La transformació rural davant la inviabilitat de l’agricultura industrial, a la taula rodona de FOCUS

FOCUS és l'oportunitat de mirar temes de ciutat a fons. Pots trobar tots els articles del segon FOCUS, Menjar saludable i de proximitataquí. elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions. Subscriu-t'hi

L’actual model alimentari és insostenible per l’esgotament de la terra, la dependència exterior i el seu impacte ambiental. Amb aquesta mirada, les iniciatives d’agroecologia s’obren camí a Collserola i arreu del país, encara condicionades per moltes dificultats i limitacions. Amb el títol Collserola ens pot alimentar?, la taula rodona del tercer FOCUS ha abordat alguns d’aquestes reptes amb quatre mirades expertes: Ferran Berenguer, responsable nacional d’agricultura i ramaderia ecològica de la Unió de Pagesos; Judit Manuel, membre de la càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la Universitat de Vic; Maria Petit, educadora ambiental de la cooperativa l’Ortiga, i Guillem Tendero, membre d’Arran de Terra i Alimentem Collserola.

Sobre la taula han sorgit temes com ara les limitacions de la producció i consum locals, els reptes de l’agricultura de muntanya, el camí cap a la sobirania alimentària com a única alternativa, la relació del consum local amb les exportacions i importacions, la pressió col·lectiva, el paper de les administracions, la dificultat d’accés a la terra i l’efecte nociu de la indústria càrnia intensiva, entre d’altres.

Berenguer ha explicat que abans que suports econòmics i altres mesures d’ajut a la pagesia, les administracions haurien de fer complir les lleis i tenir en compte el context de canvi climàtic, oposant-se frontalment a l’ampliació de l’aeroport del Prat i apuntat a oportunitats com la certificació dels minoristes que venen productes de proximitat.

Manuel, per la seva banda, ha dit que el sistema alimentari es troba immers en el sistema capitalista, que condiciona les relacions humanes i el temps disponible per fer un consum responsable. Parlant d’un canvi general, la catedràtica ha defensat que cal apostar per la col·lectivitat i la cooperació com a motor de canvi, amb el suport a petits productors i amb una transformació cap a una dieta amb més proteïnes vegetals, més propera a la dieta mediterrània.

Petit ha explicat que tot i els reptes de l’entorn urbà, les iniciatives agroecològiques metropolitanes tenen facilitats pel que fa a arribar als clients, molts d’ells conscienciats que cal fer un canvi cap a la sobirania alimentària. En aquest sentit, l’educadora ambiental ha situat iniciatives com l’Ortiga com a part de la transformació i propostes com el proveïment de menjar ecològic de proximitat a les escoles de la ciutat com una forma de conscienciar la canalla.

Finalment Tendero ha plantejat reptes a afrontar: un sistema alimentari globalitzat, intensiu i industrial i la manca d’infraestructura i logística per a la distribució de proximitat. Tot i això, ha recordat que actualment la majoria de la humanitat s’alimenta amb agricultura de subsistència i que es produeixen 1,5 vegades més aliments que els necessaris per abastir la humanitat. Davant d’“una distopia en termes alimentaris” ha cridat a una transició agroecològica i a l’acció col·lectiva.

Pots recuperar la taula rodona completa a continuació:

Notícies relacionades