Cotxe elèctric, part de la solució o part del problema?

Ecologia Política és una secció promoguda pel grup de lectura d'Ecologia Política de Cal Temerari per tal de fomentar una anàlisi socio-eco-crítica de la societat en què vivim i de promoure transformacions i canvis envers un món més lent, descarbonitzat, desnuclearitzat i ecofeminista, incloent un Sant Cugat en transició i decreixement.

El dia 1 de maig entra en vigència la Zona de Baixes Emissions (ZBE) a Sant Cugat del Vallès. Paral·lelament, el Govern Espanyol acaba de decidir que destinarà una gran proporció dels fons europeus per garantir una mobilitat més sostenible al cotxe elèctric. En lloc de dedicar-lo a promoure el transport públic, l'agroecologia i la relocalització dels centres de producció i consum, per exemple.

Deixeu-nos que provem de fer una metàfora: una persona vol anar al sud. I comença a caminar cap al sud. Però no li dóna massa importància al fet que està dins d'un tren. I aquest tren va cap al nord. Ningú no pot negar-li que camina cap al sud, però no avança cap al sud, avança cap al nord. Aquesta metàfora ens serviria per al reciclatge de residus, per l'economia circular, i ara ens hauria de servir també pels cotxes elèctrics.

El cotxe elèctric permetrà complir amb la normativa i la necessitat de rebaixar la contaminació dels carrers de les ciutats, per on respirem cada dia? En certa manera sí. Permetrà rebaixar emissions de gasos d'efecte hivernacle per evitar canvi climàtic? No.

Expliquem una mica millor aquestes dues respostes. Diem que el cotxe elèctric pot rebaixar la contaminació de certa manera, ja que ara com ara s'ha observat que les ZBE no han aconseguit unes grans reduccions en emissions de contaminants. Per exemple, segons un estudi de Transport and Environment, la mitjana de diòxid de nitrogen a les ciutats de la Unió Europea on s'han aplicat ZBE és només del 7%. Amb això es fa palès que per aconseguir una reducció de la contaminació atmosfèrica significant s'ha d'anar cap a zones de 0 emissions.

D'altra banda, el cotxe elèctric no és l'alternativa per lluitar contra el canvi climàtic. En primer lloc, l'energia emprada per l'extracció de materials per fer aquests cotxes suposa també una agravació del canvi climàtic, afegida a la impossibilitat d'obtenir suficients materials en els anys vinents perquè ja s'ha arribat al pic d'extracció d'aquests. D'altra banda també contribueix a la generació i/o perpetuació de problemes geopolítics, on les empreses seguiran creant conflictes polítics i bèl·lics per extraure recursos. Un dels últims exemples és la relació entre el cop d'estat a Bolívia del 2019 i la descoberta de mines de liti al país. Finalment, l'adopció del cotxe elèctric s'encabeix en un consum energètic provinent majoritàriament de fonts no renovables, principalment de combustibles fòssils i on l'electrificació del sistema energètic i les infraestructures per sustentar-lo esdevé molt complicada. Aquesta dificultat rau principalment en el fet que l'electricitat no és una font d'energia primària com ho és el petroli.

Per tant, que la Zona de Baixes Emissions a Sant Cugat del Vallès estigui dins d'un Pla d'Acció d'Emergència Climàtica és, si més no, una mica confús.

De fet, els cotxes elèctrics poden formar part de la mobilitat "sostenible" però sempre que la majoria no siguin de propietat privada, ja que com ja hem dit no hi ha suficients materials en el planeta per produir i mantenir tants cotxes. En tot cas, s'hauria de plantejar la seva utilització principal en programes de compartiment de cotxe, on moltes persones poden utilitzar un sol cotxe. De fet, a Sant Cugat hi ha un grup de ciutadans que estan treballant per instaurar el primer cotxe elèctric de la cooperativa Som Mobilitat.

Des de l'administració calen polítiques reals i ambicioses sobre el transport públic, la forma més eficient de moure'ns. Les polítiques públiques no haurien d'incentivar mai els cotxes elèctrics, però sí que haurien de finançar amb grans pressupostos el transport públic. Si l'administració estatal té milions per a incentivar la mobilitat sostenible a través dels fons europeus de recuperació, aquests diners s'haurien d'invertir en el transport públic i no en taxis voladors patrocinats per empreses de l'IBEX 35, com sembla que s'està promovent.

Cal ser conscients que el cotxe elèctric individual no és més que un green-washing per mantenir l'statu quo i no fer polítiques serioses i radicals de mobilitat sostenible. Si la necessària transició que hem de fer es basa en polítiques com el cotxe elèctric o l'hidrogen, és que des del poder econòmic i polític no es vol acceptar la realitat que s'evidencia cada dia: el termòmetre del planeta segueix pujant i els ecosistemes estan col·lapsant. Les preguntes són: saben que hi ha molta gent treballant pel canvi de paradigma amb molt bones idees? Per què no els escolten?

Laura Calvet Mir, Daniel Corbacho Monné, Amanda de Luis, German Llerena.
Grup de lectura d'Ecologia Política de cal Temerari

Si estàs interessada a participar en el Grup de Lectura d'Ecologia Política de Cal Temerari, pots escriure'ns a lcalvetmir@gmail.com

Notícies relacionades