El vi torna a Sant Cugat amb l’Ortiga i Can Bell

Foto: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

La nostra ciutat no s’explica sense el passat vinícola. La seva història, teixit social i arquitectònic responen en gran mesura a l’economia d’un poble que, tot i tenir vinya des de la romanització, va viure del vi durant el segle XIX i bona part del XX. Així ho hem explicat durant els darrers mesos en el marc d’un especial pel centenari de la construcció del Celler Cooperatiu, la gran obra de la pagesia santcugatenca i símbol de l’anomenat Sant Cugat del vi.

Durant aquest especial hem repassat la història del Celler, dels moviments polítics vinculats als rabassaires (els orígens, la República i la Guerra Civil) i l’impacte de la vinificació en l’arquitectura del poble pagès. Cent anys després de la construcció del Celler Cooperatiu, que als anys 90 va abandonar la forma cooperativa fins cessar l’activitat vinícola, què queda a Sant Cugat més enllà del llegat històric?

La ciutat –llavors com a poble pagès– va començar a transformar-se amb l’arribada del tren al 1917, un punt d’inflexió que va portar estiuejants barcelonins que encara convivien amb l’entorn agrícola de la vila. Les transformacions del segle XX han estat determinants, amb canvis urbanístics especialment durant la segona meitat del segle i molt especialment durant les darreres dècades, que han convertit Sant Cugat en una ciutat residencial, de serveis i amb polígons d’activitats econòmiques que poc tenen a veure amb el passat agrícola i vinícola de la vila.

Actualment hi ha dues iniciatives que s’han proposat recuperar la vinya a Sant Cugat, la cooperativa de segon grau l’Ortiga i l’aposta familiar de Can Bell. Com va explicar aquest diari en un FOCUS dedicat a l’agroecologia i l’alimentació saludable de proximitat, les iniciatives agrícoles santcugatenques es troben moltes dificultats per l’entorn urbà, la relació amb el Parc Natural i l’alta presència de senglars. La situació es fa evident en les xifres recollides al Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge (PEPNat) de Collserola: a Sant Cugat hi ha 47,1 hectàrees d’ús agrícola a l’àmbit del Parc Natural i el seu entorn immediat i se’n podrien recuperar 25,8 més fins arribar a les 72,9.

És en aquest context que neixen les iniciatives de recuperació de la vinya. D’una banda, l’Ortiga, a Can Monmany, finca de propietat pública (de l’Ajuntament i l’EMD) que exploten a través d’una concessió. “S'està desenvolupant entre l'Ortiga empresa agrària, el suport de la cooperativa de segon grau de l'Ortiga i altres entitats i persones del municipi vinculades al món del vi professionalment”, explica Ignasi Solà, “el projecte consisteix en la recuperació del cultiu de vinya i l'elaboració de vi a la finca de Can Monmany, dins del marc de Collserola”.

Segons Solà, la idea és recuperar un cultiu històric de la vila, permetent no només aplicar la idea romàntica de recuperar el passat sinó també convertint-ho en “una manera transformar el paisatge periurbà i donar-li un valor nou per a les persones que l’habiten dia dia”. Hores d’ara tenen concedida la plantació d’1,44 hectàrees de vinya a Can Monmany, la plantació de les quals s’executarà al 2022, amb l’objectiu d’elaborar el primer vi al 2025: “És un projecte a mig- llarg termini amb un forta inversió inicial i per tant un cert risc, que pretén donar activitat econòmica vinícola durant un llarg període d’anys a la finca de Can Monmany i al nostre municipi”.

La família Bell, en canvi, ja ha tingut la primera producció de vi. Va plantar mitja hectàrea de vinyes al 2018, de la varietat xarel·lo –coneguda antigament a la vila com a pansalet–, la històrica de Sant Cugat. Per ara han començat a fer proves i en una primera collita aquest any van recollit 67 quilos de raïm que ha servit per produir 40 ampolles per a l’autoconsum. Clàudia Bell explica que fins que no es recullen més de 300 quilos és difícil fer una producció que vagi més enllà de l’autoconsum.

Conscients de la dificultat d’estendre el producte a nivell comercial –tant per la quantitat a produir com pel control i certificats sanitaris que implica la comercialització–, es marquen l’horitzó de fer arribar el vi a Sant Cugat. Van embotellar la primera prova al novembre del 2020, aconseguint un vi amb un toc àcid, sec i amb més aroma que el que esperaven. Si el volen fer arribar a la ciutat, hauran de buscar un celler on fer-lo, el que suposa perdre poder de decisió però també tenir més viabilitat econòmica que apostar per un celler propi. Per ara la Generalitat ja els ha autoritzat tenir 1,5 hectàrees més de vinyes de la mateixa varietat, que es proposen plantar durant l’any vinent.

Notícies relacionades