La Rabassa, el nou hort urbà de Cal Temerari que vol denunciar les contradiccions del sistema agroalimentari

Foto: Jordi Pascual

Organitzat sota el paraigües de Cal Temerari i funcionant a mode d’assemblea, un col·lectiu de persones preocupades pel consumisme i el sistema agroalimentari han posat en marxa l’hort urbà de la Rabassa. L’espai, situat a la terrassa superior de l’entitat, pretén ser un lloc de sensibilització sobre la sobirania alimentària, l’agroecologia i l’agricultura ecològica i, alhora, un punt de trobada i de creació de xarxa per a tots aquells projectes que avui dia ja treballen a la ciutat seguint aquesta lògica. A diferència d’altres entitats d’agricultura ecològica com L’Ortiga, que explota els camps de Can Monmany i té seu a Cal Temerari, aquest és un espai petit que no té com a una de les principals ocupacions la producció sinó la pedagogia.

“A Cal Temerari hi havia una terrassa en desús que es volia gestionar d’alguna manera”, explica Laia Baró, membre de la Rabassa, “i ràpidament vam trobar un grup de gent interessada en fer un hort urbà”. Per a molts dels participants aquesta és la primera o una de les primeres experiències d’agricultura i, per això, té un especial valor la branca educativa i informativa del projecte amb futures xerrades sobre consum i reciclatge. A més, l’hort sorgeix amb la idea política de donar a conèixer alternatives davant un sistema “dominat pel mercat i el capitalisme”.

Justament aquest posicionament polític és una de les diferències que, diuen els impulsors, té la Rabassa respecte a Cultiva’t, el projecte de cessió d’horts urbans a entitats que ha engegat l’Ajuntament. També es diferencien pel model de participació i autogestió obert a través d’una assemblea així com pel propi sistema productiu, que es basa en taules de cultiu enfront dels terrenys de conreu cedits pel consistori.

El nom de l’espai, a més, és un exercici de memòria històrica. La rabassa és la soca coberta de terra de qualsevol arbre o arbust i una rabassa morta és un contracte de conreu que venç quan moren dos terços dels primers ceps plantats. Aquest model d’explotació va ser estès a Sant Cugat a partir de la desamortització del Monestir a l’any 1835, quan els vassalls van esdevenir rabassaires que pagaven un terç de la collita al senyor propietari dels terrenys. Aquest col·lectiu va ser clau durant la Guerra Civil fins el punt de guanyar les eleccions del 1936 amb el Front Popular. El conflicte els va servir per prendre el control de la guerra tot i que la victòria franquista els va suposar la repressió i la tornada dels propietaris.

Notícies relacionades