Els canvis a l’entorn de l’escola Avenç, nou repte de mobilitat d’una ciutat extensa

Fotos: Jordi Pascual

El canvi de paviment al camí del Crist Treballador va marcar el principi del curs passat a l’escola concertada Avenç ja que treure l’asfalt va suposar una problemàtica de pols i fang. Des de llavors el debat sobre els accessos al centre, que té educació infantil, primària i secundària (més de 1.000 alumnes en total), ha estat a la taula de la direcció del centre educatiu, de l’AMPA, de les famílies i del govern municipal, que ha optat per preparar un projecte de pavimentació ecològica que també incorpora nous canvis de mobilitat, i que encara ha de passar un procés d’exposició pública, amb dos objectius: garantir la seguretat dels infants que acudeixen a peu al centre i avançar cap a una mobilitat més sostenible.

Però la proposta del govern no convenç totalment la comunitat educativa i tampoc a un grup de famílies que, desmarcant-se de l’AMPA, ha elaborat una enquesta sobre els accessos al centre. Amb mirades diferents sobre com s’ha de gestionar la presència de vehicles a motor en l’accés, que l’escola Avenç estigui apartada del nucli de la ciutat és un repte de mobilitat immens. A més, segons l’enquesta, la majoria dels seus alumnes no són dels barris més propers. Només un 17,56% resideixen als barris de Torreblanca i l’Eixample, els més propers a l’escola, mentre un 48,44% són del centre i de Coll Favà.

L’Avenç té les seves singularitats però també és una mostra més del repte de mobilitat que suposa tenir una ciutat que ha optat per un urbanisme extensiu amb alguns centres educatius allunyats dels nuclis de població –el cas de la Floresta i la reivindicació per un camí escolar segur és paradigmàtic–. La dificultat de garantir connexions eficients en transport públic i segures i àgils per a la bicicleta, sumada a les famílies que opten o es veuen desplaçades a centres llunyans del seu domicili, acaba suposant un ús elevat del cotxe per portar i recollir els infants de l’escola, un 86,15% de les famílies per deixar-los i un 79,22% per recollir-los, segons l’enquesta de les famílies de l’Avenç.

L’urbanisme horitzontal, poc dens i extensiu és un handicap insalvable per aconseguir una ciutat eficient des d’una perspectiva ecològica. Com va explicar aquest diari en un reportatge al febrer del 2019, per molt que les noves edificacions puguin ser eficients energèticament, si són aïllades suposen molts perjudicis per al territori: pavimentació, portar els serveis (clavegueram, llum...), dificultats per fer eficient el transport públic, crear dependència del vehicle privat a motor i un llarg etcètera que s’agreuja si les escoles, serveis, comerços i altres equipaments es troben dispersos o separats dels nuclis.

Víctor León, consultor de mobilitat de l’Associació de Municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU), va explicar aquest mes a elCugatenc que la dispersió urbanística dificulta l’eficiència del transport públic: “Es necessiten molts vehicles en hora punta que després quedarien aturats. Per això hi ha l’aposta de fer centralitats que permetin tenir una ciutat de 15 minuts, és a dir, que tinguis els equipaments i necessitats bàsiques a prop de casa. El gran repte és tenir la feina a prop també”. Una transformació urbanística i d’hàbits que hores d’ara sembla lluny d’arribar.

Mentre la transformació generalitzada de la mobilitat no arriba, cal fer equilibris entre l’ús del transport, les voluntats de transport de la ciutadania, la reducció de l’ús del vehicle privat com a forma d’avançar cap a una mobilitat més sostenible, la creació de vies ciclables segures, la priorització del vianant, l’aparició de nous enginys de mobilitat personal i molts altres elements que fan de la gestió de la mobilitat un afer ple de contradiccions i tensions. Però l’objectiu de l’administració fa anys que és clar: avançar a poc a poc cap a una mobilitat més sostenible i amb menys vehicles privats a motor.

Els reptes de l’escola Avenç

Tot i que amb el creixement de la ciutat, el Sant Cugat urbanitzat s’ha apropat a l’escola; l’Avenç segueix sent un centre educatiu força aïllat. Condicionat per un entorn urbanístic en disputa judicial, la qualificació del sòl ha anat canviant d’urbanitzable no programat a no urbanitzable –fins i tot durant uns anys inclòs al Parc Natural de Collserola–, el que ha dificultat qualsevol obra que faci assemblar l’àmbit de la Torre Negra al centre de la ciutat o als seus districtes. Ara mateix el sòl no és urbanitzable però la disputa segueix als tribunals, esdevenint un dels grans problemes que han hagut de gestionar els governs municipals d’ençà els anys 80.

La qüestió urbanística és important perquè suposa limitacions i també ha portat malentesos, com quan l’actual regidor de Mobilitat, José Gallardo, va dir a l’octubre del 2019 en sessió plenària que no es podia fer un camí pavimentat perquè la zona forma part del Parc de Collserola, una afirmació que va corregir posteriorment. Tot i això, el govern va impulsar un projecte per protegir amb pilones de fusta un dels laterals del camí del Crist Treballador, que passaria a ser més estret; una proposta que ja s’ha aplicat a un dels trams a l’espera de preparar una licitació pública per acabar l’actuació a tot el camí.

Així ho explica Ana Otero, presidenta de l’AMPA, que assegura que en les reunions amb el consistori s’ha presentat un projecte que no només pretén fer que tot el camí sigui d’asfalt ecològic, amb pilones i més estret sinó també que s’instal·li una àrea de desencotxament a l’accés des de l’Arrabassada perquè els infants vagin caminant des d’aquell indret fins a l’escola. També es proposa canviar les direccions perquè la sortida del centre es faci pel carrer Comte i, per tant, un tram del camí del Crist Treballador passi a ser de només un sentit.

L’AMPA no veu amb bons ulls el conjunt de la proposta ja que consideren que el canvi de direccions pot suposar incrementar el col·lapse de cotxes que es produeix cada matí i per això demanen fer una prova pilot. També rebutgen la proposta d’instal·lar una càmera per regular l’accés i diuen que si s’aposta per un camí de vianants també s’ha d’incrementar la il·luminació. “Entenem que es vagi cap a una mobilitat alternativa però hi posen moltes traves”, lamenta Otero.

Satisfeta pels resultats del primer tram amb asfalt ecològic, la presidenta de l’AMPA demana que es posin les millores que facin que acudir a peu al centre sigui segur i que es revisi l’amplada del camí tenint en compte el gir de l’autobús i el pas de cotxes. Diu que es perdran places d’aparcament en l’entorn més immediat del centre però que no es pot restringir l’accés fins a la porta, un fet important pels dies de pluja. Per això demana que els canvis siguin esglaonats i que el govern no opti per un canvi de xip que no es pot donar de forma immediata.

Resistències a deixar el cotxe

Més cru ho veu Ferndando del Valle, un dels pares que ha impulsat l’enquesta, en què bona part de les respostes demostren que la majoria de les famílies no estan disposades a canviar l’hàbit d’anar en cotxe fins a l’escola: un 92% diu que no s’han d’eliminar llocs d’aparcament als marges del camí, un 76% assegura que no hi ha prou places, un 80% considera una mala idea fer una àrea de desencotxament a l’Arrabassada, un 61% no acceptaria recollir els fills a un lloc que no fos l’entrada del centre, un 65,36% valora en un 1 (d’1 a 10) a l’actuació de l’Ajuntament en relació als accessos i un 73% respon que no té alternativa al cotxe per anar a l’escola.

Una de les preguntes més significatives és la que planteja a les famílies què farien en cas que els temps de recollida empitjoressin per la instal·lació d’obstacles per canviar la conducta. La resposta majoritària és que es plantejarien canviar de centre, el que han dit un 27,57% de les famílies. A darrere, un 11,03% començarien a anar caminant, un 9,2% deixaria d’acompanyar els fills a l’escola, un 8,02% demanaria suport als avis o altres familiars, un 7,2% canviaria de mitjà de transport, un 6,2% contractaria l’autobús escolar i un 5,51% contractaria una persona per acompanyar els fills.

Com no estava obligat respondre a totes les preguntes, cada percentatge és sobre un número de respostes diferent. Tot i això, la fitxa tècnica de l’enquesta explica que es tracta d’una consulta realitzada entre el 9 i el 18 d’octubre a través d’una plataforma digital i que hi van participar un total de 462 persones que la van respondre per complet. “Hem vist a diferents actors arrogar-se la representació de la majoria d’aquestes famílies i actuar en el seu nom”, argumenten a l’enquesta, “nosaltres, en canvi, considerem que es feia necessari primer conèixer la seva opinió”.

Del Valle diu que la direcció de l’escola no ha tingut en compte la voluntat de les famílies i s’oposa als canvis de mobilitat proposats: “Quan es reactivin les classes presencials a ESADE serà més greu”. Considera que l’Ajuntament els sorprèn amb el projecte de canvi de mobilitat desviant el centre del debat: “Se’ns proposa que els nens caminin gairebé un quilòmetre sense il·luminació i, a més, no incorporen cap proposta de millora del caminet [que va d’ESADE a l’escola]”.

elCugatenc ha contactat amb la directora de l’escola, Pat Ravetllat, i ha demanat a l’Ajuntament més informació sobre el projecte presentat a les famílies i a la direcció de l’Avenç. Tots dos expliquen que es fan reunions i es treballa per acabar de definir la proposta però no entren a fer cap altra valoració sobre el debat.

Notícies relacionades