Reconvertim el Camp de Golf elabora una proposta de pla especial i insta els ajuntaments a fer un procés de participació

Foto: Jordi Pascual (arxiu)

Barrejar la renaturalització de l’espai –especialment l’entorn del torrent dels Alous–, la preservació de l’entorn forestal, el desenvolupament d’activitat agroecològica i l’ús com a parc és la proposta que la Plataforma Reconvertim el Camp de Golf llença als ajuntaments de Sant Cugat i Rubí per redefinir urbanísticament l’abandonat Camp de Golf de Can Sant Joan. Així ho han anunciat representants de l’Assemblea pel Clima de Sant Cugat, Rubí d’Arrel i l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC), tres de les 59 entitats adherides a la plataforma, en una roda de premsa celebrada aquest dimarts per la tarda.

Joan Carles Sallas, representant de l’ADENC, explica que els ajuntaments haurien de fer una tramitació en paral·lel perquè finalment fos validada per la Generalitat com a projecte intermunicipal. La plataforma també aposta perquè la tramitació es faci mitjançant un avanç de pla, una fórmula que permet, d’una banda, executar una suspensió de llicències mentre no es resolgui el procediment i, d’altra, obrir el debat a la ciutadania abans de l’aprovació inicial del pla.

Hores d’ara, explica Mireia Gascon, membre de Rubí d’Arrel, sembla que l’Ajuntament de Rubí està més disposat que el de Sant Cugat, on considera que esperen saber les intencions de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), que ha situat sobre la taula la possibilitat de fer una reobertura parcial del camp de golf. Reconvertim el Camp de Golf recorda que tots dos ajuntaments es van posicionar a favor d’un gran parc interurbà al mandat anterior i que diversos representants polítics de totes dues administracions han defensat aquesta opció un cop iniciat el mandat vigent.

Gascon també recorda que tot i que l’Incasòl és el propietari públic dels terrenys, són els ajuntaments els que tenen la capacitat de definir l’urbanisme i, per tant, cada consistori hauria d’autoritzar la proposta de la propietat. Davant la possibilitat de tenir dues propostes sobre la taula, Sallas recorda que la tramitació ha de passar per l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental (OTAAA), que dubta que pugui fer un informe més favorable a un camp de golf que a una proposta de recuperació natural de l’espai.

Les claus de la proposta

La plataforma planteja que bona part del parc sigui forestal (302.900 metres quadrats, xifres arrodonides) i ruderal de gestió (157.400 metres quadrats), és a dir, amb una gestió que permeti tractar l’entorn com un mosaic en favor de la biodiversitat. Això suposa respectar les zones forestals ja existents i la renaturalització amb herbacis de les antigues àrees de monocultiu de gespa. L’espai forestal ocupa prop d’un 55% de l’àmbit, especialment el centre (veure el gràfic més avall). També es contempla la renaturalització del torrent dels Alous al seu pas pel parc –en alguns trams entubat– (21.100 metres quadrats) i de la bassa artificial (5.200 metres quadrats).

L’oest i sud de l’àmbit es reserva per a l’activitat agrícola (un 29% de l’àmbit), que preveuen de secà i arbres fruiters (43.100 metres quadrats), secà i vinya (78.800 metres quadrats) i horts socials amb regadiu (126.800 metres quadrats). L’espai restant (13% de l’àmbit) es reserva per a equipaments: el cementiri de Sant Cugat (48.100 metres quadrats), equipaments esportius-culturals (47.200 metres quadrats) a l’antiga zona de llançament, l’escola de natura (6.200 metres quadrats) a l’antiga seu social i vestuaris i instal·lacions esportives (6.000 metres quadrats) a construir a prop de l’escola de natura.

A més, a dins del camp proposen crear un circuit de cross de 2,5 quilòmetres i un itinerari adaptat per a persones amb mobilitat reduïda de 5 quilòmetres. Preveuen quatre accessos: un al cementiri, un a la zona cultural, un al túnel de la C16 al nord de l’àmbit i un al pas sota la C16 del costat de l’estació de servei. El conjunt de l’àmbit és de 83,65 hectàrees.

Connexió dels espais naturals

“Els ambients són complementaris i permetrien fer activitats de recerca per fer seguiment de l’increment de la biodiversitat”, posa en valor Sallas, tot dient que una de les virtuts de la naturalització del golf seria garantir la interconnexió entre espais naturals, especialment pel corredor Sant Llorenç - Collserola. Hores d’ara, explica la plataforma, s’han detectat 90 espècies d’ocells (58 de les quals són protegides), 11 de mamífers, cinc de rèptils i tres d’amfibis; una diversitat de fauna que consideren suficient per ella sola per defensar la proposta.

A més, la proposta de la plataforma s’emmarca en la voluntat de connectar el golf renaturalitzat amb l’estany dels Alous resseguint el torrent homònim. Es tractaria d’un eix verd en la frontera entre els dos municipis que hores d’ara no incorporen en el pla especial. Cesc Gordó, representant de l’Assemblea pel Clima, defensa que és una qüestió a treballat a futur tot recordant que la creació d’un accés a l’estany dels Alous ha estat la proposta de Mira-sol més votada als pressupostos participatius d’aquest any.

Gordó també ha defensat la proposta en el marc de l’emergència climàtica i recordant que l’Ajuntament de Sant Cugat s’ha dotat del seu propi Pla d’Acció. El representant de l’Assemblea pel Clima posa en valor la proposta com una forma de protegir la salut pública, apostar pel consum agroecològic de proximitat i defensar l’interès ciutadà, amb un esment especial a la mobilització massiva del desembre passat.

Acció d’Arran i comunicat de la CUP-PC

L’anunci de la plataforma ha arribat la mateixa setmana en què hi ha hagut moviments polítics al voltant del camp. D’una banda, Arran ha tret les tanques del camp de golf i les ha portat a la porta de la seu de l’Incasòl, una acció que han reivindicat a les xarxes socials tot oposant-se a l’intent de “privatització de la terra”.

D’altra, la CUP-PC ha tret un nou comunicat sobre el camp: “Sabem que l’Incasòl, titular dels terrenys, manté el pla de fer un nou golf recuperant, així, activitats privatives i gens sostenibles en un espai de titularitat pública. El que hauria de respondre a les necessitats col·lectives de les poblacions veïnes no pot ser sotmès a usos de dubtós interès comú”. En la línia dels arguments de la plataforma i en el marc de la seva campanya nacional No hi ha pla B per la terra, la formació reivindica la recuperació de la biodiversitat.

*Nota: En la primera versió d'aquest article diverses xifres de metres quadrats s'havien indicat com a hectàrees per error.

Notícies relacionades