L’Observatori del Deute en la Globalització denuncia el paper de la Unió Europea en matèria energètica

Foto: Jordi Pascual

Lucile Daumas, membre fundadora d’Attac Marroc, ha estat la principal protagonista de la trobada que l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) ha organitzat dimarts a la tarda a la Casa de Cultura per abordar la política energètica marroquina i la seva vinculació amb la Unió Europea. Ella és l’autora de l’informe Política energètica i hidrocarburs no convencionals al Marroc: portes obertes al gran capital (ODG, 2017) en què desgrana com el país magrebí, tot i intentar donar una imatge d’eficiència energètica, fa polítiques per augmentar-ne el consum, especialment de la mà de les empreses estrangeres ubicades a zones franques, havent d’apostar per la importació de matèries primes a través de gasoductes, vaixells i camions i apostant per energies no convencionals com el gas i el petroli d’esquit, que precisen de fractura hidràulica per ser extrets.

Segons l’activista, ara per ara les agressions al medi s’han reduït perquè la baixada del preu del petroli ha provocat que les extraccions més complicades no siguin rendibles. Tem, però, que en el moment que torni a canviar el balanç, hi haurà porta oberta per a aquestes pràctiques. El govern marroquí, adverteix, és fluix pel que fa a mesures mediambientals i no té en compte el poble. Això li ha provocat reaccions socials que escapen al control institucional que sofreixen les administracions locals i gran part del teixit associatiu centrades, sobretot, en la lluita per l’aigua i la descontaminació del sòl. Així mateix, hi ha altres mostres al marge de la crisi ambiental com la reivindicació dels pobles miners per tenir més seguretat a les mines o les protestes del Rif.

Quin paper juga la Unió Europea aquí al mig? En primer lloc, explica Alfons Pérez, investigador de l’ODG, el Banc de Reconstrucció i Desenvolupament participat, sobretot, per països europeus, va aprofitar les Primaveres Àrabs per estendre la doctrina neoliberal als països del Magreb i el Pròxim Orient. En segon lloc, en la lògica de desempallegar-se de la dependència energètica que es té cap a Rússia i davant els pocs recursos existents al vell continent –també la crítica ecologista quan s’hi fan grans actuacions– s’ha apostat per importar matèries primes d’altres llocs; el carbó, per exemple, de l’Amèrica Llatina, i el gas natural, sobretot, del Magreb. De fet, diu Pérez, Espanya té dos gasoductes que la connecten amb el nord d’Àfrica, el que també acaba suposant relacions institucionals que marquen la geopolítica.

L’acte de l’ODG també ha servit per presentar l’eina Denthub, de moment en versió beta, que ha desenvolupat el mateix laboratori. En aquesta eina es poden consultar les dades sobre el deute de cada país que recull el Banc Mundial però d’una manera més gràfica acompanyades d’altres xifres i informacions.

Notícies relacionades