% és d’origen renovable. La nostra ciutat és una bona mostra del forat de consum que suposen les zones metropolitanes, que importen energia que hores d’ara no són capaces de produir.

Enmig d’aquest context, el passat 16 de juny l’Ajuntament va presentar un conveni amb la patronal Cecot per afavorir la transició energètica del teixit empresarial. Amb el nom Vallès Solar, la col·laboració suposa la disposició d’una Oficina per la Transició Energètica al servei del teixit empresarial per aconseguir instal·lar un milió de metres quadrats de plaques solars en cobertes dels polígons del Vallès Occidental. L’aposta és fomentar l’autoconsum i la creació de comunitats energètiques que permetin compartir l’energia entre empreses a menys de 500 metres entre elles.

Així ho va explicar Antoni Abad, president de la Cecot, que defensa l’oficina com una forma de connectar el teixit empresarial amb els especialistes de l’autogeneració elèctrica. “Cal analitzar els estalvis possibles, ser més eficients i tenir autogeneració”, va explicar, “es pot passar a tenir molta independència energètica, amb un quilowatt més barat, avantatges fiscals i finançament fàcil”. Des de la lògica empresarial, les renovables són una forma de ser més competitius tot i ser conscients que no tota la demanda es pot respondre amb autoproducció, especialment pel consum domèstic.

L’alcaldessa, Mireia Ingla, va celebrar l’acord tot explicant la lògica comarcal mentre la tinenta d’alcaldia de Promoció Econòmica, Elena Vila, va dir que és el camí per aconseguir un sector empresarial sostenible. Els impulsors hi posen més narrativa: la possibilitat de canviar cobertes d’amiant al mateix temps, alinear-se amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, avançar cap a la mobilitat elèctrica, estudiar també la possibilitat de tenir calderes de biomassa...

Un problema econòmic i territorial

“El món de l’empresa està sensibilitzat i amb la pujada de la tarifa de la llum s’han preocupat més”, explica Jordi Parés, enginyer industrial jubilat i membre del Col·lectiu per a un nou model Energètic i Social Sostenible (CMES), “tot i que el factor energia és mínim al pressupost de la majoria d’empreses, les que en fan servir molta se’n preocupen molt”. La clau és, però, que el teixit empresarial vegi la viabilitat. L’enginyer posa CMES a disposició de qualsevol persona que vulgui consultar i tenir consells gratuïts, sense poder entrar a fer la feina d’una enginyeria.

“Hem de tenir clar que hem d’estalviar i apostar per una mobilitat compartida per molt que sigui elèctrica”, explica Parés, ja que la fabricació i instal·lació d’energies renovables precisa d’energies fòssils i de matèries primeres escasses, “és una mirada de decreixement que no suposa anar enrere sinó mantenir el nivell de vida sense gastar tanta energia i renunciant a les pràctiques més contaminants com viatjar molt en avió”. Per aconseguir-ho, diu, és necessari un canvi de consciència que comença a entrar en les administracions públiques.

Una mirada similar plantejava Antonio Turiel, investigador del Centro Superior de Investigaciones Científicas (CISC), en el marc del curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau): “Hi ha l’opció de tenir renovables no elèctriques que precisen de menys materials i un desplegament més petit. L’energia renovable no és equivalent a l’electricitat. El problema és que aquests mètodes s’adapten als ritmes de la natura, que no són els del mercat. No es pot concentrar l’energia com fem amb els combustibles fòssils”.

“Actualment vivim un boom especulatiu amb les energies renovables, que acaba perjudicant els espais rurals empobrits perquè els hi ho instal·len tot: aerogeneradors, horts solars...”, va apuntar Charo Morán, activista d’Ecologistas en Acción, en el mateix cicle de conferències, “la política energètica també és relocalització de l’economia, canviar el sistema productiu –ara el monocultiu turístic és molt demandant d’energia–... perquè no podem parlar de la proposta energètica només des de la generació d’energia”.

Parés no defuig del debat territorial que ha posat en alerta la ciutadania i col·lectius de diverses comarques catalanes: “El problema territorial existeix tot i que no crec que un molí de vent sigui una estampa agressiva, és un paisatge del segle XXI. Hem d’arribar a acords perquè la transformació s’ha de fer sí o sí perquè se’ns esgoten els recursos fòssils”. L’enginyer defensa que tot i l’aposta per l’autoconsum, serà inevitable fer grans instal·lacions ja que a Barcelona no hi ha el territori suficient per resoldre el seu propi consum: “Hi ha molta feina a fer i el govern de Catalunya hauria pogut fer molt més. Ens cal un Pla Estratègic de Transformació Energètica amb l’acord de tots els partits”.

L’autoproducció familiar

La instal·lació de plaques solars en cobertes d’edificis unifamiliars i plurifamiliars esdevé una via d’aconseguir energia no contaminant tot i que el consum elèctric és un percentatge petit (31% a Sant Cugat) i la suma de petites accions, calcula Parés, com a molt ajudarà a reduir entre un 20 i un 25% de les emissions vinculades al sistema energètic. La ciutadania fa passos com l’autoproducció desconnectada o dins d’iniciatives cooperatives com Som Energia, que hores d’ara produeix 18,50 GWh/any amb autoconsum solar i projectes de producció renovable.

La cooperativa té grups locals que permeten fer arribar la iniciativa arreu del país –i de l’Estat– així com ajuntar les persones associades dels municipis. Tot i que Sant Cugat va arribar a tenir el seu propi grup local de Som Energia, hores d’ara està inactiu. Tot i això, la cooperativa promou iniciatives en clau comarcal com Reimpuls Solar Vallès, amb una darrera edició tancada al setembre, per la qual es fa una instal·lació solar en habitatges de diversos municipis, permetent un cost menys elevat per a cada participant tenint en compte que es comparteix la despesa de l’enginyeria amb moltes altres famílies que se sumen al projecte. 18 de les instal·lacions d’aquesta darrera edició de Reimpuls Solar Vallès són a Sant Cugat.

Però tot i els ajuts per aplicar l’autoproducció, la ciutadania santcugatenca ha trobat entrebancs. Tal com va informar la comissionada per l’Emergència Climàtica, Alba Gordó, al maig, 400 expedients de subvenció de l’IBI per la instal·lació de plaques s’havien quedat aturats per una diferència de criteri entre l’Ajuntament –com a institució que aplica la subvenció– i la Diputació –com a ens recaptador–. Tant l’alcaldessa com Gordó van prendre el compromís de desencallar aquesta situació abans de l’agost.

El dijous 15 de juliol el gabinet de premsa de l’Ajuntament va informar de la solució d’aquesta situació, que suposava l’acumulació d’expedients des del 2018. L’acord passa per millorar el sistema d’aplicació de bonificacions: “L’Ajuntament ha incorporat recentment tres administratius per tal d’intensificar la tramitació dels expedients i efectuar el pagament el més aviat possible. L’import a retornar incorporarà els interessos corresponents de demora si s’escau”. Hores d’ara s’han tramitat un 20% dels expedients acumulats, amb un 90% d’informes favorables, segons informen fonts institucionals.

La mirada energètica s’incorpora al Pla d’Acció d’Emergència Climàtica amb mesures com la implantació d’un Pla de Gestió energètica d’edificis municipals, reduir el consum de la xarxa pública, promoure la implantació de plaques fotovoltaiques, actualitzar l’ordenança d’energia solar i donar suport a una comercialitzadora d’energia pública, entre d’altres. Tot i les bones intencions del Pla, alguns col·lectius ecologistes així com l’oposició l’han criticat perquè no el consideren prou ambiciós ni concret per falta de consignació pressupostària.

Alhora, al darrer Ple municipal va fer l’aprovació inicial del Pla d’acció per l’energia sostenible i el clima, un document que s’ajusta als compromisos del pacte del Convenant of Mayors de la Unió Europea, on també es proposen indicadors per a la reducció i mitigació de les emissions amb un horitzó 2050 amb el propòsit de tenir una Unió Europea climàticament neutra. Tot i la concreció de mesures, Gordó explica que el Pla d’Acció d’Emergència Climàtica és més ambiciós.

Notícies relacionades