Publicitat

L’Ajuntament treballa en la recuperació del ramat d’ovelles per netejar els boscos

Foto: Clàudia Bell

Entre novembre i desembre de 2016, sota el govern de CiU i l’alcaldia de Mercè Conesa, es va posar en marxa una prova pilot per a netejar els boscos d’una manera sostenible: fent ús de ramats d’ovelles. La prova pilot va ser satisfactòria, tot i així, es va quedar en prova. Ara que l’emergència climàtica és un puntal important de les polítiques públiques arreu i que, a nivell local, s’estan duent a terme les taules de participació per l’emergència climàtica, s’està plantejant la posada en marxa d’aquest projecte com a política pública real. 

La prova pilot

Clara Besora i Cristina de Llanos van ser les pastores encarregades de pasturar el ramat de 100 ovelles i 15 cabres que desbrossaven les franges d’una part del bosc de Collserola. “Fèiem jornada completa tots els dies de la setmana”, diu Besora sobre el mes de prova, “a nivell territorial ens movíem per Mas Gener, Pi Xandri, Can Borrell Sant Medir i Can Bell”. Per poder pasturar el ramat per aquestes zones, Cristina de Llanos explica que, tot i que hi ha ramats que es poden controlar amb una pastora, en aquest cas eren necessàries dues perquè és una zona per on passeja molta gent amb bicicleta i altres gossos que s’acostaven al ramat i, per tant, “calia estar alerta”.

El servei de les pastores va ser remunerat i és que la seva feina és un servei: “Estàs treballant pasturant les franges, no pots pasturar on vols i a nivell productiu baixa el ramat, has de controlar passejants i altres gossos, fet que és una mica estressant… és un servei que s’ha de cobrar”. 

Hi haurà ramat a Sant Cugat?

Alba Gordó, comissionada d'Emergència Climàtica, i el seu equip van trobar el projecte del ramat d’ovelles a un calaix tot i que la prova pilot del mandat anterior havia anat molt bé. Aleshores van decidir estudiar-lo: “Pot ser que un dia hi hagi un incendi a Collserola i per això cal recuperar els camps de conreu i posar en marxa el ramat”, exposa Gordó.

Contractar una empresa externa per fer treballs de neteja als boscos suposa una despesa aproximada d'entre 1.400 i 1.500 euros per hectàrea que molts propietaris no es poden permetre. Per aquest motiu, la neteja de franges amb ramat representa una alternativa sostenible que l'Ajuntament voldria recuperar i així generar un impacte positiu a l'entorn natural en el que passeja la ciutadania santcugatenca. 

A nivell tècnic el projecte encara no està enllestit i s’està treballant per buscar un cobert estable pel ramat, a poder ser en un espai públic. També vol donar impuls al producte local i, per tant, Gordó explica que “seria bo si es pogués comercialitzar amb formatge i carn del ramat”. Tot i així, la base del projecte gira entorn a la gestió forestal, l’Ajuntament contractaria el servei del ramat com a neteja de sotabosc (silvopastura) i s’inclouria als pressupostos quan es posés en marxa. 

Des del consistori es vol incentivar la pràctica de la ramaderia i s’estudia l’opció de donar una empenta a aquelles persones que vulguin tenir el seu ramat a Sant Cugat: “Si algú té ramat i vol venir a Sant Cugat tindrà el suport de l’Ajuntament”. La regidora, doncs, coincideix amb la pastora Cristina de Llanos que valora positivament la feina dels ramats en el poble i el sector: “El sector està malament, no hi ha ramats i no es fa gestió forestal, en aquest sentit els ramats ajuden molt a la biodiversitat i amb aquesta política acostes el món rural a la ciutat”.  De Llanos, a més, veu aquesta política com una oportunitat per incentivar la pràctica de la ramaderia, el fet de poder observar un ramat al poble podria fer que la gent s’hi volgués dedicar més. 

Notícies relacionades