La Plataforma per a la defensa de Torre Negra resorgeix en el tercer intent de modificació del PGM

Fotos: Jordi Pascual i Ajuntament

Fa 23 anys del naixement de la Plataforma Cívica per a la defensa de Torre Negra i 20 de l’atac al Pi d’en Xandri i la gran mobilització en defensa del sector. Tot i això, la protecció de l’espai continua sense estar assegurada amb diverses causes encara als tribunals i l’inici de la tercera modificació del Pla General Metropolità (PGM) per part del consistori amb la voluntat de garantir que no s’hi faran noves edificacions. En aquest context ha resorgit la plataforma, ara sota el nom Pi d’en Xandri +20, que va fer un pas al costat en veure el consens polític institucional que s’havia aconseguit des del 1997.

Després d’esdevenir abanderats de l’Aplec de Sant Medir, el primer acte públic l’han fet al Club Muntanyenc per explicar des d’una perspectiva tècnica quin és l’estat de la qüestió actualment i com s’ha arribat fins a aquesta situació. Per això han convidat els tècnics del consistori Josep Tarragó, arquitecte, i Francesc Palau, advocat, que des del seu càrrec a l’Ajuntament han fet seguiment dels intents de protecció i de construcció a la zona.

Tal com va explicar elCugatenc en un extens reportatge sobre l’evolució del conflicte, el PGM del 1976 qualificava els terrenys d’urbanitzables programats tot i que al 1988 es van declarar no programats i des de llavors han tingut un ball condicionat judicialment entre ser urbanitzables i no urbanitzables. Es tracta d’un cas extremadament judicialitzat amb constants contenciosos presentats principalment pel major propietari, les empreses del grup Núñez i Navarro.

Amb més de 30 contenciosos i de 90 propietaris afectats, els principals entrebancs que s’ha trobat el consistori per protegir l’espai han estat per intentar que el sòl esdevingués no urbanitzable. Segons explica Tarragó, al 1997 es va començar el primer intent amb una modificació del PGM que es va aprovar definitivament al 2003. En aquest projecte es preservava un 80% del sòl i es mantenien en ordre els equipaments i habitatges ja existents a la zona. Al 2012 el Tribunal Suprem va ratificar una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 2009 per la qual s’obligava a fer un pas enrere i que Torre Negra passés a ser sòl no programat novament.

Aquell mateix any l’Ajuntament va iniciar un nou tràmit amb la mateixa voluntat però l’any passat va rebre una sentència desfavorable que, de nou, l’obliga a tornar a passar el sòl de no urbanitzable a urbanitzable no programat. Mentre el consistori ja ha presentat un recurs al Suprem que encara no ha estat resolt, ha iniciat el tràmit per fer la tercera modificació del PGM. En els dos casos anteriors, part de l’argumentació dels tribunals era que s’havien mencionat els valors naturals per protegir-los però, al parer dels magistrats, no són suficients com per justificar-ne la protecció. De fet, la darrera sentència va arribar pocs mesos després que el Suprem n’emetés una altra en què deixava Torre Negra fora del Parc Natural de Collserola.

En aquest tercer intent, el govern ja ha mostrat la seva intenció de no fer cap menció als valors naturals i seguir fil per randa els motius que s’apuntaven en sentències anteriors per evitar tornar a caure en els mateixos errors. En el darrer Ple municipal es va aprovar el pas previ a la modificació amb la presentació de tres propostes per a la zona: que tot esdevingui sòl no urbanitzable, que la major part dels terrenys tinguin aquesta qualificació però reconeixent les àrees ja construïdes i una gairebé igual però permetent el creixement d’aquestes zones residencials i d’equipaments. El govern es decanta per la segona opció tot i que ara, per qüestions de tràmit legal, n’havia de presentar tres.

Els intents de Núñez i Navarro de construir-hi

 

Durant aquest temps, el principal propietari ha presentat fins a dos Programes d’Actuació Urbanística (PAU) per passar el sòl d’urbanitzable no programat a urbanitzable programat i un Pla Parcial de Delimitació (PPD) per passar el sòl de no delimitat a delimitat –la denominació actual de la programació urbanística–. En tots dos casos, es tractava del pas previ a poder presentar el Pla Parcial d’Ordenació que permetria actuar a la zona.

El primer pla va ser presentat al 1998 i preveia mantenir un 70% dels espais lliures. L’Ajuntament en va denegar la tramitació tot i que al 2006 el Suprem el va obligar a fer-ho. Al 2008 el consistori va rebutjar en aquest cas l’aprovació provisional del PAU i la justícia, malgrat el contenciós de Núñez i Navarro, va donar la raó a l’administració municipal. Al 2015 l’empresa va presentar el mateix pla rectificant els punts pels quals la justícia havia donat la raó a l’Ajuntament. Immediatament el consistori va tornar a denegar la reobertura de l’expedient, un assumpte que ha arribat als tribunals tot i que encara no hi ha sentència.

El següent PAU va ser presentat al 2001, preveient un 46% d’espais lliures i la construcció d’uns 3.500 habitatges. En aquest cas anava lligat al PPO. El consistori de nou en va denegar la tramitació i la justícia el va tornar a obligar a fer el tràmit de tal manera que al 2009 en va denegar l’aprovació inicial. Després del pas pels jutjats, al 2014 el Suprem va donar la raó al consistori en la denegació i de moment l’empresa no ha demanat la reobertura de l’expedient.

El PPD va ser presentat l’any passat just després de tenir la sentència que anul·lava la declaració del sòl com a no urbanitzable. En aquest cas es podrien arribar a fer fins a 1.900 habitatges. De nou el consistori va bloquejar la tramitació d’aquest pla, un assumpte que novament ha arribat als tribunals, que encara dirimeixen la qüestió. Queden, per tant, fins a tres sentències pendents alhora que es prepara una nova modificació del PGM.

Reivindicació i un manifest

El col·lectiu Pi d’en Xandri +20 ha preparat una jornada reivindicativa per al 25 de març. Hi haurà una excursió per Torre Negra amb trobada a les 10 del matí a la masia de Torreblanca. A la tarda a la Zona Esportiva Municipal de la Rambla del Celler hi haurà activitats, entre elles, la inauguració de l’exposició de dibuixos fets per estudiants de les escoles de la ciutat ara fa 20 anys. A dos quarts de vuit del vespre presentaran un manifest.

Notícies relacionades