El veïnat s’organitza per evitar un incendi de sisena generació a Collserola

Fotos: Jordi Pascual

Amb temperatures superiors a 30 a graus, ratxes de vent superiors als 30 quilòmetres per hora i una humitat relativa inferior al 30% –la regla del 30– Collserola podria cremar de banda a banda del massís en un sol dia. El canvi climàtic ha fet que les condicions meteorològiques idònies per a un incendi de sisena generació siguin més habituals mentre la gestió del territori majoritàriament segueix encallada en les emergències i en la prevenció d’incendis més petits. Davant d’aquesta realitat, un grup de veïns de la Floresta, Vallvidrera, el Rectoret i altres barris de muntanya s’ha organitzat per proposar i impulsar accions de resposta a un risc emergent.

Jaume Llansó, un dels integrants d’aquest grup, explica que es proposen fer una anàlisi de quants recursos disposa l’administració i, paral·lelament, elaborar una diagnosi i una bateria de propostes per tal de reduir el risc d’incendi. Tot just comencen a treballar-hi però ja apunta alguns marges de millora, com canviar els criteris de gestió forestal perquè tinguin en compte grans incendis com els que durant els darrers anys hem vist a moltes latituds del planeta: al 2017 a Portugal, al 2018 a Grècia, al 2019 a Sibèria i al 2020 a Austràlia.

“Ara fa una dècada el Parc Natural de Collserola va tenir una davallada pressupostària i des de llavors tenim pocs recursos”, es lamenta Llansó, “el nostre punt de partida és la preocupació veïnal”. Seguint referents com el projecte Boscs de Muntanya, que promou el manteniment, la cura i la protecció dels boscos mitjançant accions de silvicultura i gestió forestal al Pirineu, i, sobretot, copsat pel documental L’amenaça incandescent, dirigit per Carles Caparrós i emès aquest estiu al programa Sense Ficció de TV3; el veïnat dels barris de muntanya interpel·la les administracions per anar més enllà de l’autoprotecció del barri.

“Si no hi ha voluntat política, no ens podem quedar de braços creuats”, argumenta Llansó, que defensa que la proposta d’actuació hauria de ser assumida per les administracions ja que la gestió forestal per prevenir incendis de sisena generació ha de tenir, com a mínim, una mirada de país, “no és gens descabellat tenir incendis de 500 quilòmetres i per això cal replantejar el territori”. El veïnat farà la proposta acompanyat de mans expertes i també recollint el bagatge i coneixements del Parc de Collserola.

Un pas més enllà dels grups d’autoprotecció

Els incendis forestals de Catalunya de l’any 1994 van afectar greument la serra de Collserola. L’11 d’agost la Floresta i les Planes estaven assetjades per un incendi iniciat al costat del peatge dels túnels de Vallvidrera i que va cremar prop de 150 hectàrees, va afectar una setantena d’habitatges i va ferir dues persones. L’incendi més greu viscut a Sant Cugat va elevar la consciència ciutadana i va fer sorgir la idea de crear grups d’autoprotecció veïnal. 27 anys després, el Grup d’Autoprotecció de Sol i Aire segueix cuidant el seu barri.

“L’objectiu és protegir-se de qualsevol situació, ja sigui un incendi, vent, nevades...”, explica Txema Bernal, president del grup, “ens organitzem en un xat on hi ha 62 veïns [a Sol i Aire hi ha 40 habitatges] on compartim necessitats i fem advertències”. No només comuniquen les incidències a l’Ajuntament sinó que si cal actuen directament: aparten arbres caiguts, talen branques perilloses, poden fer una primera actuació abans que arribin els Bombers en cas d’incendi... En total, més d’una quarantena de veïns disposats a actuar i tot un barri enxarxat per saber què fer en cada situació.

De la mà de l’Ajuntament i també amb aportacions veïnals disposen de tot tipus de materials per fer front a imprevistos: mànegues, claus d’hidrants, motoserres, pales per treure la neu... “Sempre ens han reconegut la continuïtat”, reivindica Bernal en referència al suport de l’Ajuntament, també pel manteniment de la franja de protecció de 25 metres que hi ha d’haver al voltant del barri amb una tala selectiva i una neteja del sotabosc que es fa cada dos anys. Bernal diu que la darrera i única actuació que recorda del Grup d’Autoprotecció davant d’un incendi va ser una nit de Sant Joan, quan uns passejants van llençar petards a prop del pantà de Can Borrell.

Tot i que els grups d’autoprotecció són clau per protegir les zones residencials i el seu entorn davant d’incendis i d’altres emergències, el grup naixent a la Floresta i altres barris va més enllà perquè els incendis de sisena generació no es poden afrontar amb accions tan localitzades. “Per als incendis grans cal una acció global i amb una mirada de país”, explica Josep Manuel Escudero, bomber i membre del Grup d’Autoprotecció, “a Catalunya tenim un problema de gestió del territori perquè entre un 70 i un 80% de la massa forestal és privada”.

Millorar la gestió del territori com a resposta

Marc Castellnou és cap d’àrea del Grup d’Actuació Forestal (GRAF) dels Bombers i una de les veus més reconegudes del país en la matèria. El nou grup ha pogut col·laborar amb ell per començar a treballar. “Des d’un barri es poden autoprotegir per evitar que el foc arribi a les cases però un incendi de sisena generació afectaria tot el massís de Collserola”, valora posant èmfasi en el col·lapse que suposaria que el foc entrés als nuclis habitats, aconseguint més combustible a les zones urbanes, “el problema de Collserola és que està envoltada per la gran metròpoli”.

La clau, apunta Castellnou, és un canvi en la gestió forestal ja que els tallafocs resulten inútils en aquest tipus d’incendi. “Collserola com a parc natural necessita més biodiversitat estructural perquè si tot el massís és homogeni, l’incendi pren més volum”, apunta, “l’objectiu és trencar la inèrcia del foc”. Com aconseguir-ho? Combinant zones boscoses amb camps i clarianes, permetent així que el foc no acumuli tanta energia i no pugui avançar tan ràpid.

Aquesta gestió, diu, passa per reconèixer que cap arbre és negatiu si al bosc hi ha diversitat d’espècies: “El pi i l’alzina competeixen pel mateix espai i per això tot sovint s’actua sobre els pins però hem de ser conscients que molts boscos no existirien sense els pins”. El foment de la biodiversitat i la millora de l’estructura forestal passa, per tant, per aconseguir un ecosistema viu, que s’adapti als canvis i amb arbrat de diverses generacions ja que si tota la massa forestal és vella el bosc és més vulnerable. Part de la vitalitat és que ventades, plagues i fins i tot petits incendis fomentin la renovació de l’ecosistema.

Tot i la cruesa d’un incendi de sisena generació a Collserola per la proximitat de les ciutats, la zona més vulnerable és el Prepirineu, explica Castellnou, ja que el canvi climàtic ha tingut més afectació sobre els boscos vells. El cap d’àrea del GRAF no descarta que un incendi pugui començar a Catalunya i acabar a Navarra, creuant tot l’Aragó, o viceversa i per això crida a tenir més consciència forestal ja que hores d’ara la problemàtica és comuna a les tres autonomies: abandonament del camp i poca priorització de la gestió forestal.

Els canvis de temps bruscos generats per l’escalfament global empobreixen els boscos i, en conseqüència, els fan més vulnerables. La prevenció ha d’anar també en la línia de canviar els hàbits de la ciutadania, reivindica Escudero des del Grup d’Autoprotecció: fomentar el consum local davant de les importacions permet tenir un territori més viu, més cuidat i amb menys riscos, per exemple. Mentre l’administració fa petites actuacions com la neteja de franges forestals i comença a donar cabuda a projectes de regeneració forestal, encara té al davant un gran repte de país. Per ara la societat civil comença a organitzar-se per pressionar i fer créixer la conscienciació.

Notícies relacionades