400 expedients bloquejats a l’Ajuntament i el repte de fer la transició energètica

Fotos: Jordi Pascual

Canviar de model energètic abans que sigui massa tard té molts esculls, també a Sant Cugat, on 400 famílies esperen la subvenció de l’IBI per la instal·lació de plaques fotovoltaiques. Així ho ha explicat la comissionada per l’Emergència Climàtica, Alba Gordó, en el primer dels actes del cicle Jornades construïm país d’Òmnium Cultural, dedicat a la transició energètica i amb l’enginyer industrial Pep Puig com a convidat.

La regidora, que ha participat en el diàleg amb Puig, ho ha reconegut arran de les preguntes del públic. Segons Gordó, la subvenció prevista per l’Ajuntament ja des del mandat passat no està ben vista a nivell tècnic per la Diputació com a òrgan recaptador, de manera que la majoria d’expedients queden bloquejats i les famílies no reben els diners. L’objectiu del govern és trobar una solució abans de l’estiu tot i que hores d’ara no saben si podrà ser tal com es preveu a l’ordenança fiscal.

Però la resposta no ha acontentat part del públic, molest per l’incompliment d’allò previst i anunciat pel govern. Gordó ha demanat paciència perquè tot i que espera que en dues setmanes es pugui vertebrar la solució i posar-la en marxa abans de l’estiu, és conscient que l’acumulació d’expedients dificultarà desfer el problema en poques setmanes. També ha dit que aprofitaran l’atzucac per introduir més facilitats per a la instal·lació de plaques fotovoltaiques en edificis plurifamiliars, per fomentar la creació de comunitats energètiques als polígons d’activitats econòmiques i per cobrir de plaques solars el Casal de les Planes amb la idea de seguir estenent-ne per altres cobertes d’edificis públics.

Al torn de preguntes un dels assistents també ha demanat facilitar la instal·lació de plaques fotovoltaiques en comunitats de veïns horitzontals, que ara troben impediments legals. La regidora ha explicat que és un altre dels afers que treballen ja que hores d’ara hi ha prop de cinc comunitats horitzontals interessades en accedir a ajudes per a la instal·lació de plaques. Tot i les traves, Gordó ha posat en valor l’ordenança ja que Sant Cugat és la ciutat catalana amb més instal·lacions fotovoltaiques.

Més enllà de les cobertes

Tot i que la regidora ha fet èmfasi en la importància d’omplir les cobertes de plaques fotovoltaiques per ser exemplificadors, la capacitat d’incidència d’aquestes és molt baixa. Segons Puig, Sant Cugat necessita omplir de plaques solars un 20% de la seva superfície per fer front a la demanda del propi municipi. Per això defensa que no hi ha cap altra alternativa que potenciar els projectes a altres territoris, també d’energia eòlica, que ha generat molt debat per l’impacte paisatgístic i sobre l’entorn natural.

En aquest sentit Gordó ha recordat que la majoria del consum de Catalunya es dona a l’àrea metropolitana de Barcelona i que, per tant, aquest territori també ha de predicar amb l’exemple potenciant la producció energètica neta dins de les seves possibilitats. Puig considera, però, que s’ha de tenir en compte que els camps eòlics beneficien en primera instància al territori on s’hi instal·len, tant per ingressos per als ajuntaments com per garantir energia neta, i, en segona instància, a la resta del país amb l’exportació dels excedents energètics a altres comarques.

L’enginyer assegura que tot i que és important afavorir l’autoproducció –“cada quilowatt que generem nosaltres, no el generarà una gran elèctrica”– i les iniciatives ciutadanes, per no fer tard en plena emergència climàtica cal aplicar grans inversions i això passa per acceptar que grans empreses hauran de fer projectes propis. En tot cas, proposa que, per restar força a l’oligopoli, els usuaris canviïn de companyia.

També ha posat en valor la normativa europea que permet crear comunitats d’energia, és a dir, una agrupació de persones amb una única connexió a la xarxa. Explica que l’aplicació a Espanya s’ha trobat traves però, en tractar-se d’una norma europea, sempre es pot recórrer perquè un Estat no es pot negar a aplicar una norma que afecta a tota la Unió.

Però la transició va més enllà, assegura Puig. Hores d’ara Catalunya només produeix amb recursos propis un 5% de l’energia que consumeix, la resta és amb la importació de l’energia o de les matèries per produir-la (petroli, carbó, urani...). Per això diu que cal avançar cap a una transició que deixi enrere les energies fòssils, que suposen un 92% de l’energia que es consumeix al país, amb una gran inversió. No fer el canvi, calcula, suposarà gastar gairebé mig bilió d’euros d’aquí al 2050 en compra d’energia i matèries primes. Fer-lo implicarà una gran despesa inicial però molt més estalvi a llarg termini.

Notícies relacionades