La Mirada al bosc de Volpelleres: pendent de la Comissió Territorial de Catalunya i d’un possible recurs judicial

Fotos i imatges: Departament de premsa de l'Ajuntament i projectes de l'Ajuntament i de la Diputació

El govern municipal ha anunciat aquest dijous al matí que la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona ja ha donat el vist i plau a l’aprovació definitiva de la modificació urbanística que ha de permetre la construcció de l’escola la Mirada al costat de l’actual accés al bosc de Volpelleres. Tot i la satisfacció del govern i de la comunitat educativa, el tràmit no ha culminat. Encara ha de tenir la certificació de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya i, a més, està sotmès a un possible recurs judicial, que ja va advertir l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura de Catalunya (ADENC) i que es podria suportar sobre informes com l’emès ara fa 10 dies per l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental (OTAAA).

L’alcaldessa, Mireia Ingla, defensa la construcció de l’escola com una de les prioritats del tripartit i diu que hores d’ara el govern confia en la culminació de la tramitació sense estudiar un emplaçament alternatiu. Reconeix que la modificació urbanística, com qualsevol altre procediment administratiu, pot estar recorreguda judicialment però no entra a valorar què farà l’Ajuntament en cas que un hipotètic contenciós amb petició de mesures cautelars aturi la construcció i alteri el calendari previst.

Paral·lelament, SOS Bosc Volpelleres, explica Lurdes Marimon, membre del col·lectiu, està disposat a esgotar la via administrativa i encara ha de decidir si impulsa el recurs proposat mesos enrere per l’ADENC. A diferència del primer cop en què l’ADENC va apuntar aquesta possibilitat, ara hi ha sobre la taula un informe de l’OTAAA que deixa clar l’impacte sobre un “sistema forestal d’alt interès”.

Des d’ara fa 10 dies no hi ha hagut cap canvi substancial. L’informe de l’OTAAA era sobre la taula en el moment de l’aprovació definitiva del tràmit per part de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona però, diu el tinent d’alcaldia de Cohesió Territorial i Habitatge, Francesc Duch, no era perceptiu perquè la modificació urbanística es dona en un àmbit de sòl urbà consolidat. Perquè, malgrat això, l’informe no esdevingués un escull, el govern va forçar l’ajornament de l’aprovació definitiva, va presentar un nou informe i va explicar el projecte als integrants de la comissió, segons ha explicat Ingla en la roda de premsa.

L’escola, a més, encara resta pendent de conèixer el projecte definitiu ja que, des que es va moure la ubicació perquè l’emplaçament original estava dins de la franja de protecció de Renfe, s’han hagut de fer modificacions al projecte. Segons Ingla, les modificacions han suposat 100.000 euros més de despesa, fins arribar al mig milió. L’alcaldessa diu que el projecte es presentarà durant els propers dies a la comunitat educativa.

“Estic molt contenta pels infants d’una escola que estarà a un entorn envejable”, ha reivindicat la regidora d’Educació, Pilar Gorina, que explica que han estat al costat de la comunitat educativa mantenint reunions amb la direcció del centre i amb l’AFA, “seguim treballant també mentre l’escola estigui en mòduls”. Ingla ha reivindicat que la proposta de la Mirada suposa crear “un projecte educatiu molt singular que ens obligava a mantenir-nos al mateix àmbit”.

El govern al·lega la desestimació de cinc ubicacions alternatives, totes qualificades d’equipaments

El govern municipal ha fet públic l’informe justificatiu de resposta a les consideracions de l’OTAAA. Com que l’oficina feia èmfasi en la no-recerca d’un emplaçament alternatiu, el document elaborat per l’Ajuntament dos dies més tard de l’informe desfavorable, concreta que s’havien estudiat cinc emplaçaments alternatius al barri, tenint en compte que la necessitat educativa hores d’ara es concentra a Volpelleres.

Segons aquest document, es va desestimar el parc del Patufet per no ser prou gran, la masia de Can Canyameres per preservar l’edifici, l’actual emplaçament dels mòduls per la presència d’aquests i la compartició de la parcel·la amb l’escola l’Olivera, la parcel·la del davant de l’aparcament de l’Olivera perquè és la reservada per fer una residència de gent gran i el camp de futbol per no poder-se edificar pel pas de la ronda Nord i de les vies de Renfe per sota. Totes aquestes pastilles estan qualificades com a equipaments.

Duch explica que no s’ha optat per altres espais amb qualificacions diferents –com el parc de la Guineu, qualificat com a zona verda, com el bosc fins a l’aprovació de la modificació urbanística– perquè s’han estudiat els emplaçaments més propers i viables: “Tots els espais de Volpelleres-oest estan afectats per la franja de protecció”.

La desprotecció del Leonardo da Vinci i d’altres equipaments

Entre els espais desprotegits per la franja de protecció de risc químic de la Renfe es troba l’institut Leonardo da Vinci, un apunt que ja es feia a l’informe de Protecció Civil que ha obligat a canviar l’emplaçament de la Mirada: “Per tal de garantir la capacitat d’autoprotecció dels nous equipaments, cal que l’Ajuntament de Sant Cugat certifiqui que el conjunt d’edificacions actualment en construcció [el Leonardo] fan de pantalla i mitiguen els efectes de sobrepressió i radiació tèrmica fins assegurar la capacitat d’autoprotecció dels nous desenvolupaments”.

L’informe de Protecció Civil, vinculat a la tramitació del Pla especial de concreció i delimitació de galibs que havia de permetre fer la Mirada just al costat de l’institut, proposava el soterrament de 650 metres de vies i, si aquesta obra no s’efectuava, estudiar 15 anys més tard si es donaven les condicions de seguretat necessàries per mantenir l’escola. L’aprovació inicial (al març del 2020) i definitiva (al desembre del 2020) de la modificació urbanística que ara ha tingut el vist i plau de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona suposen desestimar aquell procediment, tot apuntant que l’Ajuntament no podia afrontar la despesa de soterrar les vies.

Segons ha dit Duch a la roda de premsa, el soterrament ascendiria a 500 milions d’euros, 3,3 vegades el pressupost municipal del 2020. Hores d’ara no s’ha iniciat cap negociació amb Adif, el Ministeri de Foment, el Departament de Territori o qualsevol altra institució per intentar impulsar l’obra malgrat que el Leonardo da Vinci i altres equipaments segueixen al descobert. “És un risc que ja existia i segueix existint”, reconeix el tinent d’alcaldia, que recorda que un dels objectius a llarg termini és aconseguir un intercanviador entre la línia de Renfe i la de FGC a l’alçada de l’estació de Volpelleres.

La relació de l’equipament amb el bosc i la reivindicació de la permeabilitat entre la zona urbana i la natural

Quan a l’abril del 2002 es van aprovar el Programa d’Actuació Urbanística (PAU) i el Pla Parcial d’Ordenació (PPO) es va optar per modificar el traçat original del carrer Alfons d’Aragó, que inicialment s’havia previst amb una corba al nord de l’àmbit que delimitava el carrer directament amb la zona frondosa del bosc. Finalment es va optar per fer el carrer paral·lel a la via, tot i que es va rebre una al·legació perquè no es construís i la via dels FGC esdevingués el límit entre el nou barri i la zona natural conformada pel bosc i per les clarianes deixades pels antics camps de cultiu.

Les projeccions fetes en aquell moment mostraven que les tres pastilles d’equipaments reservades al bosc pretenien buscar una transició entre la zona urbana i el centre frondós del bosc, amb un tipus d’edificacions que no alteressin la zona arbrada. Això lligava amb la reivindicació històrica dels anys 90 de tenir una via verda que connectés Collserola i Sant Llorenç de Munt amb entrades als nuclis urbans, com seria el cas del bosc de Volpelleres.

L’aprovació definitiva de la modificació urbanística suposa un trencament sobre aquesta mirada ja que l’emplaçament previst sí afecta una quantitat considerable d’arbres (478, segons l’OTAAA). Tot i això, Duch diu que, amb la proposta que defensa el govern, es millora la permeabilitat entre la zona urbana i natural: “No es crea un tap d’equipaments al davant del bosc”.

La contraargumentació de l’equip de govern davant l’informe de l’OTAAA i les crítiques de col·lectius com SOS Bosc Volpelleres i l’ADENC és que l’arbrat afectat té entre 20 i 30 anys ja que la parcel·la està ubicada lluny de la riera, on es troba la part més vella del bosc. De fet, el govern ha adjuntat al seu informe unes imatges aèries on es veu que l’emplaçament triat es va conservar com a camps de cultiu fins els anys 70 i només a partir dels 80, amb l’abandonament de l’activitat agrícola, es va omplir de sotabosc i arbres.

Lluny de la idea de bosc verge defensada per col·lectius com Volpelleres Viu quan es van mobilitzar en contra del Leonardo da Vinci, el govern municipal defensa la idea d’un parc equipat. Mantingut per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ja s’ha vist aquest avenç amb la pavimentació dels camins i la instal·lació d’alguns elements de mobiliari urbà. A més, en una projecció de com serà l’escola, el govern mostra que el pati respectarà l’arbrat i que l’edifici serà compacte i amb les pistes esportives a la coberta per minimitzar la tala.

Es manté el compromís de no construir a la parcel·la del nord del bosc

Al juny del 2017 el Ple municipal va aprovar per unanimitat una moció instada per Volpelleres Viu en què el consistori va prendre el compromís de no construir a la parcel·la d’equipaments que quedava al nord del bosc tot i no modificar-ne la qualificació. La modificació actual suposa reduir aquella parcel·la per concentrar la zona edificable al centre de l’àmbit, deixant una petita parcel·la d’equipaments al nord i una altra enganxada a l’institut Leonardo da Vinci.

Més enllà de la replantació d’arbrat a la parcel·la on inicialment s’havia previst fer la Mirada, Duch també ha dit que el compromís del govern és no fer cap altra edificació al bosc de Volpelleres i que, per garantir-ho, més endavant impulsaran una modificació perquè les dues pastilles d’equipaments restants s’integrin com a zona verda a la resta del bosc.

Interès polític per aturar la modificació?

El dilluns passat, Ciutadans va aprofitar la roda de premsa de presentació de les mocions per al Ple de febrer per fer un breu apunt sobre el debat generat per aquesta modificació urbanística. Munia Fernández-Jordán va dir que el seu grup municipal estaria al costat de les famílies i que, davant els entrebancs com el de l’informe de l’OTAAA, ensumaven una motivació política per aturar la construcció de l’escola. En aquest sentit va recordar que l’actual conseller de Territori, Damià Calvet, va ser l’impulsor de la construcció de la Mirada al costat del Leonardo da Vinci en la seva etapa de tinent d’alcaldia a l’Ajuntament.

El tinent d’alcaldia d’Hisenda, Pere Soler, també va fer un apunt similar a través de les xarxes socials: “Ja està bé! Algú està paralitzant i posant pals a les rodes”. Preguntats per aquest afer, ni l’alcaldessa ni cap altre dels membres de l’equip de govern que han participat a la roda de premsa han entrat a fer una valoració dels possibles interessos polítics que hi pugui haver al darrere dels entrebancs per fer l’escola al bosc.

Notícies relacionades