Publicitat

Hauria de preparar-se Sant Cugat pel postcapitalisme?

Ecologia Política és una secció promoguda pel grup de lectura d'Ecologia Política de Cal Temerari per tal de fomentar una anàlisi socio-eco-crítica de la societat en què vivim i de promoure transformacions i canvis envers un món més lent, descarbonitzat, desnuclearitzat i ecofeminista, incloent un Sant Cugat en transició i decreixement.
 

La ciutat estadounidenca de Krinsgton es prepara pel post-capitalisme. Hauria de preparar-se Sant Cugat pel postcapitalisme?

En primer lloc, cal aclarir de quin significat de la paraula «capitalisme» estem parlant, ja que com es veu a la notícia, i és molt comprensible en el context dels EUA, la tasca principal que realitza aquesta comunitat en transició al postcapitalisme és donar cobertura mèdica a un col·lectiu que no la té i es parla també de continuar «dins de la societat de mercat». És a dir, la versió neoliberal del capitalisme és la que es prova de superar, anant cap a una situació que podria esdevenir un capitalisme dirigit per l'estat, com el sorgit després de la segona guerra mundial, l'anomenat estat del benestar o capitalisme del benestar.

Però si considerem el capitalisme com un sistema econòmic o un funcionament econòmic, que ha esdevingut un sistema social total, haurem de desconstruir el mite del desenvolupament, del progrés, la confusió entre producció i extracció, la independència del sistema econòmic envers el context físic/ambiental, i altres idees que ens falsegen la realitat del capitalisme en tant que funcionament econòmic. A més haurem de definir bé quin és el postcapitalisme que realment pot ajudar a posar fre a la crisi socioambiental global. El terme postcapitalisme s'utilitza per definir una situació en la qual els sistemes econòmics del món ja no es poden descriure com a formes de capitalisme. Diversos individus i ideologies polítiques han especulat sobre què definiria aquest món. Segons algunes teories marxistes clàssiques i algunes teories evolutives socials, les societats postcapitalistes poden sorgir com a resultat de l'evolució espontània a mesura que el capitalisme es converteix en obsolet. Altres proposen models per substituir intencionadament el capitalisme. Els més destacats han estat el socialisme i l'anarquisme i, en els últims anys també la proposta del decreixement. Els autors més destacats del postcapitalisme parlen, però, d'una societat gairebé sense base material i on el coneixement, més que el capital, la terra o el treball, seria la nova base de la riquesa. També s'argumenta que els nous avenços en automatització i tecnologia de la informació farien que els costos de producció tendissin a zero i es pogués fer front a la desigualtat d'ingressos, la repetició de cicles de boom i contracció econòmica propis del capitalisme i els impactes ambientals d'aquest. Però l'evidència ens mostra que no podem caure en les fal·làcies tecnològiques i de desmaterialització de l'economia. Així, des de l'ecologia política afirmem que una transició cap al postcapitalisme seria equivalent a deixar enrere un sistema que extrau materials, transforma ecosistemes i genera residus/emissions guiats per una lògica monetària i financera que és incompatible amb els límits biofísics del planeta. El problema rau en la idea que l'única manera de guanyar-se la vida és transformant la vida/l'entorn en un negoci que aporti beneficis monetaris.

Perquè Sant Cugat es preparés per al postcapitalisme (al que cal arribar amb transformacions i lluites molt profundes), ens caldria posar en marxa/recuperar mecanismes de manteniment de la vida allunyats de la lògica empresarial, que ens permetessin independitzar-nos d'aquesta i encarats a la lògica de les cures tant de la societat com del planeta. Alguns exemples que es poden donar en l'àmbit local i en els quals ja s'està treballant serien:

1- Enfortir la xarxa de transport públic, potenciar l´ús de la bicicleta i consolidar i ampliar l'anella verda (fins a una ciutat virtualment sense cotxes).

2- Incrementar els camps de cultiu per augmentar la sobirania alimentària de la ciutat. Per exemple cultivant el golf i fent cultius ecològics d'automanteniment (sense excloure l'intercanvi, fins i tot mitjançant amb monedes) en terrenys d'ús comunitari.

3- Potenciar els productes ecològics, locals i de temporada i l'economia local, com es fa amb el mercat de pagès agroecològic.

4- Treball en sistemes cooperatius en què no es generen beneficis, només la remuneració de la feina realitzada (això sí, no basats en l'extracció i transformació de materials).

5- Incrementar la sobirania tecnològica de la ciutat, reformulant, per exemple, l'ús i producció de software actualment privatiu a totes les administracions i entitats públiques.

Aquestes només són unes propostes generals i de mínims que s’han de debatre i que poden resultar molt ingènues dins del sistema capitalista neo-liberal on vivim però com deia el gran Eduardo Galeano: 

Son cosas chiquitas.
No acaban con la pobreza
no nos sacan del subdesarrollo,
no socializan los medios de producción
y de cambio, no expropian las cuevas de Alí Babá.

Pero quizá desencadenen la alegría de hacer,
y la traduzcan en actos.

Y, al fin y al cabo, actuar sobre la realidad
y cambiarla, aunque sea un poquito,
es la única manera de probar
que la realidad es transformable.

Laura Calvet Mir i German Llerena.
Grup de lectura d’Ecologia Política de cal Temerari.

Notícies relacionades