Neix la Plataforma Reconvertim el Camp de Golf Rubí - Sant Cugat per transformar-lo en un parc interurbà

Foto: Jordi Pascual

985 persones i 22 entitats donen suport al manifest fundacional de la Plataforma Reconvertim el Camp de Golf Rubí - Sant Cugat, una iniciativa que, davant l’anunci de l’Institut Català del Sòl (Incasòl) de tornar a l’ús esportiu de l’espai, en desús des del 2018, pretén recuperar-lo per a la ciutadania amb la seva reconversió en un parc interurbà. A més demana a l’Incasòl que cedeixi la titularitat dels terrenys als ajuntaments de Rubí i Sant Cugat, que es modifiqui el Pla Parcial (PPO) del Parc d’Activitats Econòmiques que ha permès l’ús privatiu de l’espai, que es restauri el paisatge, es garanteixi la connectivitat ecològica i es constitueixi un grup de treball amb les parts implicades.

Aquestes són les peticions bàsiques d’un manifest que recupera la memòria de la defensa del paratge remuntant-se fins al 1993, quan el Centre d’Estudis i Protecció de la Natura (CEPNA) amb la Plataforma contra el Camp de Golf va iniciar la lluita, que pocs anys després es mantindria amb la Coordinadora d’Urbanisme Ciutadà i el Centre Excursionista de Rubí. “Malgrat que ambdues lluites es van perdre en el seu moment, l’esforç no va ser en va i aquests moviments socials van posar la llavor per tal que, avui, tinguem la gran oportunitat de revertir allò que no hauria d’haver esdevingut mai, com va ser privatitzar i roturar 81 hectàrees de boscos i camps de terreny públic per fer-ne un camp de golf, pretesament públic, per l’ús totalment privilegiat d’uns quants”, recull el manifest.

Aquest dimarts per la tarda, Joan Carles Sallas, vicepresident de l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC), i Mireia Gascon, de l’entitat Rubí d’Arrel, han presentat la nova plataforma en roda de premsa. Sallas explica que aquest espai té tres potencialitats importants: ser una zona per a oci i desconnexió de la ciutadania i dels treballadors del polígon, ajudar a combatre la contaminació i fomentar la recuperació de la biodiversitat en un territori molt trinxat.

En aquest sentit, l’ADENC defensa el valor d’interconnexió entre Collserola i Sant Llorenç del Munt, una via verda compresa entre Matadepera, Terrassa, Rubí i Sant Cugat d’una banda i Castellar, Sabadell, Sant Quirze, Badia i Cerdanyola a l’altra i que té ramificacions que s’endinsen a la ciutat com el bosc de Volpelleres i grans corredors com l’espai verd reservat al Centre Direccional de Collserola.

Sallas explica que el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha detectat una recuperació de la vegetació natural i el creixement de la fauna d’ocells des de l’abandonament de l’ús esportiu: “Un camp de golf és un monocultiu terciari i, quan això desapareix, creix la biodiversitat. És una aportació important per fer créixer la biodiversitat en un entorn metropolità, una política pública de reversió d’un ecosistema que passa per reconèixer els errors de les polítiques anteriors”.

Gascon, des de Rubí d’Arrel, també considera que la reconversió de l’espai té valors ambientals i, de fet, permet avançar en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) marcats per les Nacions Unides. “Amb la COVID-19 s’ha demostrat que la ciutadania necessita sortir i estar en contacte amb la natura”, apunta, “també defensem la recuperació del parc agrari i disposar d’aquest espai és una bona via per avançar en aquest objectiu”. Els dos col·lectius també aposten per connectar aquest espai de Can Sant Joan amb el torrent i l’estany dels Alous. Per ara, convoquen una acció de trobada al camp el proper 13 de desembre, una jornada que aprofitaran per donar-se a conèixer i recollir més firmes.

La representant de Rubí d’Arrel també explica que es poden emprendre accions jurídiques per aconseguir revertir les intencions de l’Incasòl, és a dir, que els ajuntaments de Rubí i Sant Cugat, com a encarregats de la planificació urbanística dels seus termes municipals, s’agafin a preceptes de la llei d’urbanisme que permetin canviar l’ús o endarrerir la posada en marxa del camp de golf. Per a d’això, més enllà de modificar el PPO, es podria modificar el Pla General Metropolità (PGM) i el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Rubí i/o fer una suspensió de llicències. Preguntats per aquest mitjà, ni Sallas ni Gascon confirmen que aquesta sigui la via triada ja que, hores d’ara, prefereixen optar pel diàleg.

Recuperar el compromís municipal dels dos ajuntaments

Després que l’abandonament del camp al 2018 pels impagaments de l’empresa concessionària a la Federació Catalana de Golf, que tenia un acord amb l’Incasòl per a l’explotació, es va obrir una oportunitat per repensar aquest espai. Va ser així com, al març del 2019, l’Alternativa d’Unitat Popular i la CUP-PC van proposar als Plens de Rubí i Sant Cugat respectivament una moció per iniciar els treballs per reconvertir el camp en un parc interurbà. A Rubí es va aprovar per unanimitat i a Sant Cugat es va aprovar la proposta amb els únics vots contraris de Ciutadans i el PP (és a dir, amb els vots favorables de PDECAT-Demòcrates –actualment Junts–, CUP-PC, ERC-MES, ICV-EUiA i PSC).

La plataforma apel·la a aquest suport ampli perquè els ajuntaments de tots dos municipis prenguin partit i es posicionin a favor de negociar en el marc d’un grup de treball intermunicipal i amb l’Incasòl, en què demanen poder participar també de la mà de la ciutadania i d’altres entitats ambientals i excursionistes de la comarca. Per ara, però, el manteniment d’aquell compromís no està clar ja que el darrer Ple de l’EMD de Valldoreix va rebutjar una moció de la CUP-PC per fer suport a aquesta iniciativa amb els vots contraris de Junts i de Ciutadans.

Segons Gascon, entre les 22 entitats signats hi ha Veïns per Rubí, l’AUP, la CUP-PC i ERC Rubí. Tot i que en el moment de la roda de premsa encara no constaven com a signants, també compten amb el suport d’En Comú Podem Rubí i de Sant Cugat en Comú. Al Parlament el grup de Catalunya en Comú Podem també va fer una pregunta al respecte. Tot i el rebuig a la moció a Valldoreix, encara no han tingut un posicionament clar de Junts i Ciutadans a Rubí, explica la representant de Rubí d’Arrel.

L’origen de la reivindicació

A finals de juny del 1994 es va inaugurar el Camp de Golf de Can Sant Joan, el primer camp públic de Catalunya. Aquella fita va ser molt celebrada pels governants del moment. L’alcalde Joan Aymerich va reivindicar la ciutat com a pionera en aquest esport: “Fa uns 80 anys ja es va construir a la nostra localitat el camp privat de Catalunya” –així ho recull la notícia publicada al diari Els 4 Cantons l’1 de juliol del 1994–. El golf, per a l’exalcalde convergent, ha jugat un paper clau en l’“entorn diferenciat i de qualitat de vida”.

La inauguració es va fer amb una bona quantitat de personalitats polítiques, entre elles Joan Antoni Solans, llavors director general d’Urbanisme a la Generalitat, que va explicar que el Camp de Can Sant Joan també formava part “d’una estratègia de desenvolupament econòmic per donar una imatge diferent de la que es donava en els anys 60 i així atreure empreses”. Però tot plegat es barrejava amb el concepte públic, el primer camp que havia de permetre desvinculat el golf de l’elitisme.

El camp va ser dissenyat pel golfista Severiano Ballesteros i, tot i que en el moment de la inauguració només tenia llesta la part d’entrenament, es preveia incorporar 9 forats durant el 1994. L’objectiu era formar i ensenyar jugadors a través d’una escola de golf alhora que permetre la promoció de l’esport i l’organització de competicions a tots els nivells de la mà de les Federacions Catalana i Espanyola.

Això era possible en base a un conveni signat al 1991 pel Consell Superior d’Esports de l’Estat, el Consell de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat i les dues federacions, després que aquestes acordaren amb l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) la cessió dels terrenys públics per un període de 75 anys a canvi d’un canon anual de 50.000 pessetes. El conveni entre les administracions i federacions recollia les aportacions de cadascuna fins arribar als 600 milions de pessetes que es calculava que costaria la construcció del camp.

La contractació de les obres depenia de les dues federacions tot i que en l’adjudicació hi havia supervisió de les institucions implicades, incloent si així ho demanaven els ajuntaments de Sant Cugat i Rubí –el territori comprèn part del terme municipal de les dues localitats–. La voluntat d’un camp públic no només pel que fa a la propietat sinó també per l’accés es podia veure alterada si la Federació Catalana de Golf tenia pèrdues a partir del cinquè any d’explotació. Llavors podia contractar una empresa per fer l’explotació.

Notícies relacionades