Publicitat

Antonio Turiel: “El descens de les energies fòssils per la crisi energètica no serà prou ràpid per evitar el col·lapse climàtic”

Fotos: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

L’investigador del Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) Antonio Turiel ha participat al curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) per parlar de la transició energètica amb la xerrada El control de les energies. Transició del model energètic. Turiel ha fet un dibuix del moment actual i de les mancances dels processos de canvi que s’han iniciat, que considera erronis perquè no contemplen el canvi total del sistema per avançar cap al decreixement. Ha atès elCugatenc just després de la seva intervenció.

Has fet un dibuix força pessimista. Hi ha esperança?

– El que estem fent no funciona però hi ha moltes alternatives. Tenim el coneixement cientificotècnic per dotar-nos d’un nivell de vida igual o una mica millor. Ara bé, s’ha d’optar per models sostenibles que deixin de banda el creixement.

Hem de tenir més energies renovables i consumir menys energia, abastint les necessitats locals. El problema és que si fem això enviem el capitalisme a fer punyetes perquè traiem la idea de creixement. No és una opció a elegir. Ho haurem de fer a la força perquè amb mancança de matèries primeres i amb una crisi ecològica no hi ha alternativa. Si no fem cap canvi, col·lapsarem.

Has explicat que les energies renovables precisen de matèries primes escasses i d’energies fòssils per crear-les i instal·lar-les. Realment són el futur?

– La renovable elèctrica no ho és. Però hi ha l’opció de tenir renovables no elèctriques que precisen de menys materials i un desplegament més petit. L’energia renovable no és equivalent a l’electricitat. Per exemple, a principis del segle XX a Catalunya hi havia moltes colònies tèxtils a les vores dels rius que aprofitaven la força hidràulica per moure engranatges que activaven els telers. És un sistema d’aprofitament directe més eficient que la conversió en electricitat. A més, genera riquesa a nivell de territori i és una producció de proximitat. Es pot fer amb força hidràulica, eòlica i solar. També es pot aprofitar la matèria vegetal sense sobreexplotar.

El problema és que aquests mètodes s’adapten als ritmes de la natura, que no són els del mercat. No es pot concentrar l’energia com fem amb els combustibles fòssils. El debat sobre els sistemes alternatius és inexistent tot i ser el sistema renovable majoritari a principis del segle passat. Amb la tecnologia actual, podríem ser molt eficients. Ara bé, és un canvi de model de consum.

Decreixement?

– Exacte. Les persones no necessiten el creixement, el necessita el capitalisme. El benestar depèn de la satisfacció de les necessitats de la gent i les necessitats no són creixents. Però gairebé ningú gosa qüestionar les bases del capitalisme i per això es busca una solució tècnica miraculosa que no existeix.

És un canvi que va en contra del capitalisme, per tant, qui el farà? Les empreses estaran disposades?

– Crec que sí. Ningú va obligar les empreses a fer les colònies tèxtils del segle XX. A mesura que hi hagi més escassetat de matèries primeres, no hi haurà més remei. Les PIMEs poden tendir d’una manera natural cap aquí, amb la intervenció de les administracions.

Quan es parla de transformació del model energètic, moltes veus aposten per fer-ho de manera col·lectiva amb apostes com Som Energia. Quin pes tenen aquestes iniciatives en la transformació?

– Bé, Som Energia és electricitat, que representa poc més d’un 20% del nostre consum energètic. Les iniciatives van en la direcció correcta perquè aposten per una producció i distribució de proximitat però ocupen un nínxol petit.

L’extracció de matèries primeres per fer energia cada vegada és menys rendible i per això gradualment es produirà menys energia no renovable. Alhora, tenim una crisi ambiental. Què arribarà abans, la fi de les matèries primeres o el col·lapse climàtic?

– Són dues crisis que actuen en paral·lel i les hem d’afrontar al mateix temps. Em costa dir quina és l’emergència més urgent. Ara bé, la crisi energètica és més limitadora perquè no permet fer coses. La climàtica sí permet fer coses, encara que fer-les suposi una condemna per a la humanitat. Els propers 10 anys són clau per a les dues crisis.

La tendència és a consumir menys energies fòssils però, amb una crisi climàtica com l’existent, s’ha d’accelerar aquesta davallada del consum?

– Sí, cal anar més ràpid que la caiguda per la manca de matèries primeres. El descens de les energies fòssils per la crisi energètica no serà prou ràpid per evitar el col·lapse climàtic.

Sobre la taula també hi ha l’hidrogen verd, un tipus d’energia que dius que manté la lògica colonialista i importadora, especialment per part d’Alemanya.

– Es ven com una alternativa però és un mal vector energètic perquè té molts inconvenients, també ambientals. Si ens basem en l’aprofitament d’energia, es perd molta energia en la transformació, fins a un 90% perquè concentrar les energies renovables té unes pèrdues enormes.

Europa reconeix que al continent no tenim prou capacitat per produir tot l’hidrogen que necessitaríem. Davant d’això s’ha començat a extreure hidrogen verd d’altres llocs, és a dir, es replica el model colonialista. Fins i tot amb aquest model, no hi haurà prou energia per a tota Europa. S’intenta mantenir el nucli industrial d’Alemanya i una part de França i colonitzar la resta del continent.

Sobre la taula hi ha molts plans i documents que no s’apliquen a nivell polític.

– Aquests documents demostren un interès polític d’actuació per adaptar-nos al que ens ve a sobre. Ara bé, la política és curtterminista. Els nostres polítics no són inútils però reaccionen tard. Malauradament, els advertiments no es faran servir adequadament. No crec que fracassem però potser ens emportem algun cop abans d’actuar correctament.

Decreixement organitzat o caòtic perquè no hi haurà més remei?

– Efectivament. No es pot escollir perquè si falten materials és inevitable. Ara bé, podem escollir fer-ho de forma organitzada o entrant en pànic.

Notícies relacionades