L’ecologia i el creixement econòmic es debaten en l’ampliació de l’aeroport, també a Sant Cugat

Fotos: Francis Lenn, M McBey i visualpanic

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Les entitats empresarials no entenen que no s’hagi buscat un acord més ferm per a l’ampliació de l’aeroport del Prat i que, per ara, es deixi enrere una inversió de 1.700 milions d’euros; una aportació econòmica que, diuen, podria donar un nou impuls a l’economia de Sant Cugat, del Vallès Occidental i de Catalunya. Però la mirada de creixement econòmic no és compartida pels moviments ecologistes ni tampoc per l’economia social i solidària, que consideren que l’ampliació de l’aeroport és una amenaça no només a l’espai natural de la Ricarda sinó també global per l’increment de les emissions en un context d’emergència climàtica.

L’anunci de l’ampliació de l’aeroport es va fer a principis d’agost arran d’una reunió entre la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, i el vicepresident del govern català, el santcugatenc Jordi Puigneró. Es tractava de fer un hub intercontinental i connectar l’aeroport per alta velocitat amb Reus i Girona, una actuació que afectaria directament al delta del Llobregat i l’estany de la Ricarda, protegits per la Xarxa Natura 2000.

Des de llavors la successió de declaracions polítiques ha anat marcant un debat que, finalment, ha transcendit el món institucional per arribar el carrer. La necessitat de tenir el vist i plau de la Unió Europea en un projecte que difícilment passaria les limitacions ambientals de les directives i la preocupació del moviment ecologista català han anat desgastant l’acord, amb el govern espanyol retirant la inversió prevista arran de les discrepàncies dins del govern català.

L’anunci de la setmana passada no ha aturat la mobilització ecologista prevista per a aquest diumenge a les 12h. al carrer Tarragona de Barcelona, una gran manifestació en contra de l’ampliació promoguda per la Xarxa per la Justícia Climàtica i Zero Port, a la qual s’han sumat desenes de col·lectius. També té suport santcugatenc amb un acte polític el mateix diumenge a les 10:30h. a la plaça Lluís Millet organitzat per l’Assemblea pel Clima i que servirà per agafar el tren per anar a la marxa barcelonina.

Rebuig ecologista

“El govern ho ha deixat sobre la taula però no ho ha aturat definitivament sense entendre que estem en una situació d’emergència climàtica”, apunta Pol Puig, membre de l’Assemblea pel Clima, “el principal problema és que el Document de Regulació Aeroportuària preveu ampliacions a Granada i a Barajas en un moment en què encara no sabem si s’aconseguirà la descarbonització de l’aviació que la UE pretén fer abans del 2050”.

Des de l’Assemblea pel Clima denuncien que l’ampliació vulnera la llei de canvi climàtic i transició energètica així com diverses directives europees pel que fa a les aus, l’hàbitat, la qualitat de l’aire, els aqüífers i l’impacte ambiental. “Cal tenir en compte que l’ampliació del 2006 ja va suposar una reducció de 5.000 a 1.554 aus al delta del Llobregat”, diu Puig, “a més, l’ampliació de la pista per poder acollir avions més grans destruirà totalment la Ricarda”. Són algunes de les coses que apuntaran en una petició que enviaran al Parlament Europeu de la mà d’altres entitats ecologistes. També presentaran una moció en contra de l’ampliació al proper Ple a través del grup polític de la CUP-PC.

El col·lectiu ecologista considera que el problema es remunta a les dècades dels 50-60, quan es va optar per fer l’aeroport a l’indret actual, obviant els estudis biobotànics. Alhora, posen en dubte que l’ampliació suposi una millora econòmica ja que, consideren, només potenciarà un turisme que genera llocs de treball precaris i converteix Barcelona en una marca. “A Barcelona ja s’incompleixen els paràmetres de qualitat de l’aire recomanats per l’Organització Mundial de la Salut mentre no hi ha hagut una voluntat clara d’inversió en el transport públic”, denuncia l’activista, “aquí no tenim consolidada l’anomenada por a volar, el moviment de reducció de viatges en avió pel seu impacte ambiental”.

Elsa Compte, membre de Fridays for Future, explica que comparteixen els motius dels col·lectius convocats, sumant-se també a la trobada santcugatenca. “Sembla que el govern ho atura per apaivagar les aigües però el seu objectiu no és destinar-ho a una altra cosa més sostenible”, denuncia, “cal un acord global per deixar d’apostar per aquest tipus de transport i tenir uns desplaçaments de llarga distància amb hidrogen, energia elèctrica...” Per a Fridays és incompatible fixar-se objectius de reducció d’emissions i apostar per l’ampliació de l’aeroport.

L’economia social i solidària aprofundeix en els arguments ecologistes

Narcís Sánchez, membre de la Xarxa d’Economia Solidària (XES), defensa un model econòmic que se centri en les persones i no en enriquir les grans fortunes i corporacions, com considera que passaria amb l’ampliació: “El nostre posicionament és d'oposició absoluta, tant pels efectes mediambientals com per que representa un pas més d'aquesta economia capitalista, a la que ens oposem i volem ser alternativa”.

Des de la XES defensen el Pacte per una economia per la Vida, amb centenars d’adhesions d’entitats i persones vinculades a l’economia social, on es defensa un nou model productiu basat en la democratització, la relocalització, la mutualització, la redistribució de la riquesa i la transició ecosocial de les activitats econòmiques. S’alineen així amb el manifest de Zero Port en què s’apunta que el creixement infinit és impossible en un planeta finit.

En la mateixa línia s’expressen Simona Cerri i Bernat Colomé, membres de la cooperativa d’arquitectura Arqbag i participant a espais cooperatius com l’Ateneu Cooperatiu, la XES o la Politja (Pol Cooperatiu de Sant Cugat): “Des de la perspectiva de l’economia social i solidària, volem posar l’accent en el model econòmic que es fomenta amb aquest tipus d’actuació. Un model econòmic insostenible i depenent que es basa principalment en la oferta de serveis de consum econòmic on la relació amb la societat i el territori no es té en compte”.

Quina és l’alternativa que proposa l’economia social i solidària, doncs? Cerri i Colomé expliquen que cal fomentar una economia productiva i reproductiva autosuficient, potenciant el mercat social, el consum conscient i de proximitat. L’ocupació de qualitat ha de venir de la mà de sectors essencials com el sociosanitari, l’habitatge social, la mobilitat i la logística sostenible: “El tema de la mobilitat és clau i en aquest sentit defensem la necessitat d’invertir recursos per exemples en les infraestructures ferroviàries existents per millorar-les, potenciar la seva utilització i prioritzar-les davant el consum del transport aeri”. També aposten per acabar amb el monocultiu turístic i, alhora, aconseguir una qualitat de l’oferta que sigui respectuosa amb el territori i la societat.

L’economia tradicional defensa l’ampliació

Sant Cugat Empresarial, que ha fet un comunicat públic al respecte, considera que no fer l’ampliació del Prat suposarà un impacte a llarg termini que hores d’ara encara no han calculat. Alhora, fer-la suposaria generar ocupació i referencialitat de Barcelona –entesa com a metròpoli– a nivell internacional. Jaume Vives, president de l’associació empresarial santcugatenca, defensa que davant de les crítiques ecologistes cal negociar per arribar a un acord: “No pot ser que se n’adonin ara que l’ampliació tal com havien previst potser no té les garanties suficients a Europa”.

Tot i això, Vives es mostra favorable a l’ampliació tot argumentant que si no es fa a Barcelona es farà a qualsevol altre indret. També defensa que l’aviació avança cap a una reducció del consum i de les emissions. Considera el Corredor Mediterrani com una mesura complementària però no substitutòria, una mirada similar a la plantejada per la patronal vallesana CECOT, que defensa que l’alta velocitat passi per l’aeroport com a parada i no com a cul de sac, potenciant així els enllaços al Mediterrani i amb Saragossa, que alhora uneix amb Madrid i el Euskadi.

“El Vallès industrialista necessita un aeroport ben connectat amb llarga distància i facilitats per arribar-hi”, defensa Toni Abat, president de la CECOT, “per això presentarem a la Generalitat una proposta de disseny que permeti fer l’aeroport sense tocar la Ricarda”. El president diu que els primers interessats en el medi ambient són els empresaris: “No treballem en el decreixement ni en el negacionisme. L’ecologisme en aquest país és immobilista mentre a la resta del món crea nous espais i es mou”.

Davant de les previsions d’increment del nivell del mar que preveuen que l’aeroport quedi sota l’aigua en menys de 100 anys, Abat recorda que a Holanda s’han fet construccions sota el nivell del mar que han permès crear nous espais i també generar biodiversitat. “Ens cal molt diàleg i treball conjunt, tenint en compte que l’eficiència energètica dels avions evoluciona ràpid”, defensa, “la intel·ligència és l’únic recurs per tirar endavant aquest projecte transcendental i per treballar-ho bé cal parlar de les rutes per tenir-les operatives immediatament”.

La Cambra de Comerç crida a l’acord

Ramon Talamàs, president de Cambra Terrassa, considera que el projecte de l’ampliació de l’aeroport ha de contemplar totes les vessants, també la medioambiental, i que per això cal un consens. De fet, no descarta que es rebutgi l’ampliació si es fa des del consens i plantejant alternatives reals com ara un estudi acurat sobre si una bona infraestructura ferroviària permetria evitar fer l’ampliació: “Em toca els nassos que aquests aspectes no estiguin molt detallats a un projecte extens”.

Conscient que qualsevol decisió tindrà persones a favor i en contra, Talamàs marca distància pel que fa la defensa o rebuig a l’ampliació per fer un toc d’atenció als polítics: “Dir que es farà i canviar de parer en pocs dies per uns tuits i malentesos és una frivolitat”. Davant d’això, demana tenir més detalls com ara el retorn de la inversió i la necessitat o no amb una mirada a futur: “En un principi, els contactes comercials són millors amb enllaços directes i això beneficia l’economia”.

Notícies relacionades