L’Ajuntament es dota d’un Pla d’Acció d’Emergència Climàtica

Fotos: Lali Puig

El govern municipal ja ha presentat el Pla d’Acció d’Emergència Climàtica, el document de treball que acompanya la declaració d’emergència climàtica feta al desembre del 2019 i que haurà de passar encara la tramitació corresponent. La comissionada per l’emergència climàtica, Alba Gordó, ha dit en roda de premsa que el seu propòsit és que el Ple faci l’aprovació inicial del pla al març, obrint així un període d’exposició pública en què es podran presentar al·legacions abans de fer l’aprovació definitiva.

Aquest document emana de la taula per l’emergència climàtica que es va crear arran de la declaració i on, segons Gordó, han participat prop de 100 persones amb representants del teixit comercial, de la restauració, de les entitats ecologistes, de productors de Collserola, de diverses àrees de l’Ajuntament i també persones a títol individual. Aquestes persones també podran fer seguiment de l’execució del pla, que preveu quatre reunions anuals (gener, abril, juliol i octubre) per donar a conèixer el grau d’execució de la proposta.

El Pla d’Acció d’Emergència Climàtica s’elabora amb un horitzó 2024 per avançar cap a la reducció de les emissions en un 55% entre el 2005 i el 2030. Per això preveu 63 accions que, recull el document, haurien de permetre estalviar l’emissió de 122.195 tones de diòxid de carboni. S’estructuren sobre els mateixos sis eixos de la declaració: (1) transició energètica i cicle de l’aigua, (2) canvi en el model de mobilitat, (3) transició alimentària, (4) residu zero, (5) infraestructura verda i biodiversitat i (6) transició cultural.

“És important ser conscient que minimitzar l’increment de la temperatura és el repte més gran que afronta la humanitat”, ha defensat Gordó en la presentació del document que haurà de passar pel proper Ple municipal, “és una proposta molt ambiciosa”. El pla parteix d’una diagnosi prèvia del consum i les emissions a la ciutat amb dades com que anualment es consumeixen 1,3 milions de megawatts/hora i, en canvi, en produeix 18.125 amb autoproducció renovable. Pel que fa a les emissions, el sector terciari és el reposable d’un 37,8% de les emissions, seguit del transport (31,1%) i del consum domèstic (26,6%).

Les entitats ecologistes demanen més ambició i celeritat

Gordó ha posat en valor la taula en què han participat tot tipus d’entitats i ha lamentat que la pandèmia hagi impedit celebrar la presentació del pla de forma conjunta. Tot i això, defensa el format de les reunions, la majoria d’elles telemàtiques arran de la COVID-19, que han servit per donar cos al document. Les entitats ecologistes aporten mirades diferents però, en general, demanen més ambició i accions immediates.

Joan Miquel González, membre de Fridays for Future, es mostra crític amb el retard en la tramitació del Pla ja que, recorda, al juliol del 2019 es va debatre una moció de Junts sobre l’emergència climàtica, que el govern va desestimar declarar de manera immediata per elaborar el pla. La declaració es va fer al desembre amb un manifest però sense un pla complet perquè calia fer nous estudis. Tot i que Fridays veu amb bons ulls la proposta actual perquè assumeix “algunes accions bàsiques” per fer front al canvi climàtic, es mostra reticent perquè considera que aprovar un pla així és contradictori amb accions com la tala de l’arbrat al carrer Abat Marcet o la ubicació de l’escola la Mirada al bosc de Volpelleres.

Alhora González explica que l’emergència climàtica també implica prendre accions immediates i que, tot i que se n’han fet algunes com la implementació de l’anella verda o les subvencions per a l’adquisició de bicicletes, també hi ha retards, com en la posada en marxa de la Zona de Baixes Emissions (ZBE). També lamenten que hi ha accions que cal concretar més, com per exemple la que fa referència a fer carrils bus exclusius sense dir a quins carrers.

Silvano Bendidelli, president del Club Muntanyenc, fa una mirada similar pel que fa a accions com la ZBE i tem que el document pugui esdevenir paper mullat: “Només tenint en compte els canvis que cal fer en matèria de mobilitat, cal destinar-hi molts recursos”. Ho diu posant d’exemple la necessitat de fer un pont o algun altre tipus d’enllaç en bici entre banda i banda de l’AP7 al nord de Volpelleres. Per això, com a entitat demanen que es calendaritzin molt bé les accions i que no s’opti per obres faraòniques difícils de finançar. Tot i els dubtes, diu que el document sí recull bona part de les aportacions de les entitats

Ernest Vidal, membre de l’Assemblea de la Bici, explica que la seva entitat, per disponibilitat, ha pogut participar més a la taula de mobilitat que a la d’emergència climàtica. Creu que el procés participatiu és millorable tot i les limitacions de la pandèmia. Si bé, la seva crítica se centra en el concepte d’emergència: “Cal una actuació immediata i això no és el que recull l’Ajuntament al document, que és un protocol d’actuació amb propostes que potser no es faran i que necessiten un tràmit burocràtic difícil”.

Tot reconeixement les passes fetes com l’anella verda o la subvenció per a l’adquisició de bicicletes, demana un pla molt més ambiciós, que resumeix amb una aposta política que és en boca del moviment ecologista mundial: el decreixement. “L’Ajuntament intenta evitar la paraula decreixement perquè no és atractiva i així és difícil fer front a l’emergència climàtica”, clou Vidal.

La mateixa mirada aporta Joan Casanova, membre de l’Assemblea pel Clima, que tot i no haver participat a la majoria de taules, sí va presentar un document d’esmenes al darrer esborrany: “Ens en van acceptar algunes però no estem gens contents amb el pla perquè és insuficient. Pensem que les emissions no estan ben comptabilitzades i, a més, no es parla de decreixement, ni de controlar l’expansió urbanística ni de fer canvis substancials en la gestió de l’aigua”.

“Ens sobta el to triomfalista i autocomplaent amb què anuncien el pla perquè és totalment insufucient”, denuncien des de l’Assemblea pel Clima, “a més, plantegen punts com fer un pla d’infraestructura verda mentre es carreguen una part del bosc de Volpelleres”. No descarten presentar les esmenes en forma d’al·legacions en el procés d’exposició pública del document però són conscients que les esmenes de caire polític s’havien de plantejar abans de l’aprovació inicial.

L’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC), per la seva banda, no ha participat a la majoria de reunions. Joan Carles Sallas, membre de l’entitat, diu que es van connectar a la darrera amb la voluntat de mantenir la lluita per protegir el bosc de Volpelleres, una reivindicació que fan al costat de SOS Bosc Volpelleres. Explica que van aconseguir el compromís de desqualificar la resta de pastilles d’equipaments que queden a l’àmbit, tal com ja va anunciar el tinent d’alcaldia de Cohesió Territorial i Habitatge, Francesc Duch, en la roda de premsa posterior a l’aprovació definitiva de la modificació urbanística per fer l’escola la mirada per part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona.

Les accions

Basant-se sobre alguns dels eixos dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, els sis eixos de treball del pla recullen una bateria de propostes –que pots veure completes al pla, que pots consultar al peu d’aquest article–. En l’eix 1, de transició energètica i cicle de l’aigua, es recullen propostes com donar suport a una comercialitzadora d’energia pública, en la línia de la recentment creada Associació de Municipis per l’Energia Pública, de la qual l’Ajuntament de Sant Cugat n’és cofundador.

En l’eix 2, per fomentar el canvi en la mobilitat, s’hi recullen propostes per fomentar l’ús del transport públic i de la bicicleta. En el 3, sobre la transició alimentària, es preveuen mesures per evitar el malbaratament i consumir de quilòmetre 0 –sense cap esment a les dietes basades en aliment d’origen vegetal, com es recollia a la declaració del desembre del 2019–. A l’eix 4, per aconseguir el residu zero, es preveu impulsar l’economia verda i fer una nova ordenança municipal de gestió i prevenció de residus. En l’eix 5, sobre infraestructura verda i biodiversitat, es preveu fer un pla d’infraestructura verda i un de protecció i millora de la fauna urbana, entre d’altres. Finalment, en l’eix 6, sobre la transició cultural, es preveu un pla estratègic de socialització i fer activitats d’educació ambiental.

Pots veure el conjunt de propostes en la presentació del pla que l’Ajuntament ha facilitat als mitjans de comunicació:

Notícies relacionades