Agroecologia escolar

Foto: Clàudia Bell

Ecologia Política és una secció promoguda pel grup de lectura d'Ecologia Política de Cal Temerari per tal de fomentar una anàlisi socio-eco-crítica de la societat en què vivim i de promoure transformacions i canvis envers un món més lent, descarbonitzat, desnuclearitzat i ecofeminista, incloent un Sant Cugat en transició i decreixement.

L’agroecologia impulsa la sobirania alimentària, la sobirania energètica i la sobirania econòmica. Què impulsa en el món educatiu?

L’Agroecologia Escolar (Llerena i Espinet, 2017) és un camp de recerca i acció educatives que s’inspira en l’agroecologia. Promou una praxis (una pràctica reflexiva) en els actors del món educatiu, especialment en l’alumnat, de transformació del sistema alimentari escolar. La idea és que siguin protagonistes de transformar-lo amb criteris ecològics i de justícia.

El sistema alimentari escolar comença amb un àmbit productiu: els horts i les granges escolars permeten dissenyar petits agroecosistemes alimentaris als patis, o fins i tot a testos dins les aules. La producció no és tan gran com per abastir de productes al menjador, i és que la seva intenció no és productiva, és educativa ,i entre altres objectius, es planteja sovint la descoberta de la pagesia, tant de la real com de la que tenim cadascú de nosaltres amagada dins, com a potencial. A Sant Cugat han vingut diverses líders de Via Campesinaa presentar-se i conèixer la feina de l’alumnat de diverses escoles.

La (petita) producció que surt d’aquest àmbit sovint és transformada en petites conserves o plats. Aquest és ja l’àmbit de la transformació de l’aliment. A ningú se li escapa que estem perdent acceleradament coneixements vitals en relació amb la cuina. En canvi, entendre la diferència entre aliments elaborats artesanalment i processats industrialment és quelcom que requereix d’una experiència pràctica, cal cuinar per entendre la diferència entre unes Pringlesi unes patates reals, i d’aquí se’n deriva un coneixement important en quant a la pròpia salut.

També pot ser que es facin experiències de preparar el menjar i regalar-lo, vendre’l o intercanviar-lo; és el que diem l’àmbit de l’intercanvi, que permet una relació amb la comunitat propera, el món econòmic o projectes solidaris. L’alimentació està en el centre de les batalles polítiques des de sempre, i pensem que per imaginar un món en què l’economia recuperi un espai raonable -i no ho ocupi tot-, cal experimentar amb les relacions materials i energètiques de primera mà, amb els productes que has fet créixer.

Finalment, hi ha l’àmbit del consum, sigui de pastissos d’aniversaris, de productes relacionats amb les festes tradicionals, o el menjar diari al menjador escolar. Aquest és, al nostre país, motiu de fort conflicte. Les associacions de famílies van posar en marxa fa temps uns menjadors que de manera creixent es gestionen per part d’empreses. Algunes d’aquestes, locals i amb projectes educatius de lleure importants, complementen el projecte educatiu lectiu. Altres, en canvi, enormes multinacionals que mercadegen amb un servei del qual extreure’n un benefici si l’homologuen i redueixen els costos amb saviesa capitalista. Les lleis que afecten aquest servei són contestades immediatament, des de fa anys, pel món escolar, amb les famílies al capdavant. Haurien d’estar els infants i joves decidint col·lectivament també quin model és millor? Han de ser lleis del mercat o licitacions qui ho decideixin, al marge dels interessos de les persones afectades?

La participació de l’alumnat en el sistema alimentari escolar, en la seva transformació, és una necessitat i una enorme oportunitat d’educació ambiental, en salut, en valors, política, econòmica, tecnològica, social...

Per saber-ne  més:

-https://agroecologiaescolar.wordpress.com/

-Llerena, G., & Espinet, M. (2017). Agroecología escolar. Pol·len. https://pol-len.cat/llibres/agroecologia-escolar/

Germán Llerena i Laura Calvet Mir, Grup de lectura d’Ecologia Política de cal Temerari

Notícies relacionades