Sí però no a l’aeroport?

Foto: isriya

Ecologia Política és una secció promoguda pel grup de lectura d'Ecologia Política de Cal Temerari per tal de fomentar una anàlisi socio-eco-crítica de la societat en què vivim i de promoure transformacions i canvis envers un món més lent, descarbonitzat, desnuclearitzat i ecofeminista, incloent un Sant Cugat en transició i decreixement.

La manifestació NO A L’AMPLIACIÓ DE L’AEROPORT del passat diumenge, 19 de setembre de 2021, va aplegar entre 10 mil i 90 mil persones, segons qui ho hagi comptat. Com explica la Directa, el que vàrem trobar va ser una diversitat molt gran de persones i col·lectius amb reivindicacions que anaven des del nivell local al global. Algunes pancartes reivindicaven el parc agrari del Baix Llobregat, d’altres defensaven l’espai protegit de la Ricarda, mentre que d’altres advocaven per l’erradicació del capitalisme per salvar el planeta. Aquesta manifestació es va fer després que el Govern espanyol li digués al català que retirava la subvenció per cinc anys davant la suposada falta de suport de la Generalitat al projecte. El dia 28 de setembre el govern espanyol ha confirmat que els plans de l’estat no contemplen l’ampliació.

El Grup de lectura d’Ecologia Política de Cal Temerari encara no havíem reprès les trobades quinzenals però ens vàrem trobar allà. Com ho hem viscut? En primer lloc, celebrem tanta participació i diversitat. Una sensació de contribució col·lectiva, de trobada de diferents lluites amb un objectiu comú, la gran mobilització del Baix Llobregat..., tot molt esperançador i saludable. En segon lloc, ens sorprèn la diversitat de reivindicacions i ens planteja dubtes. “Aeroport sí, però sense tocar la Ricarda”? “Ja en tenim prou amb els aeroports de Girona i Reus per complementar el Prat”? “Tampoc volem els aeroports petits”? La nostra mirada particular s’assembla més a aquelles que van ser prou ridiculitzades els dies anteriors a la manifestació pels mitjans de comunicació, per exemple Catalunya Ràdio. Nosaltres reivindiquem que en un context d’emergència climàtica s’ha de replantejar el model de mobilitat i el sistema socioeconòmic en el seu conjunt. Més avions suposen més emissions i més escalfament global. Actualment l'aviació provoca un 2,5% de les emissions directes de CO2 a nivell mundial, però aquí no es compten les emissions indirectes que provoca el gran moviment de persones que facilita. L'aviació també és un sistema de transport elitista ja que la meitat més rica dels països del món és responsable del 90% de les emissions. Si agrupem la població mundial per renta, la desigualtat de les emissions encara és més flagrant, l'1% de la població més rica emet el 50% del CO2 de l'aviació de passatgers. Cal afegir que un terç de les emissions de l'aviació provenen de vols de menys de 1.500 km, que podrien ser realitzats via tren, amb un molt menor impacte ambiental. A més en el context català l’ampliació de l’aeroport suposa abaratir l’economia turística massiva que no afavoreix a tothom però sí perjudica fortament el medi ambient del que totes depenem, com també ho fan els ports pels grans creuers. Per aquest motiu la reivindicació de Zeroport, una de les entitats convocants, demanava també la no ampliació de cap infraestructura que agreugi el canvi climàtic i perpetuï el sistema capitalista. Com es pot veure a Catalunya el turisme massiu sovint empobreix més que no pas enriqueix, i només parlem en termes crematístics. Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell i Pineda de Mar, amb forta activitat turística estan entre els 10 municipis amb menor renda per càpita del país.

Per tant, sembla que l’ampliació de l’aeroport, com a mínim és una mala idea. Però entenem el dilema en que es poden trobar els governants quan diversos experts diuen que això seria un impuls per reactivar l’economia i consolidar Catalunya com un dels “hubs” econòmics mundials. El problema és que sempre tenim la mirada a curt termini. Si el govern està impulsant plans d’acció contra l’emergència climàtica, no pot a la vegada impulsar una megainfraestructura com si fos una peça del patrimoni cultural. Potser s’hauria d’escoltar a una altra mena d’experts. Al Grup de Lectura hem començat a llegir el llibret, divulgatiu i accessible per a tothom, de l’Antonio Turiel Petrocalipsis. Aquest doctor en física teòrica i investigador científic a l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, que no es cansa de demanar que es tingui en compte en els plans d’acció contra l’emergència climàtica el peak oil, o gran caiguda de l’economia del petroli, fa unes propostes per fer un canvi de rumb. Les primeres propostes que fa, en comptes de ser tècniques, són polítiques: abolir el deute extern, reforma radical del sistema financer, etc. I només després d'haver aplicat aquestes primeres mesures val la pena pensar en refer els cicles materials, en economies circulars, enginyeries més sostenibles, repensar les energies renovables, etc. Nosaltres hi estem completament d’acord. La primera aposta que cal fer és abandonar una economia que només sap que créixer i necessita cada dia més d’aquestes megainfrastructures com l’aeroport i altres. Per tant ens alineem amb les pancartes on es llegia: “SMASH CAPITALISM, SAVE THE PLANET”. Un crit global que tant de bo la població i els partits polítics es facin seu en breu, sinó serà massa tard.

Laura Calvet Mir, Miquel Caballé i German Llerena, grup de lectura d’Ecologia Política de Cal Temerari

Notícies relacionades