La Zona de Baixes Emissions entrarà en vigor al maig, amb una moratòria de sancions fins al novembre

Foto: Jordi Pascual

Al Ple municipal del proper dilluns es tramitarà l’aprovació definitiva de l’ordenança reguladora de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), que entrarà en vigor a partir del primer de maig tot i que amb una moratòria de les sancions de mig any per a cotxes i motos, d’un any per a camions i de cinc anys per als camions del polígon de Can Magí, incorporat dins de l’àrea de restricció de la mobilitat.

A partir del primer de maig, doncs, els vehicles sense el distintiu de la DGT 0, ECO, B o C no podran circular dins de l’àrea delimitada per l’avinguda de Roquetes, la ronda Nord, la carretera de Vallvidrera, el passeig Valldoreix, el carrer de Llaceres i l’avinguda de les Corts Catalanes entre les set del matí i les vuit del vespre dels dies laborables. Tampoc hi podran circular els vehicles sense distintiu dels residents que tenen el seu domicili dins de la ZBE. Tot i això, hi ha algunes excepcions com les de vehicles de persones amb mobilitat reduïda, serveis d’emergència o la possibilitat d’obtenir autoritzacions esporàdiques fins a un màxim de 10 permisos a l’any. Tot amb un registre únic.

La ZBE comprèn quatre quilòmetres quadrats del nucli del municipi i segueix els mateixos criteris de restricció que la ZBE Rondes de Barcelona ja que l’objectiu és que la normativa sigui similar a tots els municipis que la implementen. Sant Cugat serà el primer municipi en aplicar-la després de Barcelona. El control es fa mitjançant la lectura de les matrícules amb cinc càmeres instal·lades en diferents indrets del nucli així com amb una altra a un cotxe de la Policia Local. Les infraccions són de 100, 200 i 500 euros en funció de la gravetat –quin tipus de vehicle se salta l’ordenança– i es poden incrementar fins un 30% en cas de reincidència.

Sobre un parc de prop de 54.000 vehicles, el regidor de Mobilitat, José Gallardo, calcula que tingui efecte sobre un 7%: “Els cotxes afectats contaminen 10 vegades més que els restants i, a més, es podran fer modificacions per endurir la mesura”. De fet, l’ordenança preveu que en períodes de contaminació per partícules es pugui aprovar un decret que endureixi encara més les restriccions. El govern farà valoracions un cop implementada la restricció per les noves rutes de mobilitat com, per exemple, les del veïnat de la Costa del Golf, la rambla de Can Bell, Sol i Aire i la part de la Floresta més propera a l’Arrabassada que no tingui distintiu de la DGT, que haurà de travessar la Floresta i buscar la carretera de Vallvidrera i la ronda Nord per anar direcció Cerdanyola ja que la ronda Sud no està acabada.

Tant Gallardo com l’alcaldessa, Mireia Ingla, han situat l’aplicació de la ZBE com una mesura en clau ecologista i emmarcada en la declaració de l’emergència climàtica i en el Pla d’Acció d’Emergència Climàtica, dues iniciatives que han reconegut a la comissionada per l’emergència climàtica, Alba Gordó. L’alcaldessa ha explicat que la ZBE s’ha tractat en el marc de la taula de mobilitat i ha dit que Sant Cugat pretén ser referent en polítiques per aconseguir una mobilitat sostenible amb mesures com l’anella verda, l’extensió de la xarxa de carrils bici, la vianantització de carrers i acabar esdevenint una ciutat 30: “És una decisió necessària i coherent amb la línia de treball del govern i especialment amb la transició cultural que apuntem al Pla d’Acció d’Emergència Climàtica”.

La Plataforma Repensem la ZBE manté el seu desacord

Vera López, adherida a la Plataforma Repensem la ZBE, que va mostrar el seu desacord amb la proposta d’ordenança just després de la seva aprovació inicial al maig del 2020, explica que continuen tenint una mirada crítica. Des del seu punt de vista es prohibeix la circulació de vehicles funcionals que encara podrien tenir un ús: “Desballestar-los és ecològicament més perjudicial que donar-los un ús esporàdic”. De fet, una de les crítiques de la plataforma, com també de l’Assemblea pel Clima, és que la mesura pot esdevindre contraproduent des d’una perspectiva ecologista si aquesta acaba servint per renovar el parc de vehicles privats, més tenint en compte el consum d’energia i la contaminació que suposa la producció de nous cotxes. Tots dos col·lectius qualifiquen la ZBE de classista ja que les persones amb rendes més altes es podran canviar el vehicle mentre que les més pobres no ho podran fer, de vegades amb poques alternatives de mobilitat.

La Plataforma, a més, posa èmfasi en la diferència entre Barcelona i Sant Cugat pel que fa a les alternatives de transport: no hi ha metro, hi ha menys línies de Renfe i FGC, no hi ha Bicing i el transport públic a Valldoreix, la Floresta, les Planes i Mira-sol no és una alternativa real per a moltes persones, al seu parer. Amb aquesta mirada, van proposar un seguit d’al·legacions de les quals, diu Vera, encara no han tingut resposta però, veient el plantejament anunciat en la roda de premsa de presentació de la mesura aquest dijous al migdia, no han estat escoltades.

Vera explica que es van reunir al juliol amb Gallardo i Gordó però que posteriorment no han rebut cap resposta formal ni informal a les al·legacions. Des de la Plataforma demanen mesures com concretar la instal·lació d’aparcaments perifèrics perquè el veïnat i altres persones que no puguin accedir al nucli puguin deixar el seu vehicle. “Sembla que pensen abans en el règim sancionador que en la infraestructura”, clou.

Preguntat per les mesures per fomentar una mobilitat alternativa per evitar que la ZBE esdevingui un incentiu per comprar nous vehicles d’ús privat, Gallardo ha posat en valor l’increment de la xarxa ciclable i ha recordat que la ciutat està vertebrada amb els FGC. A més, ha dit que es treballa per fer un nou aparcament dissuasori a l’entorn de la Boehringer Ingelheim, una mesura que suposaria la creació d’un nou servei de bus llançadora que no es pot crear fins que es renovi el contracte d’autobús urbà.

Aquest és, de fet, el gran repte del govern. Amb el contracte caducat però vigent per mantenir el servei, l’Àrea Metropolitana és l’autoritat competent i, per tant, el nou contracte naixerà d’una licitació feta per l’AMB prèvia negociació amb l’Ajuntament. Sobre la taula hi ha temes com la redefinició de les línies, el canvi de freqüències o el manteniment del transport a demanda. Gallardo no ha concretat en quin punt es troba el procediment.

L’extensió a l’àmbit metropolità

La roda de premsa de presentació de la ZBE també ha servit per reivindicar la mesura en clau metropolitana, amb una extensió a totes les ciutats de l’entorn i, de fet, per normativa, a totes les que tenen més de 50.000 habitants. Antoni Poveda, vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB, que ha aportat una subvenció de 100.000 euros per fer la ZBE a Sant Cugat, ha defensat la mesura com una forma d’avançar cap a un model de ciutat més saludable i sostenible. Ha aprofitat l’avinentesa per anunciar que properament la nostra ciutat estrenarà quatre noves electrolineres.

Sobre l’aplicació de noves accions en clau metropolitana, ha dit que hi ha idees sobre la taula però cap decisió presa i també ha recordat que la limitació d’accés a la ZBE es pot endurir. Per evitar que la gent canviï de cotxe ha recordat que s’ha creat la targeta verda, que permet que les persones que desballesten un cotxe contaminant i no se’n compren cap altre puguin viatjar en transport públic gratuïtament durant tres anys. Hores d’ara, diu, es treballa en cinc municipis metropolitans més per tenir ZBE i també es comença a idear una ZBE d’abast metropolità.

Notícies relacionades