Les escoles santcugatenques, pioneres en els àpats ecològics de proximitat

Fotos: Jordi Pascual

FOCUS és l'oportunitat de mirar temes de ciutat a fons. Pots trobar tots els articles del tercer FOCUS, Menjar saludable i de proximitataquí. elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions. Subscriu-t'hi

El Gerbert d’Orlhac, el Pi d’en Xandri, el Collserola, el Ciutat d’Alba, el Joan Maragall, l’Olivera, el Catalunya i l’institut Joaquima Pla i Farreras són els centres educatius santcugatencs que introdueixen productes ecològics de proximitat als àpats dels seus menjadors escolars en el marc del programa Del camp a taula. Properament se sumarà l’escola Turó de Can Mates. És una iniciativa impulsada al 2018 per les escoles amb gestió del menjador escolar en mans de Paidos i per l’escola Catalunya, llavors amb gestió directa de l’AFA i ara també com a part de Paidos, i que actualment s’aplica sobre 3.700 menús diaris.

Tot i això, ja abans moltes escoles es preocupaven de tenir productes ecològics de proximitat. El canvi del curs 2018-19 va suposar posar en contacte els centres educatius amb els productors de Collserola per establir un acord global amb totes les escoles i així facilitar-ne la gestió. Amb dos transports setmanals, la fruita i verdura ecològiques de quilòmetre zero esdevenen una part dels menús, que s’han hagut d’adaptar a les temporades de cada hortalissa.

L’Ajuntament recull aquesta proposta al Programa de Foment de l’Agricultura Urbana i Periurbana tot i que la institució no va entrar a formar-hi part fins que la mateixa comunitat educativa hi va contactar davant la dificultat de conèixer i contactar totes les iniciatives agroecològiques de Collserola que podien estar interessades en un projecte d’aquesta magnitud. Els impulsors van proposar estendre la iniciativa a totes les escoles públiques de la ciutat però hores d’ara només s’aplica a les que tenen l’espai migdia gestionat per Paidos.

“Al principi venien a l’expectativa perquè no volien caure en el model de venda dels grans supermercats”, explica José González, de Paidos, en referència a les reunions amb els productors que van servir perquè finalment l’Ortiga, la Rural de Collserola, Can Domènech i la Vinya de Can Font se sumessin al projecte, “però nosaltres no volíem condicionar el preu i, a més, sabíem que ens havíem d’ajustar a la temporalitat i a les inclemències climàtiques”. La iniciativa sorgia també de dues voluntats: el foment del producte local i donar estabilitat al món rural.

L’estabilitat es va fer especialment evident durant la pandèmia. Que una part de la producció de les iniciatives agroecològiques estigui destinada als menjadors escolars suposa tenir una venda assegurada, un ingrés previst i una bona planificació. El tancament de les escoles i de la restauració durant el confinament va ser un cop, motiu pel qual només decretar-se l’estat d’alarma els productors locals van fer una crida a través d’Arran de Terra, un col·lectiu que promociona l’agroecologia i la sobirania alimentària, perquè la ciutadania comprés aquests productes.

La resposta va ser un èxit i Víctor de Castro, membre de la Rural, explica que la pandèmia ha esdevingut un punt d’inflexió: “Es van disparar les vendes i ens vam trobar que teníem molt d’ingrés però també una impossibilitat de fer front a tota la feina”. “És una iniciativa molt interessant que vincula la petita pagesia de proximitat i l’economia local amb un consum tan simbòlic i important com és el de les escoles públiques i dels futurs ciutadans que s’hi desenvolupen”, defensa Ignasi Solà, membre de l’Ortiga.

L’origen de la proposta

Carme Roca, membre de l’AFA de l’escola Catalunya i de la Coordinadora d’AFAs quan es va preparar la iniciativa, explica que al 2018 es van fixar en l’experiència de compres col·lectives dels centres educatius al Maresme com a punt de partida: “Ja abans al Catalunya teníem productes d’un hort de Rubí on treballen persones a l’atur però el projecte Del camp a taula va ser un pas perquè permetia la unió dels centres i fer comandes més grans”.

Per evitar condicionar excessivament la producció dels agricultors, van optar per descartar els productes que més es consumien perquè no es podien produir amb la quantitat suficient perquè fossin rendibles. Dels restants es va fer una previsió de les necessitats i de la capacitat de producció amb el compromís que si no s’arribava a cobrir tota la demanda, les escoles buscarien el producte restant al mercat convencional. Aquelles converses van servir per preveure la temporalitat dels productes i, en conseqüència, l'adaptació els menús per garantir una dieta equilibrada ajustant-se a les temporades de cada verdura.

Després del primer any de prova, totes les parts estaven satisfetes perquè, en base a la previsió anual, les revisions periòdiques i l’avís amb 15 dies d’antelació de possibles canvis per falta de collita o per l’excés d’un altre producte, la relació entre les iniciatives agroecològiques i els centres educatius ha complit tot el que s’havia pactat a principis del projecte. L’única dificultat era la distribució, finalment contractada pels propis agricultors. El cost de tot plegat, tenint en compte que no hi ha intermediaris, acaba sent molt similar al del mercat tradicional. “Ara bé, si intentem introduir altres productes ecològics com carn o peix fresc, el preu s’encareix considerablement”, apunta Roca.

L’altre gran repte era l’adaptació de les famílies. “Ajustant-nos a la temporalitat dels productes, havíem de fer combinacions que eren estranyes i impactats per a les famílies com ara llegums i cereals, sense un segon plat tradicional”, explica Roca, “això va suposar molta pedagogia però ara les famílies estan molt contentes”. La mateixa mirada aporta González, des de Paidos: “De tant en tant hem de fer canvis a la guarnició però les famílies ho tenen molt clar”.

Un projecte referent

A l’octubre del 2018, quan tot just començava a a funcionar el projecte, una delegació basca de l’associació Justicia Alimentaria va visitar les escoles santcugatenques per conèixer el model. Un any més tard, en el marc d’unes jornades internacionals per l’alimentació sana i sostenible organitzades per la mateixa entitat, el cas de Sant Cugat va ser protagonista d’una de les ponències.

Però sobre la taula hi ha diversos reptes. El primer és la continuïtat del model perquè hores d’ara la decisió sobre el menjador escolar és de les AFAs, que poden gestionar-lo directament o, amb el permís del Consell Escolar, decidir l’externalització en una empresa. Com que no es finança amb diners públics sinó amb les aportacions de les famílies, no cal un concurs públic. Ara bé, sobre la taula han hagut intents de canviar el model, com ara l’acord marc (2016), el decret de menjadors (2018) o la finalment no aprovada llei Aragonès (2019), que posava les bases de com es podria licitar aquest servei –sense obligar a fer-ho.

“L’Ajuntament té el compromís de mantenir el model però hores d’ara és un compromís verbal i amb suport sobretot de la regidora de Sostenibilitat, Alba Gordó, però sense saber què pot passar si finalment es canvia el model”, apunta González, que demana al govern una mirada més transversal ja que aquest afer, considera, hauria de tenir un pes específic a la regidoria d’Educació i a la de Sostenibilitat.

El segon dels reptes és la seva replicabilitat, que esdevé impossible per la manca d’espais agraris a l’àrea metropolitana. “Gràcies a l’estabilitat que hem aportat al món rural ara hi ha pagesos que es plantegen agafar més camp però, si totes les escoles de l’entorn de Collserola apostessin per un model com aquest, no es podria donar resposta a tota la demanda”, explica González.

Una proposta lectiva

En la reivindicació del lleure com a part del projecte educatiu de cada centre, Del camp a taula es reivindica com un projecte de conscienciació i que ha de buscar enllaços entre les famílies i el món rural. Per això Paidos es proposa fer sortides per conèixer els camps que alimenten els infants de les escoles adherides i treballar perquè l’agroecologia cada vegada tingui més temps a nivell lectiu a partir del lleure, més tenint en compte que l’Ajuntament té un conveni amb el Parc Natural, emmarcat també al Programa de Foment de l’Agricultura Urbana i Periurbana, per fomentar la transició agroecològica a Collserola. Per ara, de la mà de l’Ortiga, s’ha introduït un taller als casals d’estiu.

Notícies relacionades