Publicitat

Caminem la història ambiental, un metre, un any

Foto: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Els dies 11 i 14 de juliol 2021 hem realitzat a Sant Cugat una activitat de la Universitat Internacional de la Pau, 36a edició ("El canvi necessari. Una mirada ecologista, feminista i antiracista"), la primera sense l'Arcadi Oliveres. L'activitat l'hem preparat i realitzat unes 30 persones simpatitzants de la Unipau i de les associacions MEL-Educació Ambiental, Ecologistes en Acció, Karabassà Percussió i grup de lectura d'Ecologia Política de Cal Temerari, i de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.

L'activitat està basada en els llibres En La Espiral de la Energía (EEE), de Ramón Fernández-Durán i Luís González-Reyes i Caliban i la Bruixa de Silvia Federicci. El que hem fet ha estat una excursió que s'iniciava simbòlicament al Neolític, i físicament al mirador del parc d'atraccions del Tibidabo. Cada metre que recorríem representava un any. L'activitat primer es va trobar amb una escena teatral en la qual uns grups neolític i paleolític tenien un conflicte pel que fa als terrenys a cultivar i a deixar lliures per la cacera (basat en un conte del paleoantropòleg Jose Luis Arsuaga). Camí cap a Sant Medir, els personatges van anar fent troballes amb les espècies agrícoles que al llarg del neolític es van anar desenvolupant per la humanitat a diferents indrets del món, a mesura que l'agricultura s'estenia.

A Sant Medir la Mar Carrera, estudiant del postgrau de Dinamització Local Agroecològica (IGOP- UAB), ens va fer una xerrada sobre agroecologia i coneixement ecològic tradicional. Sortint de Sant Medir un parell de personatges teatrals de les ciutats sumèries d'Umma i Lagash ens van anar explicant el seu creixent conflicte fins a la primera guerra de la història, en la mesopotàmia de fa 7.000 anys. Seguint l'argument d'EEE, els personatges que van anar apareixent al llarg del camí van ser de les civilitzacions complexes, que acumulen energia fotosintètica i fan servir institucions, eines i idees per la dominació, promovent el patriarcat, l'esclavisme i l'acumulació de diners.

Arribant a Sant Cugat l'imperi romà ens tenia preparat un circ en el qual la batucada Karabassà Percussió ens va animar a ballar i acabar la primera excursió a l'any 0. El dia 11 es va iniciar a l'any 0 amb el grup disposat a caminar 2021 metres per Sant Cugat. La primera etapa va plantejar teatralment com la complexitat civilitzatòria de Roma va esdevenir vulnerabilitat, com suggereixen els autors del llibre, i amb la caiguda de l'imperi romà occidental es va obrir una època a Europa de metabolisme social més baix, sense esclavisme, en el que l'agricultura tornava a ser protagonista. L'edat mitjana està plagada de mites i llegendes, que van ser cantades i representades per un joglar amb el seu teatrino, i desmentides per una camperola que ens acompanyava. Es van llegir, al llarg de l'edat mitjana, textos del primer dels llibres Memoria del Fuego d'Eduardo Galeano, en els que explica les llegendes i creences dels pobles indígenes d'Amèrica abans de la conquesta imperial europea.

Al Claustre del Monestir un grup de monjos va cantar un cant gregorià: un himne de Sant Cugat, inèdit, que es troba suposadament inscrit als capitells del claustre. La sortida continuava pel carrer Major cap a un final medieval en el qual a partir d'idees de Silvia Federicci, amb l'ajuda d'actrius i actors, s'explicava com el tancament/privatització dels recursos comunitaris del poble van abocar-lo a la misèria i la dona va forçada a ser «domesticada» patriarcalment per esdevenir el nou comú pel manteniment social, per la reproducció de la comunitat. Una manifestació contra el tancament d'un comú ens va sorprendre el carrer dels Marges després d'haver sentit recitar i cantar «el poder que tiene el dinero» del Arcipreste de Hita i «elogi dels diners» d'Anselm Turneda, en un temps de transició cap a una Edat Moderna molt més dura contra la dona, el poble, els pobles estrangers i la natura.

El carrer Balmes va inaugurar l'Edat Moderna amb la conquesta d'Amèrica, i el grup es va anar trobant primer amb textos de Galeano que explicaven històries d'esclavitud, cacera de «bruixes», imperis i pirates, i també amb un grup de camperoles que reivindicaven que la cacera de bruixes era per la domesticació femenina, un vaixell pirata a la llunyania i una cantina en la qual es cantava la nova cançó (al segle XVII) «Poderoso Caballero es Don Dinero» d'un tal Quevedo.

Isaak Newton, al final del segle XVII, ens va convidar a entrar al Celler Cooperatiu a viure un «canvi de paradigma». Allà ens va rebre un clown que, des de 1750, ens explicà el seu nou gran invent: una economia que funciona millor i que només aporta beneficis i a sobre creix continuadament! (sense comentar massa que necessita del patriarcat, del colonialisme i de l'explotació de la natura, a part de la plusvàlua que s'obté del treball). L'acumulació originària fòssil del capitalisme (com diria Andreas Malm), a més, feia inevitable des de llavors (sense saber-ho) una acumulació de gasos d'efecte hivernacle i altres residus. Tot això sumava a La Gran Transformación que Polanyi ens explica en el seu llibre. Sortint del Celler ens vàrem trobar amb l'ària La Reina de la Nit de l'òpera de Mozart La Flauta Màgica de 1791 interpretada pels germans Camos (veu i flauta travessera) del grup Andrea Pacha i la Paula Ramírez (flauta travessera).

L’activitat ens va mostrar La Gran Transformació en format de notícies al llarg dels segles XIX i XX entrant al parc Ramon Barnils, fins que s’inicia la fase del capitalisme dirigit per l’estat, amb USA-petroli al capdavant, en el moment de La Gran Acceleració (tots els indicadors d’impacte ambiental es disparen). Les notícies comencen a carregar-se de desastres ambientals entre altres. El 1973, en mig de l’arbreda del parc Ramon Barnils que s’havia convertit en un bosc de l'Himàlaia, ens trobem amb les dones del moviment indi Chipko abraçades als arbres, una reivindicació ecofeminista de 1973. Allà es va inaugurar el neoliberalisme, i a partir d’un fil amb notícies penjades, el grup va anar explicant com les recordava. Finalment, en el tram des de 1995, van començar a arribar les notícies als mòbils: guerra de l’aigua a Bolívia, Prestige, 11M, Wikileaks, crisi 2008, explosió de BP a Mèxic, Fukushima, l’assassinat de Berta Càceres, onades de calor, vagues climàtiques... fins a la mort de l’Arcadi.

El grup va acabar amb una conversa sobre la interpretació de la història ambiental provant de respondre la pregunta: «quin és l’origen del problema ambiental?». I amb un paracaigudes i un món-pilota ens vam acomiadar.

Laura Calvet Mir i Germán Llerena del Castillo. Grup de lectura d’Ecologia Política de cal Temerari

Notícies relacionades