Publicitat

El dia global d’accions pel clima clama per un sistema que posi la vida al centre

Fotos: Jordi Pascual (galeria d’imatges al peu de l’article)

Una cinquantena de persones han acudit a la mobilització del dia global d’accions pel clima, convocada a Sant Cugat pels grups de Fridays for Future de la comarca i amb l’assistència de col·lectius com l’Assemblea pel Clima, Extinction Rebellion i SOS Bosc de Volpelleres. Després de sis mesos sense mobilitzacions pel clima, la convocatòria d’aquest divendres a la tarda ha tallat el trànsit als Quatre Cantons amb cartells i càntics en favor de respondre a l’emergència climàtica i aconseguir un sistema que posi la vida al centre i dignifiqui la feina de cures.

“La crisi de la COVID-19 precaritza la vida de les persones però, sobretot, la d’aquells més vulerables”, han reivindicat amb un manifest, “el sistema actual és el que provoca aquesta vulnerabilitat ja que valora més els diners i el poder que no pas les persones”. Els organitzadors denuncien que el canvi climàtic avança de la mà d’incendis a l’Amazones i d’inundacions a l’Índia. Davant un canvi de paradigma que encara no arriba, adverteixen: “Si la crisi climàtica no s’atura, nosaltres tampoc”.

Fridays ha convocat la jornada de mobilitzacions pel clima tot advertint que només resten nou anys i mig per arribar al punt de no retorn, moment en què la crisi climàtica esdevindrà molt més “cruenta, dràstica i salvatge”. En forma de concentració estàtica i amb distància entre les persones participants, s’han vist cartells amb lemes habituals en les seves mobilitzacions com “no hi ha planeta B”.

Al centre del pas de vianants dels Quatre Cantons han situat una foguera simbòlica que no ha arribat a cremar ja que només pretenia cridar l’atenció de les persones que passaven de llarg per l’eix de vianants. Amb fusta i branques d’una olivera i una bola del món unflable a sobre, han simulat un principi de foguera on han col·locat papers amb els noms i logotips de les principals empreses petrolieres del món.

Acció directa com a resposta

L’Assemblea pel Clima, per la seva banda, ha repartit un fullet informatiu en què denuncien que des de la declaració de l’emergència climàtica a Sant Cugat no s’han fet accions concretes per tenir canvis reals i eficaços i que, hores d’ara, encara no hi ha un pla d’acció, que ha de redactar la taula per l’emergència climàtica. Davant el que consideren una manca d’accions de l’administració, criden a l’acció directa com a resposta i també apunten a diversos afers clau a nivell local.

Al fullet expliquen que a Sant Cugat es generen 100 tones de residus diàries i que actualment les mascaretes i els guants d’un sol ús suposen un problema afegit. Apunten, alhora, a la Zona de Baixes Emissions (ZBE) com una proposta classista i que no necessàriament ha de tenir un impacte positiu sobre les emissions perquè indirectament pot incentivar la compra de nous vehicles –i anuncien que utilitzaran el seu espai a elCugatenc com a entitat subscrita per fer-ne una anàlisi.

També recullen la situació de Lubrizol, empresa química que, segons una sentència encara no ferma, hauria de renovar la seva autorització ambiental. Reivindiquen la sobirania alimentària tot dient que hores d’ara només un 40% dels aliments que es produeixen a Catalunya es produeixen al país. Finalment posen en dubte el posicionament del govern en quant a Torre Negra, un conflicte judicialitzat des de fa més de 30 anys i que podria acabar amb la urbanització de la zona. El col·lectiu apunta a les declaracions de membres del tripartit d’asseure’s a parlar amb els actors implicats després d’anys de defensa jurídica encallada sense arribar a cap tipus d’acord amb els propietaris.

En contra de la nova ubicació de l’escola la Mirada

Tot i que l’Assemblea pel Clima també apunta al seu fullet que la nova ubicació de l’escola la Mirada suposarà la tala de 618 arbres del bosc de Volpelleres, ha estat el nou col·lectiu SOS Bosc de Volpelleres el que ha denunciat l’afer amb la lectura del seu propi manifest. Una de les seves integrants, Lurdes Marimon, ha denunciat que el nou emplaçament suposa afectar 15.200 metres quadrats de bosc amb una parcel·la de 8.400 metres quadrats i el seu entorn.

El col·lectiu denuncia que la construcció del centre educatiu en aquell indret és una afectació irreversible per al paratge amb vegetació de ribera. Per això demanen que no es toqui ni un sol arbre i que es busqui un altre emplaçament per a l’escola, que inicialment s’havia previst uns metres més al sud però, davant un informe de Protecció Civil sobre la franja de seguretat amb la línia de la RENFE, ha acabat movent-se al nou emplaçament.

Demanen a l’Ajuntament que respecti la natura i apunten que és una acció contradictòria amb la declaració de l’emergència climàtica. El col·lectiu es va reunir amb el tinent d’alcaldia d’Urbanisme, Francesc Duch, i amb la comissionada per l’emergència climàtica, Alba Gordó –que ha acudit a la concentració–, al juliol i ha presentat al·legacions al tràmit de modificació urbanística que ha de permetre construir al nou emplaçament.

És un tràmit per ara aprovat inicialment i que, abans de quedar ratificat de forma definitiva, ha de passat el període d’estudi de les al·legacions presentades, l’aprovació provisional al Ple municipal i la validació definitiva per part de la comissió d’urbanisme de Barcelona. Paral·lelament s’ha de modificar el projecte arquitectònic de l’escola ja que s’havia previst per a l’altre emplaçament. És un afer que ja va generar controvèrsia en l’aprovació inicial al març, quan diversos activistes d’Extinction Rebellion van aturar el Ple denunciant la situació.

L’afer recorda a l’oposició veïnal que ja va sorgir en el marc de la construcció del nou edifici del Leonardo da Vinci, amb un grup anomenat Volpelleres Viu que, tot i que no va aturar la construcció de l’edifici, va aconseguir el compromís del govern anterior de no alterar el bosc en res més que la construcció de la Mirada. La pavimentació dels camins del bosc i el canvi d’ubicació de l’escola són els dos primers incompliments del compromís polític. Resta pendent saber si es mantindrà el compromís polític de no construir a la pastilla d’equipaments del nord del bosc.

Notícies relacionades