Paisatges amb tren: la necessitat d'un canvi de model socioeconòmic

Ecologia Política és una secció promoguda pel grup de lectura d'Ecologia Política de Cal Temerari per tal de fomentar una anàlisi socio-eco-crítica de la societat en què vivim i de promoure transformacions i canvis envers un món més lent, descarbonitzat, desnuclearitzat i ecofeminista, incloent un Sant Cugat en transició i decreixement.

Sempre que es parla d'un futur més sostenible, la paraula transport n'és protagonista. Com a seguiment de l'article del cotxe elèctric (EC, 27/4/21), avui parlarem del tren elèctric: un transport públic col·lectiu que pot ser una gran alternativa al primer. El tren és una via de transport que pot enllaçar tota mena de distàncies i que s'abasteix d'energia elèctrica en la majoria de casos. Quan aquesta energia prové de fonts renovables, parlem d'un impacte en la petjada de carboni molt reduït. Però, en quines condicions es troba ara el servei de rodalies a Catalunya? És competent?

Doncs bé, per respondre aquesta pregunta ens basarem en una línia històrica referent, la línia 15 (R15), anàloga a la primera línia que comunicava Barcelona amb Madrid. A finals del s. XIX, la infraestructura del tren reflectia la riquesa del patrimoni d'un país, i per tant, la línia es va construir d'una manera exuberant. Tot i això, actualment existeixen pocs interessos a mantenir en bon estat la via tradicional, apostant per l'alta velocitat.

Tornarem a veure famílies al tren, carregades de bosses per anar a la platja? Sentirem els riures de la canalla? Certs viatgers afirmen que és un "peix que es mossega la cua": referint-se que les infraestructures deplorables contribueixen a un malestar del viatger, i a una menor demanda del servei. Alhora, no s'inverteix en una millora perquè no es considera que hi hagi prou volum de viatgers. Cal remarcar que el recompte no acaba sent realista, perquè algunes estacions no compten amb un sistema adequat de armariet. En canvi, si es pogués promoure la millora de les estacions i les vies de tren, s'asseguraria la reconnexió dels pobles rurals amb el recorregut, fomentant un transport respectuós amb el medi ambient i l'economia dels municipis partícips.

A part de la contribució social i ambiental del tren, també es pot conèixer el rostre del nostre país a través del paisatge que ens ofereix el seu trajecte. Amb les activitats desenvolupades pels humans, s'està modificant aquest paisatge contínuament. Per tant, si fixem la nostra mirada en la finestra, podem veure una gran varietat d'impactes ambientals, com vam poder fer en el nostre viatge el dia 9 de maig de 2021 amb el coordinador d'Ecologistes en Acció, el Kike Molina.

En sortir de la Barcelona urbana, turística i ben cuidada, comencem el trajecte topant-nos amb nombrosos contenidors de mercaderies que aterren al macro-complex del port i les cotxeres de Can Tunis, imatge molt visual d'una globalització que emet emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera. A continuació, la via travessa la Costa Daurada, on es pot veure un litoral, que havia estat ric en biodiversitat i paisatge, convertit en un continu urbà repetitiu, símptoma de la demanda turística. Això ha provocat grans consums de recursos hídrics i la regressió del litoral, entre altres impactes. Seguint el recorregut del tren podem observar un exèrcit de petroliers que s'obren pas per les aigües tarragonines direcció a les refineries, un clar exemple de com el sistema econòmic perpetua el capital fòssil.

El canvi climàtic ens està guanyant la cursa (de moment). Però si aconseguim reduir les emissions a temps i guanyar el rebuf, podrem salvar certes zones i infraestructures prop de les costes afectades per la pujada del nivell del mar, per les que avui dia passegem i fem vida.

Més endavant ens trobem amb l'estació d'Ascó, on podem comptar centenars de treballadors pujant i baixant del tren per a dirigir-se a les centrals nuclears de la zona. Actualment, aquestes centrals nuclears produeixen un 54,6% de l'energia elèctrica catalana, no obstant això, la seva tecnologia és comparable a un Seat Panda. L'únic avantatge que s'hi podria treure d'aquesta situació és la de mantenir un programari tan obsolet que ni un hacker amb males intencions podria accedir-hi. S'espera tancar les centrals entre el 2023 i 2027, superant generosament la vida mitjana europea de 22,5 anys a 40,3 anys.

El pas per Flix no ha de ser passat per alt, no tots els dies tenim davant un cas de referència a escala mundial en descontaminació del sòl. En aquest indret es poden observar les instal·lacions de la fàbrica que va abocar 700.000 metres cúbics de contaminants al riu Ebre i l'impressionant mur de contenció que es va construir per garantir la seguretat i la qualitat de l'aigua.

Finalment, ens plantegem: el tren és una alternativa al cotxe elèctric? Sí, però en un estat competent. Apostem per un model de transport públic i no privat, que redueixi el consum d'energia i fomenti les fonts d'energia renovables, aconseguint transportar el màxim de persones però generant el mínim impacte per cada viatge. A més, hem vist que el paisatge observat a través de la línia R15 ajuda a identificar el model actual en la societat catalana, que ens convida a qüestionar-nos si és aquest el sistema que volem seguir i a quin preu.

Zoë Busser, Alicia Antolín, Roger Labernia, Abril Martin, Xavier Hidalgo, Francesc Xavier Ferré (membres de la cooperativa d’educació i comunicació ambiental La Llevantada). Laura Calvet Mir i German Llerena, grup de lectura d'Ecologia Política de Cal Temerari.

Notícies relacionades