“Això abans era com un prat”

Fotos: Jordi Pascual i cedides per Carlos Sánchez

La creu del parc que hi ha al nord de Coll Favà limitant amb la ronda nord està envoltada d’una estepa de gespa secallosa. Alguna mala herba i les arrels dels pollancres que sobresurten amb algunes noves fulles donen els pocs tocs de verdor a un espai en què molts dels aspersors han quedat soterrats. El marró del terra contrasta amb el verd de la rotonda de davant de la Renfe o de l’hipòdrom de Can Magí que hi ha a pocs metres. Just al davant del parc un terreny propietat del Bisbat és un mar d’herbes seques on, asseguren els veïns, constantment hi ha vidres del botellón que se celebra algunes nits. Diuen que fins i tot algunes parelles utilitzen els matolls per refugiar-se i practicar sexe a l’aire lliure.

“Això abans era com un prat verd”, explica Carlos Sánchez, un dels veïns de Coll Favà que han creat el grup de Facebook Amigos del [abandonado] parc del Mirador de Coll Favà. A través de les xarxes socials comparteixen fotos que evidencien que tres o quatre anys enrere aquell espai no tenia res a envejar als jardins del Monestir. Ara, però, la manca d’aigua ha transformat el prat en l’estepa. Allà, un grup de veïns que es neguen a renunciar al parc, juguen amb els nens amb una tela estesa al terra: “No ens sap greu que deixin de regar si hi ha manca d’aigua però que ho expliquin i ens tractin a tots els barris per igual”.

Els nens ja no juguen descalços i sembla que els gossos són els únics als quals no els importa el canvi, tot i que ja no s’arrastren per terra amb el mateix goig que quan tenien una gespa tova i humida. “Quan vam venir a viure aquí, vam quedar captivats per l’esplendor del parc”, explica Xavi García, un altre dels veïns del barri, qui no deixa de sorprendre’s per la degradació que, diu, estan patint. No només és el parc, és l’entorn, amb botellón, altres terrenys que no es netegen i fins i tot un contenidor cremat que mai s’ha arribat a substituir per un de nou.

Tots dos veïns expliquen que l’Ajuntament només actua per a incidències grans, com la caiguda d’un arbre, i per a regar els nous exemplars i les plantes que hi ha als testos que serveixen de pilones dels carrers que acaben al parc. Diuen que han avisat al consistori de la manca de manteniment i la resposta ha estat que una part del parc està considerada com bosc mediterrani i, per tant, no està subjecta al contracte de manteniment.

Segons expliquen fonts de l’Ajuntament, tant per Sant Joan com per la Festa Major “els regs dels parcs i jardins es tanquen” perquè “no es vandalitzin durant aquest període”. En la represa del servei, s’ha detectat una avaria a la canonada que alimenta el parc, el que ha provocat que es trigui més a tornar a regar. Durant aquesta setmana, segons els serveis tècnics està previst que se solucioni i es torni a regar amb normalitat tot i que de moment el parc té “un color natural als nostres prats mediterranis secs”. Els rebrots dels pollancres, asseguren, són controlats amb un reforç del treball de supressió i condicionament dels llocs on apareixen.

Si bé, els veïns asseguren que la manca de manteniment no ha estat un fet puntual. Segons ells, durant els darrers anys ha anat creixent la deixadesa, començant per la manca de poda i de recollida de branques caigudes i seguida del reg. Els indigna especialment perquè l’Ajuntament s’ha sumat al projecte Viles Florides, que fomenta la transformació d’espais comuns a través de l’ornamentació floral. A Sant Cugat s’han adaptat diverses rotondes. Segons va dir la tinenta d’alcalde de Serveis Urbans, Cristina Paraira, en el darrer Ple municipal, aquest projecte ha suposat una inversió de 16.000 euros a la rotonda de la plaça del Xic i de 45.000 euros entre les 22 restants, al que cal sumar-li els 240 euros de quota per formar part de l’associació impulsora. Segons Paraira, l’Ajuntament destina 200.000 euros a la millora de l’entorn dels parcs i l’acondicionament.

Pel que fa al terreny del Bisbat, el consistori diu que requereix als propietaris que el mantingui en condicions. Els veïns, però, veuen que aquest any ni el propietari ni l’administració de manera subsidiària han actuat encara mentre s’entra a unes dates caloroses en què una espurna o una cigarreta ràpidament pot provocar un incendi de propagació ràpida entre les herbes seques de l’entorn.

Notícies relacionades